Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 56 817 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Crystal Clear app help index.pngVarda la Guida essenziala   Gnome-home.svg Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   1rightarrow.pngDervir un cunt   Nuvola apps bookcase simplified.svg Wikisource in Lombard   Wiktionary small.svg Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

La Programma 101

La Olivetti Programma 101, ciamada anca Perottina (in piemontes Protin-a) l'è un calcolator eletronegh de tavol pensad per vesser doperad de 'na persona in manera facila, programabel a man o cont di programa in su cartolina magnetega e vendud de l'Olivetti del 1965.

Venduda 'me "desktop computer", cioè "computer de tavol", a l'è, soratut in Europa, retegnuda el prim personal computer in l'acezzion pussee basega del termen, cioè de computer facil de doperà, pensad per l'utent singol e de cost relativament contegnud,, inscambi in di Stat Unid a l'è no retegnuda inscì e l'onor a l'è dad soratut a l'Altair 8800 o al Kenbak-1. A bon cunt, a l'è retegnuda el prim personal computer domà de 'na minoranza de la storiografia informatega, anca se l'è recognossuda fiss 'me el prim calcolator de tavol, di voeulte voltad cont un fals amis 'me calcolatris programabel, a havégh havud bon sucess comercial.

(Inanz)

A l' savivet qe ...

Ona veggia mapa dol mar Mediterrani

Ol mar Mediterrani a l'è on mar mezsarrad che 'l se troeuva in tra l'Eurasia e l'Africa, in sul confin tra la placa vuroasiatega e quella africana. L'è conligad a l'ocean Atlantegh per ol strecc de Gibilterra a ovest e al mar Pontegh per ol strecc del Bosfor a est, inveci ol canal de Suez el le conliga a sud-est al mar Ross e donca a l'ocean Indian. Ol strecc de Sicilia el spartiss ol mar in do part de grandezze compagne. In dol bacin idrografegh dol mar Mediterrani, che 'l ciapa i territori de 23 Stacc, ghe stann de cà circa 450 million de persone. L'è on mar important fiss de tucc i poncc de vista: prima de tut de quell storegh, desgià che in sui so coste gh'enn nassude di civiltaa 'me quella romana, grega, egizzia e fenicia, e an'pò dol pont de vista economegh: i industrie de la pesca, dol turisem e dol straport de merci i enn sossenn desvilupade, tant'è che pressapoch 300 petrolere i intraversen ogni dì ol mar. Ol mar Mediterrani el ciapa on territori de pressapoch 2,510,000 km² cont ona profonditaa media de 1500 m.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Sota 'l pont de s'cif e s'ciaf

Bargniff.jpg

I se dopera per netar dei virus, ma i pœl far vegnir anc ol canqer a la pell: Risposta

Un proverbe a cas

"A Milan, anca i moron fann l'uga"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?