El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.[1] Sobretot el vori d'elefant era un material usat per a manufacturar objectes de luxe, jocs o escultures artístiques. La paraula vori o ivori prové del llatí ebur, eboris amb el mateix sentit,[2] que derivaria d'una paraula hamítica que es retroba a l'antic Egipticâb, âbu per a elefant.[3]
De fet, el vori més utilitzat és el d'elefant, els ullals del qual poden arribar a pesar setanta quilos. Altres voris de mesura notable són el dels ullals de la morsa i la defensa recaragolada del narval. També l'ús d'ullals de senglar és habitual.
La naturalesa ebúrnia fa que sigui susceptible de ser treballat amb certa facilitat, que permet tallar detalls exquisits. D'antuvi, se'l considerà apte, donada la seva raresa i caràcter magnificent, per a l'elaboració de diversos objectes amb finalitats específiques: contenidors, estàtues criselefantines, Sant Crists, olifants, mobiliari, peces per a incrustar… Avui dia s'utilitza encara en certs països per a fer boles de billar, pintes, tecles de piano, peces de marqueteria i escultures.
Davant l'amenaça d'extinció dels elefants per la caça il·legal, un grup creixent de països prohibeix el comerç de vori. Malgrat la prohibició internacional, s'estima que cada any entre 20.000 i 30.000 elefants africans són víctimes de caça furtiva.[4] Queda anecdòtic però significatiu que l'assassinat d'un elefant el 2012 pel rei d'Espanya Joan Carles I, li va costar la presidència honorífica de la secció espanyola del Fons Mundial per la Natura, tot i que la caça aleshores encara era legal a Botswana.[5] El gener de 2021 la Comissió europea va proposar noves mesures per a prohibir-ne el comerç. Ja no se'l pot utilitzar com a primera matèria i instruments de música i antiguitats certificades, només es poden vendre si són fabricades abans 1975 si tenen parts de vori.[4] Ja des de la fi del segle xix es van desenvolupar resines fenòliques que formen una alternativa tècnica de qualsevol aplicació.[6]
Fou molt preuat a l'antic Egipte i després a la Grècia clàssica i l'època romana, com igualment a la Xina i l'Índia. A l'edat mitjana, es va utilitzar sobretot per a imatges religioses i jocs de taula. Al segle xvii, va passar a la decoració amb pilastres i balustres i marqueteria; i al segle xviii es van fer nombroses estàtues de petit format, però al segle xix gairebé va deixar d'usar-se. Al segle xx, va servir per a la joieria. A l'Àfrica negra, es treballava molt a Benín (per joieria) i al Congo.
Portes d'ivori amb fusta, aliatge de coure, esmalts i pigments. Honolulu Academy of Arts.
Estrella islàmica per a ser incrustada, finals s. XIII. Louvre.
Crist Crucificat. Procedent del monestir de la Trinitat de València.
Olifants i contenidor
Olifant, probablement obra d'artistes àrabs en l'àmbit de la cort normanda. Palerm (?), s. XI-XII.
Contenidor per a pólvores. Índia, 1700~1900.
Olifant amb muntures de metall, possiblement del sud d'Itàlia, 1000~1100.
Home corrent amb el seu gos molt realista, probablement part de la incrustació decorativa d'una peça de mobiliari d'Egipte durant l'època fatimita (909-1171).
Dues figures, una probablement músic, condueixen un elefant; part dels accessoris amb incrustacions d'una porta o un moble gran.
Caçadors persegueixen i atrapen un animal mentre uns ocells volen, s. XI-XII, Louvre.
