Informàtic

Aquesta aplicació col·laborativa disposa d'un mapa molt útil amb els establiments que aposten per l'economia circular i el residu zero. Les persones usuàries poden compartir nous punts al mapa, ja siguin botigues, allotjaments, serveis o mercats.

L'organització estableix que aquests establiments han de tenir bones pràctiques com la venda a granel, l'ús d'envasos reutilitzables i la promoció d'envasos propis, la segona mà, l'eliminació de productes monodosi com el sucre, promoure que la gent s'emporti el menjar sobrant o servir aigua km 0.

A més, Go Zero Waste es dedica a promoure el residu 0 a través de l'educació ambiental i la gamificació dissenyant activitats per a empreses, centres educatius i ajuntaments.

La clau per reduir realment les emissions és reduir i reutilitzar. Ho podem fer consumint productes de segona mà per allargar-ne la vida útil, no contribuir en les emissions d'una nova producció, i postergar la seva transformació en residu.

Per això, no podia faltar a la llista el clàssic Wallapop que, com Vibbo o d'altres, serveixen per posar a la venda productes que ja no fem servir i adquirir-ne d'altres que necessitem segons la proximitat de les persones usuàries a través de la geolocalització.

Cada vegada hi ha més marques de roba que s'agafen al valor de la sostenibilitat com a estratègia de màrqueting, però què vol dir ser una marca sostenible?

Ethical Time estudia el seu impacte social i ambiental i verifica que ho siguin amb el segell Real Sustainable Fashion. Les aplega en el cercador de la seva web i en una web app que es pot instal·lar al dispositiu seleccionant l'opció per afegir-la a la pantalla d'inici del menú de configuració. Hi trobareu tot tipus de peces de roba garantides com a realment sostenibles.

Aquesta aplicació té la vocació de compartir entre el veïnat menjar que no utilitzem o que està pròxim a caducar-se i d'altres articles que ja no farem servir a través de la geolocalització. A l'hora de publicar un article, podem indicar quant de temps pot estar disponible, la qualitat i el lloc i hora de recollida.

A nivell de consum responsable, té un espai per a productes fets a mà, que dona l'oportunitat de vendre de forma informal a persones artesanes independents. També ens permet deixar articles per un temps o fer crides d'objectes concrets que necessitem.

Com les aplicacions del tipus Wallapop, disposa de perfils, valoracions de les persones usuàries i processos de verificació, i està impulsat per persones voluntàries.

Realment necessites l'aparell electrònic que estàs buscant? Si és que sí pots continuar llegint. La primera opció és sempre reduir i la segona reutilitzar. Pots trobar tecnologia a botigues i plataformes de segona mà com ara Donalo.org, Back Market o Wallapop. Si sou una entitat i busqueu ordinadors, podeu trobar donacions, per exemple, a UPC reutilitza, o d'institucions com ajuntaments o universitats.

La tecnologia té un impacte en la vida de les persones que viuen als països d'on s'extreuen els minerals, i en la de les persones treballadores implicades en tota la cadena de producció. Per tant, seria fonamental conèixer com és la situació d'aquestes persones que han fet possible que compris aquell aparell electrònic. Com ja hem vist, la no traçabilitat dificulta la transparència del procés. Tot i així, podem trobar algunes garanties.

En l'àmbit de la mineria, hi ha iniciatives com Fairtrade Gold, que subministra or de petites cooperatives artesanals i de zones lliures de conflicte alhora que protegeix els drets de les persones treballadores i el medi ambient marcant un preu mínim així com vetllant per la seva seguretat. De la mateixa manera, hi ha projectes en marxa pel que fa el cobalt i el liti, amb el suport de companyies com Fairphone, Volkswagen, Baf i Daimler AG.

Així mateix, hi ha companyies mineres que se sotmeten a auditories responsables d'IRMA (Iniciativa per Assegurar la Mineria Responsable).

En la fase de fabricació, es complica accedir a la informació i coneixem per investigacions la precarietat del sector. En aquest sentit, Electronics Watch fa auditories per a compradors públics.

En l'última fase de la cadena, hi tenim molt a dir, i podem reutilitzar els nostres aparells i donar-los a entitats com Andròmines i Solidança, que també formen part del circuit d'eReuse contra l'obsolescència programada.

Més enllà de l'impacte que tenen els aparells, hi ha el que suposa la connexió i la infraestructura del corrent elèctric i de la xarxa d'internet. Per això, val la pena pensar en projectes cooperatius com Som Energia i Som Connexió, i els comunitaris com Guifi.net, que aposten per la sobirania col·lectiva i el servei més ajustat a les necessitats de les persones.

El programari lliure es garantia de transparència i, en la majoria de casos, de responsabilitat. Suposa un treball col·laboratiu d'una comunitat que pot accedir al codi obert del 'software' de l'aparell per millorar-lo, promovent així la sobirania i la democratització tecnològica. D'aquesta manera, és visible el seu funcionament i l'ús que se'n fa de les dades de les persones usuàries i, per tant, protegeix la seva privacitat, i dona llibertat per prendre decisions.

Els dos elements més importants del hardware d'un ordinador són la memòria RAM i el disc dur. "Canviant aquests dos elements un ordinador et pot aguantar quatre o cinc anys més", assegura Toni Domènech, de la cooperativa Colectic.

La memòria RAM és on s'emmagatzemen els arxius temporals que estem fent servir. D'aquesta depèn la velocitat i el rendiment del dispositiu. Ens pot interessar ampliar-la perquè es quedi curta d'espai, encara que no tots els dispositius ho permeten i sempre hi ha un màxim que marca la placa base, el component més car i complicat de substituir.

Quan una memòria RAM falla els símptomes poden ser que l'ordinador es pengi, que els arxius estiguin corromputs o que falli la instal·lació de programes.

"És com la taula de treball. Hi acostumes a posar coses. Com més gran és amb més coses pots treballar alhora", explica Domènech, que recomana una memòria RAM d'entre 8 i 16 GB mínim.

Més enllà del hardware trobem els elements perifèrics d'un ordinador com són el ratolí, el teclat i la pantalla.

Les pantalles són potser el més rellevant a l'hora de treballar. Domènech explica que cal que tinguin una freqüència de refresc alta i una bona resolució, a més de filtres protectors per a la vista. Recomana utilitzar una pantalla externa si s'utilitza un portàtil.

En cas que es trenqui la pantalla d'un portàtil, es pot substituir desmuntant-lo, però alerta que sovint no és fàcil desmuntar aquests aparells cada cop més compactes: "Es necessiten eines específiques".

RavalFab: Colectic acull els dijous a la tarda un espai comunitari i d'intercanvi de coneixements per resoldre dubtes sobre els teus aparells, a més d'oferir eines d'impressió 3D.

Andròmines: Aquesta entitat ofereix serveis de reparació i formacions per aprendre a reparar aparells electrònics.

Restarters Barcelona: Aquesta associació organitza Restart Parties per impulsar alternatives a l’obsolescència programada i la reapropiació de coneixements tecnològics.

Un metavers és el món virtual definitiu que aplega les eines i llenguatges amb què la societat digital ha experimentat fins ara: realitat virtual, realitat augmentada, intel·ligència artificial, teletreball, videojocs, relacions digitals...

És a dir, un espai digital en què cada persona usuària tindrà un avatar realista i podrà fer el seguit d'activitats que fa diàriament de forma presencial o híbrida com treballar, fer tràmits, consumir, socialitzar o relaxar-se.

Per això, cal que aquest univers sigui interoperable, és a dir, que la realitat sigui mixta, per exemple, que es puguin introduir elements de la realitat presencial en la virtualitat o que s'utilitzi la veu per interactuar. Això, però, requerirà el disseny de dispositius nous més enllà de les ulleres de realitat virtual com ara un casc, que permetrà fer esport, segons la visió de Marck Zuckerberg, que vol reflotar les caigudes de Facebook amb aquesta tecnologia.

En definitiva, es tracta d'una extensió virtual de la vida mateixa. Ciència-ficció?

Hem parlat de Facebook i del Catvers, però també grans tecnològiques com NDIVIA i Google estan apostant per aquesta tecnologia. Es tracta de grans imperis que, d'aquesta manera, podrien obtenir moltes més dades de les persones usuàries, i que podrien deixar al descobert la nostra privacitat, un dels riscos principals d'aquest univers tecnològic, a més del possible impacte de la virtualitat total en la nostra salut mental i en com ens relacionem amb la presencialitat.

Quan aquesta realitat arribi, com la resta d'innovacions digitals, haurà de viure una regulació per veure si contribueix a l'ètica, la sostenibilitat i a la democratització de la vida, o tot el contrari.

Els xatbots o bots conversacionals són programes automatitzats amb intel·ligència artificial per mantenir converses que ens poden ajudar a millorar l'atenció a les persones i l'experiència d'usuari alhora que agilitzem processos comunicatius com oferir informació disponible les 24 hores.

Es poden construir a plataformes digitals com webs, xarxes socials i aplicacions de missatgeria. El més habitual actualment és trobar-los a Facebook o a Telegram.

CoActuem per la Salut Mental és un xatbot dissenyat per Coact, una iniciativa global finançada per la Unió Europea impulsada pel grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona i per la Federació Salut Mental Catalunya, per impulsar una investigació participativa per millorar les xarxes de suport social en salut mental. Utilitza relats amb experiències reals per estudiar com se senten les persones segons el suport que reben.

Aquesta iniciativa demostra que un xatbot pot servir, a més de per optimitzar vendes de productes o actualitzar informació, per millorar la vida de les persones d'una forma col·laborativa.

Si busqueu alguna entitat que els programi des de zero, podeu preguntar a cooperatives tecnològiques com ara Pangea, Jamgo, Codi Cooperatiu o Colectic.

Voluntariapp és una aplicació per a Android i iOS creada per l'associació Alba. És una eina que ajuda a posar en contacte voluntariat i entitats. Si busques un voluntariat veuràs la informació de les crides que fan les entitats segons proximitat i podràs seleccionar les entitats que més t'interessin. Si ets una entitat pots publicar la teva crida, o esdeveniments i formacions, a través del formulari d'aquesta web.

La Fundació Hazloposible va néixer l’any 1999 amb el clar objectiu de connectar persones i entitats sense ànim de lucre. La seva pàgina web ha estat un referent en la cerca de voluntariat. Coneixedors d’aquest posicionament, el desembre del 2017 van publicar la seva aplicació, disponible per iOS i Android.

Mitjançant aquesta aplicació les persones poden cercar ofertes de voluntariat i les entitats sense ànim de lucre poden publicar demandes de voluntaris i voluntàries. A través de l’aplicació també es poden seguir les notícies del blog de la fundació i cercar ofertes laborals en l’àmbit del tercer sector.

Només està disponible per Android. És una aplicació molt similar a Worldpackers, però a diferència d’aquesta, Volunteer abroad - GivingWay és totalment gratuïta. Per fer-la servir només us heu de registrar amb un correu electrònic. Trobareu iniciatives de voluntariat de més de 100 països d’arreu del món.

Mitjançant el registre podreu especificar quines són les vostres preferències de voluntariat: destí, activitats, temps de permanència i si es viatja sol o acompanyat. Mitjançant aquestes preferències, l’aplicació us mostrarà les ofertes interessants de voluntariat. Per demanar una oferta haureu d’omplir un formulari i esperar que la organització aprovi la vostra sol·licitud.

Aquesta aplicació, disponible per Android i iOS i enfocada a joves, està pensada per connectar persones que vulguin fer voluntariat i formar grups per empoderar-los i potenciar les seves habilitats o "superpoders". Ofereix ofertes personalitzades segons la ubicació, les preferències i la disponibilitat. El seu valor afegit està en les funcionalitats de xarxa social que permeten la interrelació i la compartició d'experiències.

No hem d'analitzar totes les entitats els mateixos indicadors. Dependrà dels nostres objectius i del nostre moment vital. S'aconsella centrar-nos en un nombre reduït d'indicadors per poder-ne fer un bon seguiment. Si el nostre objectiu és, per exemple, vendre productes, no recollirem les mateixes dades que si el nostre objectiu és generar comunitat.

Com més gran sigui la comunitat més abast tindran les nostres publicacions i més impressions rebran. Això no sempre és així i depèn molt dels continguts que compartim, dels algoritmes de les xarxes socials, i també de la viralitat i de les campanyes de publicitat de pagament.

Mentre l’audiència és la nostra comunitat, l’abast són les persones que reben el nostre missatge que pot anar més o menys enllà d’aquesta comunitat, i les impressions, les visualitzacions que es fan del missatge, tenint en compte que una mateixa persona pot rebre’l diverses vegades. De la mitjana de les vegades que una persona rep aquest missatge se’n diu freqüència.

L’abast és una dada complexa que cal observar de forma limitada en el temps i s’ha de diferenciar entre l’abast global d’un compte o el d’una publicació. Per això, no ens servirà sumar l’abast de les publicacions d’un dia per recollir aquesta dada diària sinó que haurem de fer la mitjana.

Ens pot ser útil calcular l'abast per saber si hem arribat a les nostres seguidores, o per comparar quin abast tenim amb una campanya a les xarxes en comparació amb altres canals tradicionals com ara un spot televisiu.

Un altre dels indicadors és el tràfic que arriba a la nostra web a través de les xarxes socials, i que podem observar des de l’apartat social de Google Analytics.

Dins d’aquest àmbit, hi ha altres dades com la taxa de conversió o els leads, que suposen l’obtenció de dades de l’usuari a través del registre o la venda online, o traquejant el comportament que fa de la web, i que permeten demostrar l’anomenat ROI (Return Of Investment), és a dir, la monetització de les campanyes de xarxes.

En un informe de mètriques, ens caldrà incloure una taula amb els KPI's seleccionats organitzats segons els objectius i amb una columna per a cada xarxa social, tenint en compte que hi ha dades que no sempre tenen equivalències a totes les plataformes.

A més, és interessant presentar visualitzacions gràfiques de les dades per períodes temporals i poder comentar les observacions rellevants.

També és útil adjuntar un clipping de les publicacions que més han funcionat, que es poden exportar des de l'apartat d'anàlisi de la majoria de xarxes.

Es pot afegir una anàlisi de la comunitat, segons la seva procedència geogràfica, franja d'edat i activitat respecte a les vostres xarxes.

Si s'ha fet campanya de publicitat de pagament, caldrà comparar els resultats amb la distribució orgànica de continguts i calcular el ROI en cas que puguem atribuir un valor econòmic a una acció, dividint-lo pel cost que ens ha costat executar-la.

Què vols aconseguir amb la teva campanya? Què vols transformar? Quines emocions vols generar? A qui vols fer arribar el teu missatge? En quin moment de l'any creus que és millor llançar-la? Amb quines aliances pots comptar? Amb quines habilitats compteu? I amb quins recursos, ja siguin econòmics, humans o materials, compteu?

Les preguntes estimulen la nostra creativitat amb més preguntes, que ens ajudaran a construir el punt de partida de la nostra campanya: el brífing.

Per crear una campanya original necessitem deixar anar la nostra creativitat i entrar en la fase d'ideació, ens recomanen des de l'Apòstrof. Haurem de trobar un lema que serveixi de fil conductor a les accions de la campanya. El lema probablement esdevindrà un hashtag propi que farem servir a les nostres xarxes socials i es desplegarà la gràfica de la campanya, que pot incloure logotip, fotos, il·lustracions, vídeo...

Treballar en grup pot ajudar en aquest procés combinant mirades, idees i habilitats.

Des de la cooperativa, aconsellen barrejar, és a dir, desordenar paraules, històries, utilitzar metàfores, per exemple, del món animal, o utilitzar els sentits, per obtenir idees innovadores. Tornar a ser infants i renunciar a la censura, als "mai" i als "no": "Per idear és millor ser absolutament ridículs que absolutament avorrits".

També aposten per observar i escoltar què comuniquen les altres entitats i sortir a passejar per trobar la inspiració.

La idea ha de cridar l'atenció, despertar la curiositat, no vendre fum, ser senzilla, ser coherent entre fons i forma, i passar el filtre d'alguna bona amistat o companya, afirmen a la guia en to irònic.

La guia de la cooperativa de comunicació ofereix receptes de mínims perquè res no surti malament.

En relació al disseny, posa èmfasi en la composició perquè el lema tingui visibilitat i en tenir en compte la resolució i respectar les proporcions de les images, a més d'adaptar els dissenys al format mòbil perquè no estiguin atapeïts d'informació.

Sobre els mailing i butlletins, cal corregir els textos, protegir les dades dels teus contactes utilitzant les còpies ocultes, redactar un assumpte atractiu i facilitar la lectura amb textos curts, imatges, negretes i destacats.

Quants a les xarxes socials, s'han de planificar i programar les publicacions i han de tenir imatges, enllaços, vídeos i etiquetes, has de tenir els perfils cuidats, i un calendari editorial per tenir una previsió.

Utilitzar hashtags a les xarxes socials pot duplicar el nostre impacte, segons les estadístiques. A través d'aquesta eina, podem identificar quins hashtags són tendència i quins ens poden ser més útils per arribar a més audiència, sempre tenint en compte que hem de trobar l'equilibri entre els hashtags de creació pròpia, aquells que facin servir les entitats afins per tal de generar xarxa i aquells que siguin tendència i, a més, esclar, tinguin a veure amb nosaltres.

La versió gratuïta analitza l'abast del teu hashtag i et fa suggeriments, mentre que la de pagament és molt més completa i serveix també per identificar hashtags per Instagram.

Per fer una publicació, aquesta ha de tenir contingut, i com més visual sigui més abast tindrà. De fet, segons la regla del 4-1-1, de sis continguts quatre poden tenir un format habitual, un pot ser un contingut antic i l'últim hauria de tenir un format especial, com una infografia, que pot ser útil per transformar un text amb dades en una imatge.

Canva és una eina en línia senzilla i intuïtiva per editar imatges i fer cartells i infografies per a les xarxes socials. També permet fer presentacions i vídeos amb animacions. El contingut audiovisual és la principal estratègia del màrqueting digital per arribar a nous públics ja que el seu consum s'ha quadruplicat entre el jovent.

Si els continguts han de ser visuals (i audiovisuals), sempre que sigui possible, també han de portar enllaços per oferir més informació. Com que volem ocupar els mínims caràcters a les xarxes per tenir més espai per als nostres missatges, i volem que siguin visibles i atractius, podem escurçar-los i customitzar-los amb Bitly que, a més, permet fer un seguiment d'aquell enllaç per observar l'audiència.

També hi ha Polr com a alternativa de programari lliure.

El ciberassetjament o ciberbullying consisteix en agredir de forma reiterada una persona a través de suports digitals amb missatges de text o veu, imatges o gravacions de vídeo amb la finalitat d'atacar la seva autoestima i dignitat personal, i malmetre el seu estatus social, causant així danys psicològics, estrès emocional i rebuig social.

El terme es fa servir especialment entre infants i joves. L’últim baròmetre de l’start-up BCN Resol elaborat el 2020 a partir d’una enquesta entre més de 3.200 alumnes d’ESO i batxillerat indica que un 1,7% de les persones entrevistades van admetre haver estat víctimes de ciberassetjament, mentre que un 3,6% es van declarar víctimes del bullying.

La sextorsió és el xantatge a una persona mitjançant imatges de contingut sexual que ha compartit a través de les xarxes. La víctima és coaccionada per tenir relacions sexuals amb el o els agressors o per produir més contingut sexual o fer altres accions.

Aquesta agressió també s'anomena pornografia no consentida o pornovenjança, quan l'agressió l'exerceix la parella o exparella, però aquest últim és un terme que culpabilitza la víctima. Com va explica Olimpia Coral, líder del Front Nacional Per la Sororitat que ha aconseguit la regulació del delicte sexual digital a Mèxic sota l'anomenada 'Llei Olimpia', "venjança per què? No havíem fet res".

El sexpreading, en canvi, es produeix quan s'envien continguts sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Aquest terme va ser creat per l'Associació Candela i Educació per a l’Acció Critica (EdPAC) per posar el focus en l'agressor i no en la víctima.

El sexting no és violència sinó una pràctica consensuada i desitjada realitzada de forma lliure i autònoma en la qual es comparteixen fotos, vídeos i text amb contingut sexuals a través del mòbil amb l'únic objectiu de cercar el plaer.

Hi ha molta desinformació a internet que barreja aquests tres termes i que només culpabilitza la sexualitat i el plaer, especialment de les dones.

Hem potenciat a les xarxes l'ideal de bellesa estàndard que tenim com a societat mitjançant els likes, els selfis i els filtres. El body shaming consisteix en avergonyir o burlar-se d'una persona per la seva aparença, té màniga ampla en l'entorn digital en el qual ens exposem especialment, i afecta principalment les dones i les persones amb cossos no normatius.