Plata prinzipala

Da Wikipedia


Articul dl mëns
Fodom é n comun de la Ladinia te la provinzia de Belum te la Talia. Ai 1 de jené 2023 ova l chemun na populazion de 1239 persones sun na spersa de 100 km². Fusties de vita umana encònten ta Fodom da la eté dla pera, dla preistoria, dl mesolitich, canche i prums ciaciadours passova soura i joufs fora per jì da na val a l'autra: al é sté ciapé reperc sun Pordou, sun Ciaulonch, Fauzares, Valparola ez. O an pò ence tré ca l temp retich (l prum milené dant Crist), ciamò puech conesciù per cie che reverda Fodom. Al basta recordé la stela che é vegnuda ciateda dl 1866 sun Mont de Poure con na iscrizion tl alfabet nord-etrusch lassoura. Encuei pòn la vedei tl museum zivich de Bulsan. - Gëura l articul

Fodom

Fodom é n comun de la Ladinia te la provinzia de Belum te la Talia. Ai 1 de jené 2023 ova l chemun na populazion de 1239 persones sun na spersa de 100 km². Fusties de vita umana encònten ta Fodom da la eté dla pera, dla preistoria, dl mesolitich, canche i prums ciaciadours passova soura i joufs fora per jì da na val a l'autra: al é sté ciapé reperc sun Pordou, sun Ciaulonch, Fauzares, Valparola ez. O an pò ence tré ca l temp retich (l prum milené dant Crist), ciamò puech conesciù per cie che reverda Fodom. Al basta recordé la stela che é vegnuda ciateda dl 1866 sun Mont de Poure con na iscrizion tl alfabet nord-etrusch lassoura. Encuei pòn la vedei tl museum zivich de Bulsan.


Foto dl mëns
Saslonch
L Saslonch ie n crëp te la Dolomites. Cun 3.181 metri de autëza iel l crëp plu aut de la grupa dl Saslonch danter Gherdëina y Fascia y l crëp plu aut de Gherdëina.

L prim iëde iel unì arpizà da Paul Grohmann ai 13 de agost dl 1869. L ie l crëp simbol de Gherdëina y duminea cun si silhouette la valeda. L Saslonch ie nce l motif de n grum de pitures de artisć dla valeda y da oradecà.

L purtoi dai schi Saslong ie numinà do l Saslonch. - Gëura l articul

Foto dl mëns

L Saslonch ie n crëp te la Dolomites. Cun 3.181 metri de autëza iel l crëp plu aut de la grupa dl Saslonch danter Gherdëina y Fascia y l crëp plu aut de Gherdëina.

L prim iëde iel unì arpizà da Paul Grohmann ai 13 de agost dl 1869. L ie l crëp simbol de Gherdëina y duminea cun si silhouette la valeda. L Saslonch ie nce l motif de n grum de pitures de artisć dla valeda y da oradecà.

L purtoi dai schi Saslong ie numinà do l Saslonch.


Rest dl mond
L Rëni de Sardenia, ënghe tlamà l Rëni de Sardenia - Piemont o Piemont-Sardenia ntan l tëmp di Savoia, fova n stat te l'Europa dl sud dal 13ejim secul nfin al mez dl 19ejim secul. L rëni fova n cumëmber tl Cunzil de Aragon y fova al scumenciamënt metù adum dala ijules de Corsica y Sardenia. La sovranità sun chësta ijules fova cuntesteda dal Papa, che tl 1297 les ova dates al rë Jaume II de Aragon te la forma de n feud dal inuem regnum Sardiniae et Corsicae ("rëni de Sardenia y Corsica"). Scumencian tl 1324 ova Jaume II y si suzessëures cuncuistà l'ijula de la Sardenia y metù su si autorità sibe de jure che de facto. Tl 1420, do la viera Sarde–Aragoneja fova l'ijula rueda dl dut sota l Aragon y do la union danter la curones de Aragon y Castilia fova la Sardenia deventeda na pert dl Mper Spanuel. - Gëura l articul

Rëni de Sardenia

L Rëni de Sardenia, ënghe tlamà l Rëni de Sardenia - Piemont o Piemont-Sardenia ntan l tëmp di Savoia, fova n stat te l'Europa dl sud dal 13ejim secul nfin al mez dl 19ejim secul.

L rëni fova n cumëmber tl Cunzil de Aragon y fova al scumenciamënt metù adum dala ijules de Corsica y Sardenia. La sovranità sun chësta ijules fova cuntesteda dal Papa, che tl 1297 les ova dates al rë Jaume II de Aragon te la forma de n feud dal inuem regnum Sardiniae et Corsicae ("rëni de Sardenia y Corsica"). Scumencian tl 1324 ova Jaume II y si suzessëures cuncuistà l'ijula de la Sardenia y metù su si autorità sibe de jure che de facto. Tl 1420, do la viera Sarde–Aragoneja fova l'ijula rueda dl dut sota l Aragon y do la union danter la curones de Aragon y Castilia fova la Sardenia deventeda na pert dl Mper Spanuel.



Articul en vidrina

Les Dolomites, a chëres che al ti vëgn ince dit Crëps slauris, é na morona de crëps dles Alpes orientales talianes, a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter les regiuns Trentin-Südtirol, Venet y Friul-Unieja-Giulia o plu avisa les provinzies de Balsan, Trënt, Belum, Udin, Pordenone, Vicenza y Verona cun na picera pert ince te l’Austria (les Dolomites de Lienz). Le crëp plü alt dles Dolomites é la Marmoleda (3342 m), le su dlaciá de döt le raiun y gran scenar dla Pröma Gran Vera[1]...."Dolomites"

Imaja en vidrina

Articul por Ladin Val Badia

{{Badiot}}
Articul per Ladin Gherdëina

{{Gherdëina}}
Articul por Ladin Fascian

{{Fascian}}
Articul por Ladin Fodom

{{Fodom}}
Articul por Ladin Anpezan

{{Anpezan}}
Articul por Ladin Dolomitan

{{Dolomitan}}

Cie possi pa fé?

N valguna regules per scrijer sun la Wikipedia Ladina:

1.Chësta ie na lerch per duc, respeteiela! Nia l adurvé per fé retlam o polemiches.

2.Wikipedia ie neutrala y ne muessa nia repurté minonghes subietives.

3.Indicheia ti articuli che te scrijes la funtanes scrites che revardea i contenuc.

4.Sce ne te ses nia da ulà scumencé, cëleti ala ujes fundamenteles.

5.Sce l ie mesun, jonteti pro suinsom al articul che te scrijes l idiom ladin che te adroves cun l Template che ie da abiné tla tabela "Variantes locales dl ladin"

N proverb ladin

“Do San Berto n’á le tëmp plü degun famëi”


Wikipedia y sü proiec te deplü lingac:
Meta-Wiki, coordinamënt di proiec WikimediaWikiSpecies, catalogh dles sortes viëntesMediaWiki, le software di proiec WikimediaWikiversità, ressurses y ativités didatichesWikizionarWikinotiziesWikisource, documentaziun y bilbioteca publicaWikimedia Commons, ressurses multimedialesWikipedia, l’enziclopedia lëdiaWikimania, conferënza en cunt di proiec de WikimediaIncubator,proiec che pëia iaWikiquote, na racoiüda de zitaziunsWikibooks, ƚa biblioteca lëdiaWikidataWikivoyageWikimedia Foundation, organisaziun che gestësc i proiec de Wikimedia
  1. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 14