Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 56 813 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Crystal Clear app help index.pngVarda la Guida esenziala   Gnome-home.svg Pagina principala in Scriver Lombard   1rightarrow.pngDervì un cunt   Nuvola apps bookcase simplified.svg Wikisource in Lombard  Wiktionary small.svg Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

La Programma 101

La Olivetti Programma 101, ciamada anca Perottina (in piemontes Protin-a) l'è un calcolator eletronegh de tavol pensad per vesser doperad de 'na persona in manera facila, programabel a man o cont di programa in su cartolina magnetega e vendud de l'Olivetti del 1965.

Venduda 'me "desktop computer", cioè "computer de tavol", a l'è, soratut in Europa, retegnuda el prim personal computer in l'acezzion pussee basega del termen, cioè de computer facil de doperà, pensad per l'utent singol e de cost relativament contegnud,, inscambi in di Stat Unid a l'è no retegnuda inscì e l'onor a l'è dad soratut a l'Altair 8800 o al Kenbak-1. A bon cunt, a l'è retegnuda el prim personal computer domà de 'na minoranza de la storiografia informatega, anca se l'è recognossuda fiss 'me el prim calcolator de tavol, di voeulte voltad cont un fals amis 'me calcolatris programabel, a havégh havud bon sucess comercial.

(Inanz)

Te 'l savevet che ...

Caricatura de la partizzion de Basileja

In del dirit svizzer per Mez canton (todesch: Halbkanton, frances: Demi-canton, italian: semicantone, romancc: mez chantun) o, del 1999, canton con domà la metà di vot cantonai se intenden di canton che, a partità de autonomia cont i alter, inn vegnud foeura de 'na separazzion de 'n alter canton e donca gh'hann la metà di vot a nivell federal: manden domà un consejer al Consili di Stat e in di votazzion federai el so vot el cunta mez.

La distinzion la gh'è stada a partì de la Costituzzion de la Svizzera del 1848 e anca in quella del 1874, con quella del 1999 a l'è cambiad el termen doperad ma la resta la distinzion: inn tirad a man 23 canton, e trii inn partid, prima del 1999 con di parentesi e dopo cont un "e" a partì, a diferenza di alter che inn partid de 'na virgola:

I Popoi e i canton de Zurigh, Berna, Luzerna, Uri, Svit, Obvald e Nidvald, Glarosa, Zugh, Friborgh, Soleta, Basileja Cità e Basileja Campagna, Sciafusa, Apenzell de Foeura e Apenzell de Dent, Sant Gall, Grison, Argovia, Turgovia, Tisin, Vaud, Valles, Neuchâtel, Ginevra, e Giura fann su la Confederazzion Svizzera

(Va inanz)

In di olter lengov

Sota 'l pont de s'cif e s'ciaf

Bargniff.jpg

Se doperen per netà di virus, ma poden fà vegnì anca el cancher a la pell: Risposta

Un proverbi a cas

"Chi vosa pussee la vaca l'è soa"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?