Institut Universitari de Física Aplicada a les Ciències i les Tecnologies

El pròxim 8 de febrer a les 11.00 tindrà lloc la conferència titulada: És necessari el 11F? Una mirada violeta en Física de Nuclis Exòtics impartida per la ponent Ana Isabel Morales López. La conferència tindrà lloc a través de la plataforma Google Meet: https://meet.google.com/adj-dhwr-bkn.

Resum de la xarrada:
Tendim a pensar que la ciència és objectiva, neutra i universal. No obstant això, la Història de la Ciència ha demostrat amb escreix la parcialitat de la nostra activitat. Els processos d'investigació estan condicionats per les relacions de poder en l'acadèmia, les nostres creences i els nostres valors. Així és com esbiaixem la presència igualitària de dones i altres col·lectius minoritaris en ciència. En aquest col·loqui parlaré de les barreres normatives, socials i culturals a les quals es van enfrontar les científiques pioneres i les que persisteixen en l'actualitat, i respondré a la pregunta que moltes persones plantegen per aquestes dates, és necessari el 11F?, fent una revisió amb perspectiva de gènere de la ciència de la radioactivitat des dels seus començaments a la fi del segle XIX. 

Biografia d'Ana Isabel Morales López:
Doctora en Ciències Físiques per la USC, actualment treballa com a Investigadora Distingida SEJIGENT en l'Institut de Física Corpuscular. La seua investigació se centra en l'studio dels nuclis exòtics, les seues propietats, la seua estructura i el seu paper en la formació dels elements químics en l'univers.

El projecte MYOREHAB, proposat pel grup Human Robotics, ha sigut seleccionat per a finançament en la convocatòria 4th EU-LAC Joint Call de STI 2022 (https://www.eucelac-platform.eu/joint-call/4th-eu-lac-joint-call-sti-2022). En aquest projecte s'implementarà un sistema d'intel·ligència artificial per a monitorar i proporcionar una neuro-rehabilitació en bucle tancat basada en senyals d'electromiografia d'alta densitat (HD-EMG) del moviment de la mà. Aquesta tecnologia anirà orientada a pacients amb ictus i lesió medul·lar i es compartirà entre els membres del consorci format per Espanya, Alemanya, el Brasil i Panamà. El projecte, coordinat per Andrés Úbeda, té com a objectiu desenvolupar una xarxa estable de col·laboració científica entre països d'Europa i de Llatinoamèrica i proporcionar un framework transnacional de rehabilitació motora estandarditzada. El projecte s'iniciarà en 2023 i tindrà una duració de 3 anys.

El pròxim 30 de novembre tindrà lloc la conferència titulada "Laser-interferometric and optomechanical technologies for astrophysics and Earth science”, per l'investigador Felipe Guzmán. La conferència tindrà lloc en la Sala d'actes de l'Escola Politècnica a les 11.00 hores. L'esdeveniment serà retransmès a través del servei de videoestreaming de la UA.

El Dr. Guzmán ha contribuït de manera activa en l'àmbit de la Física Experimental i l'Enginyeria, més concretament en camps relacionats amb la tecnologia òptica en sistemes espacials, sensado inercial, noves aplicacions de sensors optomecánicos, i interferometría de precisió basada en làsers. Lidera el grup de la Texas A&M University adscrita als consorcis internacionals LISA, i LLIGUE. Va obtenir el seu doctorat en el Max Planck Institute for Gravitational Physics en el camp del desenvolupament de tecnologies òptiques per a LISA, LISA Pathfinder i GRACE. 

En la seua xarrada ens presentarà els últims avanços i desenvolupaments realitzats en la universitat de Texas A&M en el camp de l'òptica aplicada al sensado de precisió, sensado inercial, i la seua aplicació a les diferents missions espacials en les quals aquest investigador ha estat involucreu, juntament amb altres aplicacions en el camp de la tecnologia opte-mecànica i interferometría làser de precisió. 

Avui dia 26 de setembre a la matinada la sonda DART va aconseguir amb èxit el sistema d'asteroides binaris Didymos i Dimorphos. En concret la sonda ha impactat a Dimorphos amb èxit, el qual té un diàmetre estimat d'aproximadament 160 m. Investigadors/as del IUFACyT liderats pel company Adriano Campo Bagatín col·laboren en aquesta missió. A més en el futur s'enviarà una nova sonda anomenada Hera, per a estudiar l'efecte de l'impacte produït avui per DART en en la superfície de Dimorphos. Donem l'enhorabona pel repte aconseguit i pels importants avanços que es derivaren d'aquesta investigació en l'àmbit de la defensa planetària.

En el següent enllaç es pot veure la retransmissió de l'impacte de la sonda:
https://twitter.com/nasa/status/1574539270987173903?s=46&t;=jbj9D193tdD5LhFTwX1cPw

Aquest any 2022 membres del grup d'Investigació Human Robotics han rebut per segon any consecutiu el Premi Impuls en matèria d'Accessibilitat. El premi atorgat pel Vicerectorat d'Estudiants i Ocupabilitat de la UA consta de 1500? als investigadors: Jorge Pomares, Nuria Díaz, Carlos Dorado, Zuleica M. Redó, Adrián Sanchís, Carlos Eduardo Fernández, Ismael Bevià i Mario Amorós pel seu projecte accessible Ares que proposa el desenvolupament i distribució d'un exoesquelet robòtic de membre inferior. L'exoesquelet naix amb el propòsit de donar l'oportunitat a usuaris amb diverses discapacitats de tornar a recuperar la seua mobilitat, millorar la seua qualitat de vida i augmentar la seua autonomia.

Dijous que ve dia 30 de juny tindrà lloc la Jornada Científica en Física Aplicada a les Ciències i les Tecnologies que alberga el Seminari de Doctorands del Programa de Doctorat en Física Aplicada a les Ciències i les Tecnologies. Ací podeu vore el PROGRAMA.

Enguany hi haurà tres xarrades convidades a part de les sessions de doctorands. La primera xarrada convidada és a càrrec de la Dra. Nilda Oklay-Vincent editora de la revista Nature Communications amb títol “Publishing in Nature Portfolio Journals", la segona serà impartida per Roberto Fernández Fernández diplomat del PD en FACyT amb títol “Is there life after PhD?”, i la tercera serà a càrrec de Toni Santana amb títol: "Operating manual on how to find an Earth Trojan asteroid”.

Les conferències es podran seguir presencialment des de la Sala Polivalent de l'Edifici Nous Instituts i a través de Google Meet (https://meet.google.com/wux-addh-pdt). 

Els doctorands i doctorandes del PD poden inscriure's a través d'aquest correu, mentre que el públic general interessat en aquesta jornada podrà sol·licitar el registre via correu electrònic a [email protected].

Investigadors del IUFACyT han publicat recentment en la revista Nature Communications els resultats de l'estudi que demostra l'existència d'un segon asteroide troià. El treball ha sigut liderat per Toni Santana-Ros de la UA i l'Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) juntament amb un grup internacional d'investigadors entre els quals es troben investigadors pertanyents al  Grup d'Astronomia i Astrofísica del IUFACyT. El descobriment d'asteroides troians terrestres és molt significatiu perquè poden contenir un registre de les primeres condicions de la formació del Sistema Solar, ja que els troians primitius podrien haver estat coorbitant els planetes durant la seua formació i afigen restriccions a l'evolució dinàmica del Sistema Solar. A més, els troians terrestres són candidats ideals per a possibles missions espacials en el futur. La troballa de més troians terrestres millorarà el coneixement de la dinàmica d'aquests objectes desconeguts i permetrà entendre millor la mecànica que els permet ser transitoris. 

Es pot accedir al treball complet a través del següent enllaç:
“Orbital stability analysis and photometric characterization of the second Earth Trojan asteroid 2020 XL5”, Nature Communications (Febrer 2022) https://doi.org/10.1038/s41467-022-27988-4

Recentment la Generalitat Valenciana ha reconegut de nou al Grup d'Holografia i Processament Òptic inscrit en l'Institut Universitari de Física Aplicada a les Ciències i les Tecnologies de la Universitat d'Alacant com a grup d'excel·lència a través del programa PROMETEU de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. El projecte es titula "Advanced holographic photonics (HOLOTONICS)" (PROMETEU/2021/006) i els investigadors principals són Augusto Beléndez Vázquez i Inmaculada Pascual Villalobos.