19 de maig
| << | Maig 2023 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs. Queden 226 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1793 - Trullars (el Rosselló): L'exèrcit espanyol guanya la batalla del Masdéu durant la guerra Gran.
- 1904 - Barcelona: Comença a publicar-se per fulletons a la revista «Joventut» la novel·la Solitud, de Caterina Albert.[1]
- 1907 - Perpinyà (el Rosselló): s'hi esdevé una revolta de vinyaters.
- 1929 - Barcelona: inauguració a Montjuïc de l'Exposició Universal.[2]
- 1944 - Barcelona: Victòria dels Àngels debuta al Palau de la Música Catalana.
- 1960 - Barcelona: s'hi esdevenen els "Fets del Palau de la Música": la interpretació del Cant de la Senyera provoca mesures de repressió contra el catalanisme per part de les autoritats franquistes.[3]
- 1985 - Barcelona: es funda l'Agrupament d'Esbarts Dansaires.[4]
- Resta del món
- 1672 - París: apareix la primera publicació periòdica legislativa: el Journal du Palais ou Recueil des principales décisions de tous les Parlemens et Cours Souveraines de France, impresa setmanalment i fins al 1674 per Denis Thierry i Jean Guignard; els responsables eren Gabriel Guéret i Claude Blondeau.
- 1780 - Nova Anglaterra (Estats Units): degut a la combinació del fum d'un incendi forestal, una boira i un dia ennuvolat, es viu a Nova Anglaterra el dia fosc de Nova Anglaterra.
- 1802 - França: Napoleó Bonaparte funda la Légion d'Honneur.[5]
- 1919 - Samsun (Anatòlia, costa del mar Negre): Mustafa Kemal Atatürk hi desembarca, començant el que després s'ha conegut com a Guerra d'Independència Turca.
- 1991 - Croàcia: els croats voten a favor de la independència en un referèndum.
- 2018 - Windsor (Anglaterra): el príncep Harry i Meghan Markle es casen.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1903 - Barcelonaː Josefina Tàpias, actriu catalana de teatre i de cinema, de dilatada carrera (m. 1988).[6]
- 1942 - Barcelonaː Joaquima Alemany i Roca, advocada i política catalana, senadora i diputada al Congrés i al Parlament de Catalunya.[7]
- 1946 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf: Pere Tàpias, cantautor, gastrònom i locutor de ràdio català (m. 2017).[8]
- 1947 - Barcelonaː Mercè Company i González, escriptora de llibres infantils i juvenils.[9]
- 1971 - Badalona, el Barcelonès: Lídia Heredia i Soler, periodista catalana.
- Resta del món
- 701 - Chengdu, província de Sichuan (Xina): Li Bai, Li Po o Li Tai Po (en xinès: 李白, en pinyin: Lǐ Bái o Lǐ Bó) (701 – 762) poeta xinès.Va formar part del grup dels "8 immortals de la copa de vi", un grup de poetes amants de la disbauxa. Va viure durant la dinastia Tang, edat d'or de la cultura xinesa i se'l considera un dels millors poetes xinesos (m. 762).[10]
- 1797 - Palau de Queluz (Portugal), Maria Isabel de Portugal, reina consort d'Espanya entre 1816 i 1818, pel seu matrimoni amb Ferran VII d'Espanya.
- 1834 - Stadtsulza: Carl Müllerhartung, compositor i director d'orquestra alemany.[11]
- 1861 - Melbourne: Nellie Melba, cantant d'òpera australiana (m. 1931).[12]
- 1890 - Nghệ An, Indoxina francesa: Ho Chi Minh, líder polític i revolucionari vietnamita (m. 1969).[13]
- 1896 -Santiago de Xile: Jorge Alessandri Rodríguez, enginyer, polític i empresari xilè, fill de l'expresident Arturo Alessandri Palma. Va ser President de la República de Xile entre 1958 i 1964. (m. 1986).[13]
- 1898 - State College, Pennsilvàniaː Mary Louisa Willard, científica forense reconeguda internacionalment (m.1993).[14]
- 1904 - Westerham, Kent, Anglaterra: Anthony Bushell, actor i director de cinema britànic.
- 1912 - Szilasbalhàs, Budapestː Kati Horna, fotògrafa anarquista que treballà com a artista surrealista i com a fotoperiodista (m. 2000).[15]
- 1914 - Viena, Imperi Austrohongarès: Max Ferdinand Perutz, químic, Premi Nobel de Química de l'any 1962 (m. 2002).[16]
- 1925 - Prek Sbauv, Cambodja: Pol Pot, general i polític cambodjà, 29è Primer Ministre de Cambodja (m. 1998).[13]
- 1925 - Omaha, Nebraska: Malcolm X, orador, ministre religiós i activista nord-americà (m. 1965).[13]
- 1932 - París, França: Elena Poniatowska, escriptora, activista i periodista mexicana, Premi Cervantes 2013.[17]
- 1933 - Madrid: José Luis Abellán García-González, historiador de la filosofia espanyol.
- 1935 - Jerez de la Frontera̠ː Teresa Rivero, primera dona presidenta d'un club de futbol de Primera Divisió, el Rayo Vallecano.[18]
- 1941 - Nova York, EUA: Nora Ephron, productora, guionista i directora de cinema nord-americana.[19]
- 1943 - Melbourne: Helen Quinn, física teòrica nascuda a Austràlia.[20]
- 1944 - Barnes (Londres), Anglaterra: Peter Mayhew, actor conegut pel seu paper de Chewbacca a la saga de la Guerra de les Galàxies (m. 2019).
- 1945
- Granada, Andalusia, Espanya: Manel Pousa Engroñat, pare Manel, sacerdot català conegut pel seu treball social (m. 2020).[21]
- Chiswick, West London: Pete Townshend, músic, membre fundador, líder i principal compositor dels Who.[22]
- 1948 - Spanish Town, Jamaica: Grace Jones, cantant, compositora, supermodel, productora i actriu jamaicana.
- 1951 - Queens, Nova York, (EUA): Joey Ramone, membre fundador del grup The Ramones i pioner del punk rock (m. 2001).[23]
- 1956 - Barakaldo, País Basc, Espanya: José Ramón Alexanko Ventosa, conegut al món del futbol com a Alexanko, futbolista basc retirat.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1396 - Foixà, Empordà: Joan I, "el Caçador", rei de la Corona d'Aragó. (n. 1350).
- 1952 - València: Agustín Trigo Mezquita, farmacèutic, industrial i polític valencià, alcalde de València el 1931 (n. 1863).
- 1971 - Barcelona: Ferran Soldevila i Zubiburu, historiador i escriptor català (n. 1894).[24]
- 1974 - Sabadell: Antoni Llonch i Gambús, industrial tèxtil i alcalde sabadellenc (n. 1915).[25]
- 1986 - València: Joan Martínez Bàguena, compositor valencià, especialment de música per a l'escena (n. 1897).
- 2007 - Hondarribia: Genoveva –Eva– Forest i Tarrat, escriptora i editora d'origen català (n. 1928).[26]
- Resta del món
- 1536 - Torre de Londres, Anglaterra: Anna Bolena, reina consort d'Anglaterra.[27]
- 1825 - Paris, França: Claude-Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon, pensador i sociòleg francès (n. 1760).[28]
- 1864 - Plymouth, Nou Hampshire, Estats Units: Nathaniel Hawthorne, novel·lista i contista estatunidenc (n. 1804).[29]
- 1895 - Dos Ríos (Cuba): José Martí Pérez ,també conegut pels cubans com «L'apòstol», fou un polític, pensador, periodista, filòsof, poeta i maçó cubà d'origen valencià, creador del Partit Revolucionari Cubà (n. 1853).[30]
- 1898 - Hawarden, Gal-les: William Ewart Gladstone, polític gal·lès, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1809).[31]
- 1935 - Bovington Camp, Dorset (Anglaterra): T. E. Lawrence, funcionari britànic, conegut com a Lawrence d'Aràbia (n. 1888).[13]
- 1954 - Nova York (USA): Charles Ives, compositor estatunidenc (n. 1874).[32]
- 1955 - Madrid: Concha Espina, escriptora espanyola.[33]
- 1962 - Murnau am Staffelsee, Alemanya: Gabriele Münter, pintora alemanya del moviment expressionista alemany (n. 1877).[34]
- 1963 - Califòrnia, Estats Unitsː Margarete Matzenauer, soprano-contralt hongaresa (n. 1881).[35]
- 1969 - Nova York (els EUA): Coleman Hawkins, saxofonista de jazz, swing i bebop estatunidenc (n. 1904).[36]
- 1973 - Ciutat de Mèxic: Carles Parès i Guillèn, metge cirurgià català (n. 1907).[37]
- 1994 - Nova Yorkː Jacqueline Kennedy, primera dama dels EEUU pel seu matrimoni amb J. F. Kennedy (n.1929).[38]
- 1998 - Moriyama (Japó): Sōsuke Uno (宇野宗佑 Uno Sōsuke,) polític japonès i 47é Primer Ministre del Japó des del 3 de juny de 1989 fins al 10 d'agost de 1989 (n. 1922).
- 2009 - Seattle, Washington (EUA): Robert Francis Furchgott, farmacòleg i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1998 (n. 1916).[39]
- 2014 - Colònia: Franz-Paul Decker, director d'orquestra alemany de nacionalitat canadenca (n. 1923).[40]
Festes i commemoracions[modifica]
Santoral[modifica]
Església Catòlica[modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Dunstà de Canterbury, bisbe; Iu de Kermartin, patró de Bretanya; Celestí V, papa i fundador de la Congregació Benedictina dels Celestins; Crispí de Viterbo, caputxí; Calòger i Parteni de Roma, màrtirs; Urbà I, papa; Adolf de Cambrai, bisbe; Teòfil de Corte, franciscà cors; Maria Bernarda Bütler, fundadora de les Franciscanes Missioneres de Maria Auxiliadora.
- Beats al Martirologi: Humiliana de Florència, terciària franciscana; Agostino Novello; Juan de Cetina i Pedro de Dueñas, franciscans màrtirs a Granada; Peter Wright, màrtir; Jean-Baptiste-Xavier Loir, sacerdot màrtir; beat Juan de Santo Domingo Martínez, dominic màrtir al Japó (1619); Rafael Lluís Rafiringa, lassal·lià; Jozef Czempiel, sacerdot màrtir; Pina Suriano, laica.
- No inclosos al Martirologi:
- Sants Pudent de Roma; Pudenciana de Roma, màrtir llegendària; Evoni d'Issoire;
- Beats Alcuí de York, monjo; Hans Wagner, eremita.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Lope de Sagra.
Església Copta[modifica]
- 24 Baixans: Entrada de Crist a Egipte (festa menor); Habacuc, profeta; Baixuna de Scetes (1164).
Referències[modifica]
- ↑ Chalamanch, Montserrat Villas i. La morfologia del lèxic de "Solitud", de Víctor Català. L'Abadia de Montserrat, 1999, pàg. 223. ISBN 978-84-8415-102-9.
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «fets del Palau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Agrupament d'Esbarts Dansaires | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Légion d'honneur» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Julio, Teresa. «Josefina Tàpias». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VI Legislatura p. 22-23
- ↑ «Pere Tàpias | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Mercè Company» (en castellà). SM. Literaturas SM. [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Kamenarovic, Ivan P.. La Chine classique. París: Belles lettres, 1999. ISBN 2-251-41011-2.
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Nellie Melba | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Willard, Mary L. (Mary Louisa), 1898-1993». SNAC (Social Networks and Archival Context). [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Horna, Kati (1912-2000)» (en castellà). PARES, Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1962» (en anglès americà). [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Elena Poniatowska | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Brotons. «Women's Football. 13 children, 36 grandchildren and a heart devoted to Rayo». FIFA.com, 31-10-2002. Arxivat de l'original el 2020-02-23. [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ Bergan, Ronald «Nora Ephron obituary» (en anglès). The Guardian, 27-06-2012. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Helen Quinn, física» (en castellà). Mujeres con ciencia, 19-05-2015. [Consulta: 10 febrer 2023].
- ↑ «Manuel Pousa i Engroñat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Pete Townshend | British musician» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Joey Ramone | American singer» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Ferran Soldevila i Zubiburu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Antoni Llonch Gambús | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Genoveva Forest i Tarrat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 1a. edición. Madrid: EDAF, 2014, p. 70. ISBN 978-84-414-3440-0.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Henri de Rouvroy comte de Saint-Simon» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Nathaniel Hawthorne | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «William Ewart Gladstone | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Charles Ives». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Concha Espina i Tagle». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Gabriele Münter | German artist» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ «Margaret Matzenauer (1881-1963) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «Coleman Hawkins | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Carles Parés i Guillèn | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Caroli, Betty Boyd. «Jacqueline Kennedy Onassis». Encyclopædia Britannica, 06-09-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1998» (en anglès americà). [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Franz Paul Decker | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
