Al-Farabí

Al-Farabí

Nom original	(fa) ابونصر محمد بن محمد فارابی
Biografia
Naixement	c. 870 Otrar
Mort	c. 950 (79/80 anys) Damasc
Dades personals
Religió	Islam
Activitat
Camp de treball	Història natural, metafísica, matemàtiques, lògica, astronomia, medicina i ètica
Ocupació	filòsof, físic, teòric musical
Professors	Abu-Bixr Matta ibn Yunus i Yuhanna ibn Haylan (en)
Influències	Aristòtil

Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí (persa: ابو نصر محمد بن محمد فارابی; àrab: ابو نصر محمد بن محمد الفارابی, Abū Naṣr Muḥammad b. Muḥammad al-Fārābī), més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab. No es coneixen amb seguretat grans detalls de la seva vida, ni tan sols el lloc exacte on va néixer, ni si nasqué en el si d'una família turca o persa. El que sí que sembla confirmat és que estudià a Bagdad, on adquirí grans coneixements de medicina i matemàtiques. Feu comentaris a l'obra d'Aristòtil i va influir decisivament en la lògica de Maimònides.

Doctrina filosòfica

Enteniment agent/pacient

Al-Farabí va prendre part de la filosofia aristotèlica i va incorporar-hi trets islàmics, més pràctics i menys especulatius. Es pot observar aquest fet en la seva acceptació de la distinció aristotèlica entre enteniment agent i enteniment pacient. L'enteniment agent, el concep com a subsistent i separat, i l'identifica amb l'àngel Gabriel tal com apareix en l'Alcorà. L'ànima humana, que descriu com a forma simple, incorpòria, espiritual, incorruptible i immortal, prové de l'enteniment actiu, l'agent. La tasca del filòsof és precisament dirigir-se cap a l'enteniment agent en la seva actitud davant la vida. Es pot parlar d'un cert il·luminisme en Al-Farabí, ja que defensa l'existència d'una llum natural que ens distingeix el que és cert i fals.

Déu

Pel que fa a la seva concepció de Déu, en té una visió amb influències neoplatòniques, similar en alguns aspectes a l'u de Plotí. El Déu d'Al-Farabí és un déu únic, no causat i ésser primer, causa de tot, etern, perfecte, simple, intel·ligència en acte, subsistent i transcendent, però alhora també en defensa el caràcter inefable i incognoscible; només l'ànima, un cop separada del cos, el pot arribar a conèixer.

També fa una divisió dicotòmica de l'ésser, molt pròpia de la filosofia medieval, entre ésser necessari i contingent. En l'ésser necessari, existeix una identitat entre la seva essència i la seva existència, com és el cas de Déu. A diferència d'ell, l'ésser humà és contingent, i la seva essència i existència són coses diferents: cosa que fa que l'individu sigui no és el que li fa possible existir.

Creació

Al-Farabí defensa una teoria entre creacionista i emanatista. Del Déu u en sorgeixen nou intel·ligències immaterials, que es corresponen amb les esferes del sistema de Ptolemeu. A partir d'aquí, es creen sis gèneres de cossos, que segueixen un esquema força neoplatònic.

Gèneres (de cossos)

Vida espiritual		Vida natural		Matèria inerta
Cos celeste	Animal racional	Animal irracional	Vegetal	Mineral	Elements (terra, aire, aigua, foc)

Pel que fa al tema de la matèria, creu que és eterna, però que depèn de Déu. Com Filó d'Alexandria, dona a la matèria un paper passiu en la creació, com a substrat.

Bibliografia

• Walzer, R. "al Fārābī". Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. 8 de juny de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/al-farabi-COM_0212>.
• Article "Farabi" a Encyclopaedia Iranica.

Enllaços externs

• (anglès) The Philosophy of Alfarabi and Its Influence on Medieval Thought (1947).
• (anglès) Abu Al-Nasr Al-Farabi: The Second Teacher.
• (anglès) Abu Nasr al-Farabi a muslimphilosophy.
• (francès) Al-Farabi et la musique Arxivat 2006-09-22 a Wayback Machine..