Ja vaig parlar fa uns mesos d’Alex, french guy cooking, respecte al seu canal de YouTube. Però gent tan inquieta com ell no pot parar queteta, i no es dedica només al vídeo.
Fa un podcast juntament amb Joshua, l’editor dels vídeos del seu canal, anomenat “Food, but we digress“. Literalment significa “menjar, però desvariem”. I és totalment cert, desvarien barbaritats.
Tenen episodis que on parlen de què voldrien menjar si saberen que seria l’últim sopar que farien, o grans discussions entre cervesa i vi, café i té, ganivets de cuina xinesos o japonesos…
És molt entretingut, i igual que ja vaig comentar amb Daniel and Jorge explain the Universe, és una molt bona manera de millorar l’anglés mentre t’entretens una mica.
A continuació podeu escoltar el tràiler del podcast.
Van passant els mesos i encara no havia fet un petit resum d'allò que va ser la jornada electoral de les eleccions del 14F per al Parlament de Catalunya, on vaig participar en una mesa del meu barri. M’havia fet el propòsit de deixar constància del fet abans de la constitució del nou govern, però mira que en sóc de mandrós, que tot i que m'ho han posat fàcil, al final han fet més a via que jo.
Pareix que fóra l’altre dia quan vaig dir que me’n venia cap a Barcelona, a treballar a Vistaprint, i just avui fa tres mesosnou anys que vaig començar a treballar a 500 km de Benissa, el meu poble.
Tres anys després, i comence igual que fa tres, fa sis i fa quasi nou anys. Però en este cas sí que han canviat moltíssimes coses.
Canvis a la feina
Esta vegada començaré pels canvis a la feina. A més dels que ja vaig contar fa quasi dos anys, amb la nova organització i tot això, també hi ha hagut canvis pel que fa a les persones.
Dels més importants ha sigut la gent que ha deixat l’equip. Fa tres anys vaig dir que ja no formava part de l’equip anomenat Havana Club, i que Vincenzo havia marxat, però en els últims anys Heriberto i Vadym també han marxat de l’empresa. Però no només: tots els que van formar part, durant anys, del leadership team de Barcelona (Patrick, Brian, Pierre…) ja no estan a Vistaprint (la foto del leadership team la vam fer el 5 de març de l’any passat, pocs dies abans del confinament, quasi com un “Vistaprint viejas glorias”). Tres dies després, Vadym va tornar un cap de setmana d’Ucraïna i també ens vam veure.
Havana Club!
Vistaprint BCN Leadership Team històric
Retrobada parcial d’Havana Club
Frank
Però, sense dubte, la marxa que més em va afectar va ser la de Frank. Va ser dilluns de moros de 2018 quan vaig rebre una trucada per telèfon, precisament mentre els Califes havíem anat a veure a les Zairenyes, filà capitana (quan Belén va ser l’ambaixadora). Jo ja sabia que anava a anar-se’n, Alejandro ja m’ho havia dit, però crec que en el fons esperava que a última hora es quedara.
Frank va ser la primera persona de Vistaprint amb qui vaig parlar: em va entrevistar per telèfon, i em va fer l’exercici de programació quan vaig arribar a l’empresa. Jo anava “mudat”, amb camisa, i ell va arribar a una dessuadora carabassa amb caputxa, i uns pantalons amples amb moltes butxaques… En eixe moment vaig saber que volia treballar amb ell. Durant els anys, Frank es va convertir en un mentor, i el millor manager que he tingut mai. Ell ja ho sap, però realment espere poder treballar alguna vegada amb ell.
El meu paper a l’empresa
Però els canvis han continuat. Després de la reorganització de fa un parell d’anys, he anat agafant més responsabilitat a l’equip. Mig any després, vaig deixar de ser el “squad lead” de l’equip de Barcelona, i vam partir l’equip en tres. En eixe moment, vaig passar a “controlar” els tres equips, i a ajudar també alguns equips dels Estats Units. Només començar la reorganització, Eugenia va començar a treballar al meu equip, i un any després, deixava el meu equip per a la migració de la nova plataforma als nous països, com a project manager. Era la tercera vegada que treballàvem junts, i totes les vegades m’ho he passat molt bé i he aprés moltíssim.
Eugenia, Dan, Rod i jo a Boston
Sopar a Boston amb Dee i Tim
Merch Tech BCN
Fa vora un any, i més de tots els canvis que ha implicat la Covid per al treball en remot, vaig passar a fer de “Domain Lead” del tribe, liderant tota la part tècnica (amb 7 equips distribuïts per tot el món), i prenent decisions cada vegada més importants, dins del meu equip, i de tota l’empresa.
Scrum of Scrums a (l’antiga) oficina de Barcelona
Fa poques setmanes, Dee (la meua cap, ja vaig parlar d’ella), em va dir que se n’anava. I tocava decidir: agafe el relleu? O renuncie (i veig què passa)? Va ser una decisió difícil. Mai m’havia passat pel cap ser Tribe Lead. Es tracta d’una posició amb molta responsabilitat: passaria a gestionar completament tot l’equip, d’unes 45 persones, però no només tècnicament, sinó en tots els aspectes. Des de contractació i la gestió de la gent, el pressupost, l’estratègia tècnica… És com si fóra el CEO d’una (mini)empresa de 45 persones, que té un pressupost, i ha d’esprémer-lo per desenvolupar productes que siguen útils per a altres “empreses” (equips tècnics o de negoci) i que, per tant, continue tenint finançament. Ahir ho vam comunicar a tot el meu equip, i en les pròximes setmanes aniré definint més com serà el meu dia a dia a partir d’ara. Estic acollonat!
La vida a la ciutat… i al poble
Molts canvis hem tingut en els últims tres anys, pel que fa a “la vida a la ciutat”.
Fa poc menys de dos anys vam començar a pensar a moure’ns del “nostre” pis al Born. Després de més de set anys, el pis començava a quedar-se menut. Cada vegada havíem anat acumulant més coses, i el que havia començat com a un pis per a una persona, era ja per a dos i un gos (que, a més, es creu que el sofà és seu).
La façana del nostre antic pis
La porta del nostre antic pis
El carrer
Mercat al carrer!
L’Arc de Triomf
És per això que vam començar a mirar, sense pressa, algun pis que ens agradara. Fins que un dia vam trobar un pis del qual ens vam enamorar. Estava al barri de la Sagrera, just al costat dels pares de Sílvia, en una zona que jo ja coneixia una miqueta i m’agradava molt. La propietària, Ana, no volia gossos inicialment… però al final la vam convéncer, i quinze dies abans de la boda, estàvem de mudança amb l’ajuda de la meua germana. I quina bona decisió!
Burret en el seu estat natural
Passejant per Sant Andreu
El nostre passeig diari
Un entorn més tranquil, molt més familiar, amb un pis molt més gran i una cuina en condicions… que va fer possible que passarem el confinament més dur sense massa problemes: tant Noelia com jo teníem la nostra habitació per a treballar, una terrasseta on desdejunar o dinar els dies que feia bon temps, un menjador gran amb un bon sofà nou, espai per a la Lidlmix,… però bé, moltes de les coses que vaig aprendre a fer en eixa cuina ja les vaig mostrar per Nadal.
Però també, com vaig contar fa unes setmanes, això s’acabava. La pandèmia ho ha canviat tot, per a bé i per a mal. I en este cas, ens “ha permés” deixar Barcelona i tornar a la nostra Benissa.
I ara?
No estic segur d’haver assimilat totalment les implicacions de la nova feina: moure’m d’un rol principalment tècnic a un principalment de gestió no serà gens fàcil. Encara és molt aviat, i supose que en els pròxims mesos ho aniré aclarint.
Tampoc què significa encara haver deixat Barcelona, segurament pel fet que la pandèmia no ha acabat, i encara no fem “vida normal“. Però la veritat és que hem deixat moltes coses allí que trobaré a faltar.
En primer lloc, sense dubte, la gent. Tant la de la feina com també els companys de la segona millor banda del món. La veritat és que ja se’m fan les dents llargues quan veig que, algun dia, els companys de feina comencen a veure’s per dinar, o que hi ha assaig de la Valenciana…
En segon lloc, la gastronomia. A Barcelona he aprés el que era la cuina (i la cervesa) internacional. Restaurants japonesos, mexicans, tailandesos, vietnamites, argentins, armenis, sirians… I molts, simplement, especials. I el fet de poder tastar cada setmana menjar d’un lloc diferent (fins i tot, durant la pandèmia) és una cosa que trobaré a faltar, i molt.
Un dia havent sopat encara prou aviat aprofites per a aixecar la mirada cap a la finestra de fora. Allà davant hi ha un parc immers ja en la foscor, amb els llums dels fanals distribuïts i alhora passius tot delimitant els carrers i d’altres suposades trajectòries. Silenci... Si no t'hi fixes amb prou atenció, no te n’arribaries a adonar dels blancs-groguencs rectangulars que identifiquen altres espais habitats veïns al teu. A mesura que passen els quarts i les hores, aquests llums es fonen i queda només l’impertèrrit l’enllumenat públic d’un to taronjós.
Durant 2018 vam publicar i explicar amb detall els nostres models de traducció automàtica basada en xarxes neuronals. Després de temps aprenent, usant els models i provant-los publiquem una nova versió del model fet a partir de les memòries de traducció de Softcatalà. Teniu tota la informació al dipòsit nmt-softcatala de Github.
Novetats principals:
1. La qualitat del nou model (model-sc) mesurada en BLEU ha passat de 30,50 a 42,80. És una salt molt important en qualitat usant exactament els mateixos corpus d'entrenament. La clau ha estat en utilitzar nous models d'entrenament i millors paràmetres. Aquí per exemple teniu un fitxer traduït amb aquest nou model. Cal dir que el model mai ha vist aquesta traducció abans ja que no existeix en català.
2. He simplificat molt les instruccions de com executar els models usant Docker baixant la barrera d'entrada per aquells que els voleu feu servir.
3. Fem servir ja OpenMNT 2.0 i TensorFlow 2.0 (deixant enrere les versions 1.0)
Considero que la traducció automàtica anglès -> català és la més important en una societat on molt del coneixement es genera en llengua anglesa. Durant els darrers dos anys ens hem plantejat a Softcatalà: per què no invertim en la millora de la traducció automàtica anglès -> català. La primera qüestió que es plantejà era: on som en termes de qualitat? i on volem arribar? I cap de les dues qüestions són fàcils de respondre: on som i on volem arribar respecte a quines expectatives? Per exemple, per quins tipus de textos, què vol dir una qualitat acceptable?
Llavors he fet una anàlisi de la qualitat dels traductors disponibles en anglès - català amb els següents objectius:
Com es compara la traducció anglès -> català d’Apertium (el traductor que usem i col·laborem des de Softcatalà) respecte a opcions com Google Translator, Yandex, i altres. I en concret hem fet l'anàlisi sobre tres corpus: traducció informàtica (un manual del GNOME), textos informals (Global Voices) i textos de la Wikipedia.
Trobar les mancances més importants del traductor d’Apertium i corregir-les.
Intentar entendre que hauríem de fer durant 2020 per millorar el parell de llengües anglès -> català (independentment de la tecnologia, sigui Apertium o una altra).
A Softcatalà els esforços per construir un traductor lliure anglès -> català han anat bàsicament en dues direccions:
Contribuir a Apertium en parell anglès -> català. Marc Riera porta des de fa dos anys treballant en millorar el parell. A finals de 2018 vam presentar una millora important en el parell anglès - català. L’Apertium és un sistema de traducció basant en regles i vocabulari i continuem millorant-lo però ens ha faltat tenir més feedback sobre la qualitat.
Durant 2018 vam fer proves de concepte entrenant models de xarxes neuronals (Sofcatalà NMT) amb uns resultats molt bons en un context molt concret: traducció de programari informàtic. El resultat va ser la publicació de dos models lliures i els seus corpus. Vam deixar-ho aquí, ja que no disposem de prou corpus lliure per entrenar models per a contextos més genèrics.
Taula comparativa de la qualitat del parell anglès -> català amb diferents traductors automàtics
Corpus GNOME Help
Corpus Global Voices
Corpus Wikimatrix
BLEU
NIST
BLEU
NIST
BLEU
NIST
Apertium
0.16
4.66
0.13
4.93
0.30
7.77
Yandex
0.28
6.00
0.20
5.82
0.37
8.47
Google
0.48
8.00
0.26
6.80
0.46
9.52
Softcatalà NMT (2018)
0.21
4.67
0.02
1.66
0.07
3.58
Tant BLUE com NIST són mètriques que s’utilitzen per avaluar els sistemes de traducció automàtica. Com més alt és el nombre més s'assembla a una traducció de referència.
La conclusió d’aquests resultats és que Google sempre és el millor i que Apertium té els resultats més modestos, en comparació als altres traductors pel parell anglès -> català. Però també hi ha una conclusió molt important, el traductor en xarxes neuronals Softcatalà NMT quan l’usem contra un corpus ben entrenat s’apropa molt a la qualitat d’Apertium, per la qualcosa és una opció a continuar explorant.
Llavors per què continuar treballant amb Apertium o altres tecnologies lliures si Google ho fa tan bé? Nosaltres pensem que és absolutament imprescindible que una tecnologia d’aquesta importància tingui una implementació lliure: tant en el codi com en les dades. Això no només pot estar en mans d’empreses privades. Hem parlat àmpliament d’això en el passat.
Llavors, quin és el nostre pla a Softcatalà? Ara mateix:
Continuar millorant Apertium. Utilitzar aquesta anàlisi i demanar més explícitament ajuda als usuaris perquè comparteixin les traduccions que pensen siguin millorables. Com mostra l'anàlisi, i com nosaltres mateixos sabem, es pot millorar significativament.
Reentrenar el traductor de Softcatalà NMT (neuronal) amb corpus més genèrics, això inclou GlobalVoices, WikiMatrix, Open Food Network. i OpenSubtitles i començar a avaluar els resultats dels nous models.
Serà impossible millorar els models neuronals si no disposem de corpus anglès -> català de qualitat lliures alineats. En aquest sentit el nostre punt de partida serà WikiMatrix i demanar ajuda als usuaris per validar-ne la qualitat (aproximadament un 36% del corpus conté errades, basant-nos en una anàlisi manual que hem fet).
És possible que en futur a Softcatalà usem per al parell anglès -> català models neuronals en comptes d’Apertium o que utilitzem un sistema híbrid amb avaluació en temps real. Al final la solució serà la que ens permeti oferir millor qualitat a la nostra comunitat.
Si us interessa la traducció automàtica, saber-ne més o donar un cop de mà, disposem d’un canal de Telegram per coordinar aquests esforços.
Com veieu el nucli és una versió 5.3.x. El que he notat és que el sistema va una mica més lent en l'arrencada. La resta segueix igual, però segur que em trobaré amb problemes amb els programes que faig servir.
Fa dos anys vaig començar una formació de professor de ioga a França. El ioga va canviar la meua vida, em va donar una direcció cap a on anar, o més bé unes guies on posar els peus després de temps difícils.
Des d’aleshores, vaig començar a fer cursos de ioga als meus companys d’empresa a Bordeus, i ara que visc a Alacant i després d’haver passat uns dos mesos a França formant-me, ha arribat el moment de fer el pas.
Comence molt prompte a donar classes a l’Abeja de Oro, i també he posat en línia el meu lloc web: Yoga Alacant.
Això també arriba amb una altra novetat: Shiatsu Alacant, qui no sóc jo qui el porta, però quasi.
Si no fora per Softcatalà, jo no estaria ací. No hauria viscut a Barcelona, ni a Montpeller i encara menys a Burdeus. No hauria trobat les faenes que m’han permès créixer com a persona, desenvolupar-me, aprendre idiomes, afinar el coneixement de la meua estimada llengua.
Sense Softcatalà la meua vida hauria sigut totalment diferent. Absolutament diferent.
És per això que estic tan agraït. Softcatalà ha sigut una convicció, una forma de vida durant els darrers 12 anys, possiblement més. La meua vida i el meu temps lliure el vaig dedicar amb molta alegria i convicció a traduir programari, a fomentar el català en les TIC, a moure el programari en valencià al meu País. A més, fa 2 anys vaig poder dedicar-me al projecte de la nova web. Remunerat!
Gràcies a Softcatalà vaig trobar la meua primera faena, i la segona. I la resta ja van venir soles. Gràcies a Softcatalà conec Catalunya, i els catalans. L’Ateneu, Laie, Terra d’escudella, les calçotades, la via verda Ripoll – Girona…
Només de pensar-hi se’m posa la pell de gallina.
Però està clar que Softcatalà és només un nom. Progcatalà podria ser també…
Softcatalà és Xavi, és Jordi, és Anna, és Toni, és Marc, és Robert, és Vicent, és Josep, és Eduard, és Xavier, és Gil, és Silvia, és Diana. I evidentment molts més, però aquests són els que m’han marcat.
La riquesa de tots ells és immensa. I quan parle de Softcatalà, parle d’ells.
Em sent afortunat d’haver treballat amb ells, d’haver viscut amb ells, d’haver crescut amb ells.
Però sent que aquesta etapa de la meua vida s’acaba. Hi ha moltes raons, bàsicament perquè tot canvia tard o d’hora. Ja no vull dedicar el meu temps lliure a estar davant d’una pantalla. Sent la necessitat de moure’m, d’eixir de la cambra tecnològica i descobrir un món diferent.
D’això ja se’n han adonat els meus companys. De fa temps.
Gràcies Jordi Mas i Xavi Ivars. Vos admire, vos he près com exemples per molts camps de la meua vida.
Ho continueu sent, i Softcatalà continua sent part de mi.
Ja sé que fa temps que no escrivim res, però mira, de tant en tant pica el gusanet d’escriure coses. Després d’haver fotut un disc dur on tenia les imatges dels darrers 15 anys, he recuperat tots els fitxers amb foremost.
Però clar, això hem retorna els fitxers no ordenats de cap manera. Amb exiftool això està solucionat:
Instal·leu exiftool
sudo apt install libimage-exiftool-perl
I després simplement podeu executar l’ordre següent:
If there’s one thing that sprints are for that is to bootstrap your motivation and engagement with the project.
So after a really discussion fruitful PLOG sprint in beautiful Sorrento (Italy) with amazing food and weather.
With all that energy, and being alone at home without wife nor kid, truth be told, I couldn’t stop myself and did some more than needed cleanup and enhancements on jenkins.plone.org.
Clean up
Is always a good idea to tidy up your desk before starting to work, right?
So one of the first tasks I set up to do was to update the vagrant configuration we have for testing jenkins locally, went over the documentation to double check that everything was correct and while at it iron out everything that on the docs did not make sense to something that hopefully makes a bit more sense.
On that front, the ansible roles used to build both jenkins master and its nodes have been greatly simplified and now, finally, others than myself would be able to update jenkins nodes and master without much hassle. If anyone wants to join the team and work on jenkins, please reach out and let’s work together!
Less is more
If you look at Jenkins now you will see that there are only 3 nodes, while some weeks ago there where 6.
Workers 1 to 4 where the old and slow ones running on Rackspace still on Ubuntu 14.04 and starting to crash randomly1.
So I created another node in the new server that the Plone Foundation generously is paying and removed all the old ones.
So while there are less nodes available, they are much faster than before, so hopefully that makes it even.
Stay tuned though, as there is another node coming over if some technical details can be sorted out first.
Is that compatible?
For quite a while I had this idea floating on my head: it would be cool that add-on developers could check if their add-ons work, not only for the current released Plone version2, but actually with the current development version.
With that in mind these three new Jenkins jobs were born:
Thanks to the Plone Foundation that is sponsoring a new dedicated server for our jenkins nodes (the machines that run our test suite on every change),
the Plone community is starting to enjoy faster builds (twice as fast!).
If your pull request or jenkins job runs on Node 5 or Node 6 you will notice it :-)
As the Zope community is getting closer and closer to make a Zope release Python 3 compatible, us, the Plone community have to step up and do the same.
For that, we are working on, guess what, a new Jenkins job that will only run the test suite of all packages that are known to work on Python 3 already.
The initial list isn’t that big, roughly 10 packages so far, but as more and more Zope packages are updated, the more Plone packages that can be made compatible as well.
The upcoming Alpine Sprint will be dedicated towards this: getting a Plone version compatible with the current Zope versions, which will eventually lead to this Zope on python 3 target (aimed to be released by the end of next year).
Si feu servir Adblock Plus per bloquejar la publicitat dels llocs web, heu de saber que pròximament hi haurà un canvi important en el seu mode de funcionament: Adblock Plus mostrarà anuncis «acceptables».
Aquesta és una temàtica complexa: ¿està bé amagar els anuncis de les pàgines web que, al cap i a la fi, sobreviuen gràcies a aquestos anuncis? (mitjans de tanta reputació i imparcialitat com elpais, elmundo, abc o larazón… o d’altres més radicals i esbiaixats com l’ara.cat o vilaweb.cat, fins al niu d’independen-terro-jiha-Barby-istes del racocatalà). Tothom està afectat.
Doncs Adblock plus ha trobat una mina d’or, una vegada que ha tingut una massa crítica d’usuaris que han obligat a les pàgines web/anunciants a arribar a acords amb ells.
Desinstal·leu Adblock Plus i activeu les opcions de privadesa del Firefox
El Firefox té uns principis de protecció de privadesa molt importants que ens permeten abordar la problemàtica des d’un punt de vista ben diferent: el nostre dret de priv.
Aneu a Preferències » Privadesa
Feu clic a «Gestiona els paràmetres de ‘no vull ser seguit’»
Marqueu l’opció de «Utilitza la funció de ‘no vull ser seguit’»
A la barra d’adreces, introduïu «about:config» i cerqueu «privacy.trackingprotection.enabled», feu doble clic per posar-la a ‘true’
Reinicieu Firefox
El mateix Firefox vos informarà dels canvi que podran haver-hi a partir d’aquest moment. Curiosament, l’efecte de l’activació d’aquests paràmetres és que molta de la publicitat que es basa en el seguiment, ja no es mostrarà.
Yesterday I posted a
desperate plea for help
as I had no idea where else to look for clues on what was causing random I/O
errors on the guests of our jessie KVM host.
Thanks to Michael Herold, who was kind enough to mail me after identifying
our problem, now we know
os-prober is to blame,
triggering the problem on every kernel update on the host, and we have quickly
uninstalled it from all our systems.
Thanks Michael! If you by any chance going to attend FOSDEM, I am so
happily going to buy you beers!
Let's hope anyone else wondering what's going on with their filesystems
will find the trail to these blog posts to find a quick solution!
Hi Interwebs! I'm facing a weird issue with one of our server's at work,
involving Debian jessie, libvirt and Debian guests using VirtIO
drivers. This is a plea for help. :)
Basically, we are getting random VirtIO errors inside our guests, resulting in stuff like this:
[4735406.568235] blk_update_request: I/O error, dev vda, sector 142339584
[4735406.572008] EXT4-fs warning (device dm-0): ext4_end_bio:317: I/O error -5 writing to inode 1184437 (offset 0 size 208896 starting block 17729472)
[4735406.572008] Buffer I/O error on device dm-0, logical block 17729472
[ ... ]
[4735406.572008] Buffer I/O error on device dm-0, logical block 17729481
[4735406.643486] blk_update_request: I/O error, dev vda, sector 142356480
[ ... ]
[4735406.748456] blk_update_request: I/O error, dev vda, sector 38587480
[4735411.020309] Buffer I/O error on dev dm-0, logical block 12640808, lost sync page write
[4735411.055184] Aborting journal on device dm-0-8.
[4735411.056148] Buffer I/O error on dev dm-0, logical block 12615680, lost sync page write
[4735411.057626] JBD2: Error -5 detected when updating journal superblock for dm-0-8.
[4735411.057936] Buffer I/O error on dev dm-0, logical block 0, lost sync page write
[4735411.057946] EXT4-fs error (device dm-0): ext4_journal_check_start:56: Detected aborted journal
[4735411.057948] EXT4-fs (dm-0): Remounting filesystem read-only
[4735411.057949] EXT4-fs (dm-0): previous I/O error to superblock detected
(From an Ubuntu 15.04 guest, EXT4 on LVM2)
Or,
Jan 06 03:39:11 titanium kernel: end_request: I/O error, dev vda, sector 1592467904
Jan 06 03:39:11 titanium kernel: EXT4-fs warning (device vda3): ext4_end_bio:317: I/O error -5 writing to inode 31169653 (offset 0 size 0 starting block 199058492)
Jan 06 03:39:11 titanium kernel: Buffer I/O error on device vda3, logical block 198899256
[ ... ]
Jan 06 03:39:12 titanium kernel: Aborting journal on device vda3-8.
Jan 06 03:39:12 titanium kernel: Buffer I/O error on device vda3, logical block 99647488
(From a Debian jessie guest, EXT4 directly on a VirtIO-based block device)
When this happens, it affects multiple guests on the hosts at the same time.
Normally they are severe enough that they end up with a r/o file system, but
we've seen a few hosts survive with a non-fatal I/O error. The host's dmesg has
nothing interesting to see.
We've seen this happen with quite heterogeneous guests:
Debian 6, 7 and 8 (Debian kernels 2.6.32, 3.2 and 3.16)
Ubuntu 14.09 and 15.04 (Ubuntu kernels)
32 bit and 64 bit installs.
In short, we haven't seen a clear characteristic in any guest, other than the
affected hosts being the ones with some sustained I/O load (build machines,
cgit servers, PostgreSQL RDBMs...). Most of the times, hosts that just sit
there doing nothing with their disks are not affected.
The host is a stock Debian jessie install that manages libvirt-based QEMU
guests. All the guests have their block devices using virtio drivers, some of
them on spinning media based on LSI RAID (was a 3ware card before, got replaced
as we were very suspicious about it, but are getting the same results), and
some of them based on PCIe SSD storage. We have some other 3 hosts, similar
setup except they run Debian wheezy (and honestly we're not too keen on
upgrading them yet, just in case), none of them has ever shown this kind of
problem.
We've been seeing this since last summer, and haven't found a pattern that
tells us where these I/O error bugs are coming from. Google isn't revealing
other people with a similar problem, and we're finding that quite surprising as
our setup is quite basic.
So, dear Interwebs, have you seen this? We could use any comment (on the
blog, or in Debian bug
#810121,
or kernel bug 110441)
that clues us on what's to blame here. Thanks in advance!
Update: We finally know
what's going on!
The problem is gone at long last!
L'associació sense ànim de lucre la Konfraria de la Vila del Pingüí de la Palma de Cervelló tampoc vol restriccions en la llibertat de panorama, i per aquest motiu ens sumem a la campanya d'Amical Wikimedia i de la Viquipèdia.
Però... de què va tot això? La Viquipèdia defineix la llibertat de panorama com:
«La llibertat de panorama és una disposició en les lleis de propietat intel·lectual de diversos estats que permet fer fotografies, gravacions en vídeo o crear altres imatges (com pintures) d'edificis, escultures i altres manifestacions artístiques que estan localitzades permanentment en un espai públic, sense infringir cap llei de drets d'autor d'aquestes obres. La libertat de panorama limita el dret dels propietaris de les obres d'emprendre accions legals per una violació de drets contra el fotògraf o qualsevol persona que en distribueixi una imatge. És una excepció a la regla general que el propietari té el dret exclusiu d'autoritzar la creació i distribució d'obres derivades.»
El proper 9 de juliol el Parlament Europeu votarà un informe que podria posar en perill la llibertat de panorama. Els eurodiputats votaran una esmena de la Comissió d'Afers Jurídics que prohibiria l'ús comercial d'imatges fetes a monuments sense l'autorització prèvia i expressa del titular dels drets d'autor de cada espai, restringint-se'n l'ús només a l'àmbit personal.
Però podem fer-hi alguna cosa, com per exemple, demanar als nostres europarlamentaris que aturin aquesta iniciativa del Parlament Europeu. Des d'Amical Wikimedia (associació sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia així com els seus projectes germans), el seu president, l'Arnau Duran, ha enviat una carta que ha fet pública i on hi trobem reflexions com:
«L’abolició de la llibertat de panorama tindria un impacte greu. Per exemple, els 500 milions de persones que consulten la Viquipèdia deixarien de poder veure obres d'art com Dona i ocell de Joan Miró o el mateix edifici del Parlament Europeu. Les editorials, els creadors de contingut educatiu i els mitjans de comunicació també rebrien un cop dur. En la immensa majoria de casos, la imatge d'un edifici o d'una escultura situada en un espai públic no aportaria cap benefici econòmic al titular dels drets. En canvi, limitar-ne la reproducció i difusió limitaria l'accés al coneixement per part de la ciutadania europea.»
Només cal cercar-los pel nom, prémer sobre el nom i cercar la icona del correu electrònic. És important ser respectuosos i fer la demanda de manera educada.
I finalment el més important... Feu-ho saber a tothom! Encara hi som a temps. Parleu-ne amb la gent i informeu-ne a través de les xarxes socials. A Twitter podeu utilitzar l'etiqueta #SaveFoP. Per afegir-vos a la campanya, podeu contactar amb en @dapamont (David Parreño). Gràcies!!
Nota: Aquesta entrada reprodueix l'article que vam escriure per l'associació BlenderCAT i que trobareu publicat a la 8a edició de la revista BlenderCAT amb articles molt interessants sobre el Blender. Aquesta és la versió en català per l'article. Des d'aquí volem agraïr a l'associació BlenderCAT, i especialment al Marçal Mora, la important tasca de difusió que fan del Blender a Catalunya (i fora de Catalunya).
HISTÒRIA
La Palma de Cervelló és una petita població de menys de 3.000 habitants, situada a uns 20 Km de Barcelona, al Baix Llobregat, a l'espai entre les serralades de Collserola i de l'Ordal.
Era l'estiu del 2011 quan un grup de palmarencs, fanàtics del programari lliure, van decidir ampliar l'oferta d'activitats pel Dia de la Llibertat del Programari (Software Freedom Day) a Catalunya. L'entitat era la Konfraria de la Vila del Pingüíde la Palma de Cervelló que s'havia fundat un any abans. Des de l'any 2005 i fins aquell moment, l'associació Caliu (CAtalan LInux Users) liderada per en Rafael Carreras s'havia encarregat d'organitzar la diada a Barcelona, el tercer dissabte del mes de setembre.
Des d'un principi es tenia una cosa molt clara: la idea era ampliar l'oferta, i per aquest motiu es va decidir avançar la celebració al divendres previ a la celebració mundial.
Des de llavors ja han passat quatre anys i de mica en mica, el Dia de la Llibertat del Programari a la Palma de Cervelló s'ha anat consolidant com una activitat d'interès per tot aquell amb inquietuds sobre el programari i la cultura lliure.
En els darrers tres anys per la Palma hi han estat representats GnuLinux.cat, OpenStreetMap, Guifi·net (2011), la comunitat catalana de Mozilla, OsmAnd, Android(2012), RaspberryPi, la FSFE (Free Software Foundation Europe), l'Ubuntu Catalan LoCo Team (Ubuntaires) i també BlenderCAT (2013).
FILOSOFIA
El Dia de la Llibertat del Programari a la Palma de Cervelló pretén incloure a usuaris de tots els nivells, i sobretot facilitar la introducció en aquest món a les persones que el desconeixen per complet. Això té la seva lògica si entenem l'entitat que l'organitza com una entitat amb unes arrels profundament locals.
A més a més, es pretén oferir un espai lúdic i festiu que faciliti la interacció entre els assistents, d'una manera natural i distesa.
UNA ANÈCDOTA PER CADA ANY
La primera edició (2011)va permetre a la Konfraria conèixer el funcionament d'OpenStreetMapde la mà d'en Celso González. El mapa de la Palma de Cervelló estava completament buit i uns mesos més tard van organitzar-se uns tallers oberts per ajudar a completar-lo. Els tallers van aparèixer al Telenotícies Vespre de TV3, i actualment la Konfraria participa activament en la comunitat catalana d'OpenStreetMap. Tot això no hauria estat possible sense el DLP 2011.
La segona edició (2012)va tenir com a protagonistesels dispositius mòbils. Vam parlar d'Android però també vam poder veure un dispositiu amb FirefoxOSabans quesortís al mercat. També vam parlar d'OsmAnd, una potent aplicació que utilitza dades d'OpenStreetMap. El granToni Hermosova deixar escrit al seu Twittercom se n'havia enamorat: «#OsmAnd -> Awesome #OSM #Android app I fell in love yesterday in La Palma de Cervelló».
La tercera edició (2013)va ser l'inici del format d'activitats solapades en l'espai i el temps. Van utilitzar-se tres espais (teatre, biblioteca i PuntTIC), però el bullici va ser sobretot al teatre. Això va donar molt més dinamisme a l'esdeveniment i més llibertat als ponents. Així per exemple, l'associació BlenderCATva disposar de quatre hores per realitzar un taller de «Creació de videojocs amb Blender», una de les delícies de la jornada amb el Marça Mora, l'Abraham Castillai el Richard Sánchez. La conclusió d'aquell any va ser clara: «Els pròximsanys, tots al teatre!».
Aquest 19 de setembre totes les activitats del Dia de la Llibertat del Programari van realitzar-se al Teatre Societat Aliança Palmarenca, on durant tota la tarda van anar desfilant persones de tot tipus per participar dels tallers i xerrades. La tarda va ser fantàstica i el temps va acompanyar de la millor manera, i l'únic incident el vam trobar en un accident a la BV-2421 que va dificultar l'accés a la Palma de Cervelló durant uns minuts.
La jornada va inaugurar-la l'Andreu Cabré amb un taller de dues hores sobre «Creació de material amb Cycles». Com el mateix Andreu va explicar a la càmera de la Palma TV: «Cycles és un motor de renderitzat modern, i incorpora una manera nova i diferent de crear materials». Tot i ser un taller de nivell mitjà, va haver-hi un bon nivell de participació, al voltant de les 10 persones. Segons l'Andreu, tot i que hi havia usuaris novells i experts, el taller oferia alguns conceptes que són d'utilitat per a tothom. En Francesc Dorca, per exemple, expressava la seva admiració pel fet que«una població tan petita tingui tanta tremperalinuxera» i afegia: «he de dir que l'ambient que hi havia era d'allò més engrescador i que vaig aprendre unes quantes coses molt útils sobre el Blender».
El taller més llarg (4 hores) el va oferir en Carlos López Quintanilla, consultor SIG i defensor del programari lliure en aquest àmbit. El taller que va presentar va ser d'«Introducció al QGIS 2.0». L'aplicació Quantum GIS és una de les eines més potents per treballar amb informació geogràfica. Un dels seus potencials n'és la possibilitat d'ampliar-ne les possibilitats amb connectors per treballar, per exemple amb dades d'OpenStreetMap. Unes cinc persones -cap d'elles novesen el camp GIS- van poder participar d'aquest fantàstic taller. Actualment en Carlos López Quintanilla a més, col·labora amb Softcatalà per poder disposar d'una traducció al català del QGIS. En Manolo Barcia, quan se li va preguntar sobre com havia anat el taller responia: «Molt bé, però se m'ha fet curt!».
En Josep Gallartva poder fer doblet gràcies a la seva doble condició com a membre del Catalan LoCo Team (Ubuntaires) i com a regidor de cultura de l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Va repartir uns quants CD de la darrera versió de l'Ubuntu (escriptori i servidor) entre els assistents a la xerrada «Instal·lacions alternatives i configuració avançada de l'Ubuntu»(pdf), juntament amb la Guia Ubuntu(guia)que és possible gràcies aen Miquel Adroer. Aquesta xerrada pretenia que l'usuari bàsic disposés de les eines per atrevir-se a fer un pas més en el sistema operatiu, aquesta xerrada completava la que en l'edició anterior havia fet en Walter García Fontes, de caràcter més introductori.
Pel seu caràcter divulgatiu va ser d'especial interès la xerrada-debat que es va realitzar sobre la «Migració al LibreOffice a l'Ajuntament de Caldes de Montbui»(pdf), i tan interessant com la xerrada van ser els seus assistents, molts d'ells membres d'agrupacions polítiques locals com LPS (la Palma Sempre, actual govern de la Palma de Cervelló) el PSC, ERC, la CUP i el Procés Constituent. No només es va parlar del LibreOffice, sinó també dels estàndards i els formats oberts, conceptes molt importants per als responsables de l'administració. En Javier Lahoz, representant del PSC la Palma, per exemple, destacava la «il·lusió i ganes de fer coses» que es respirava a la jornada i mostrava la seva voluntat de participar-hi en pròximesedicions.
Un dels atractius de la jornada sens dubte el van aportar l'Oriol López, el Guille Giménezi el Víctor Vaqueroamb els seus tricòpters (drones) de fabricació casolanai en els que hi apliquen munts de ciència i d'enginy: autèntiques obres d'art sobre una estructura de fusta i amb unesplaques Arduino. Es vasortir al carrer perfer-los volar (quina estabilitat!!) i equipats amb una càmera GoPro van enregistrar imatges que després processaria l'Edgar Riba(membre de la Konfraria) amb la llibreria OpenCV per fer una petita demostració de com programar-la perquè fos capaç de detectar les persones del vídeo. L'Edgar Riba aquest estiu ha participat en el Google Summer of Code, treballant precisament pel projecte OpenCV
De manera transversal durant tota la tarda va realitzar-se una «Viquimarató sobre la Palma de Cervelló»organitzada amb l'ajuda de l'Esther Ximénez(Biblioteca Municipal de la Palma) i amb la col·laboració de l'Àlex Hinojo (@Kippelboy). Va ser un espai de treball des d'on van anar ampliant-se tots els continguts referents a la pàgina principal de la Palma de Cervelló, però també d'altres pàgines relacionades amb la Palma de Cervelló. Una anècdota? L'Àlex va crear la pàgina de la Montse Pascual i Vilapua, una de les persones que va venir a participar de la Viquimarató i que va considerar-se la reina de l'escalada deportiva a finals dels anys vuitanta.
L'Àlex Hinojo resumia la jornada amb aquestes paraules: «El DLP de la Palma és l'exemple de què quan hi ha una bona connexió amb les comunitats es poden fer actes interessants sense grans pressupostos. Veure l'alcalde editant la wiki ja va ser tot un què per dir com és la Palma».
També de manera transversal i durant tota la tarda va disposar-se d'un espai d'instal·lació de sistemes GNU/Linux (Linux Install Party) i qui va dinamitzar aquest espai va ser en Ferran Lópezde la Pipa Plena (agrupació d'usuaris GNU/Linux de l'Alt Empordà). Enguany no va participar-hi tanta gent, però va completar-se una migració a Lubuntu, en un ordinador antic i amb poques possibilitats.
La cloenda de la jornada va anar a càrrec del Martí Morta, amb una xerrada sobre «ROS: Robòtica i programari lliure»(slides). No només va ser una xerrada molt didàctica i visual en la quales van veure vídeos de robots realitzant coses impressionants, sinó que a més, va realitzaruna demostració en viu utilitzant ROS (Robot Operating System), una càmera web i una placa Arduino.
Mereixen una menció especial tots els que van fer possible una cobertura mediàtica de l'esdeveniment: en Marc Rodríguez(la Palma TV), Josep Balsas(fotografies), en Xavi Aranda(el Teb) i en Benny Beat(Softcatalà)(fotografies a Flickr).
I arribats a aquest punt, sí. Era el moment de descansar després d'una tarda tan intensa i productiva, des de les 16 h i fins a les 21 h... Era el moment de desplaçar-nos al Cafè de l'Aliança per seure a la taula on ens esperaven les taules d'embotits i de formatges i acabar amb el Sopar de germanor, això si, continuant el debat sobre tot allòque envolta el programari i la cultura lliure.
Us animareu a venir a la Palma de Cervelló l'any que ve? ;)
