A Clockwork Orange (película)
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
A Clockwork Orange (1971, títulu n'inglés que significa "una naranxa mecánica" o "una naranxa de reloxería") ye una película producida, escrita y dirixida por Stanley Kubrick qu'adautó al cine a partir de la novela del mesmu nome de 1962 d'Anthony Burgess. Ta protagonizada por Malcolm McDowell, que da vida a un delincuente sicópata llamáu Alex DeLarge.
Repartu[editar | editar la fonte]
- Adrienne Corri
- Alec Wallis
- Anthony Sharp
- Aubrey Morris
- Carol Drinkwater
- Clive Francis
- David Prowse
- George Coulouris
- Gillian Hills
- Godfrey Quigley
- Helen Ford
- James Marcus
- John Clive
- John J. Carney
- John Savident
- Katya Wyeth
- Madge Ryan
- Malcolm McDowell (como Alex DeLarge (es) )
- Margaret Tyzack
- Michael Bates
- Michael Gover
- Michael Tarn
- Miriam Karlin
- Pat Roach
- Patrick Magee
- Paul Farrell
- Peter Burton
- Philip Stone
- Rex Rashley
- Robert Bruce
- Steven Berkoff
- Warren Clarke
Argumentu[editar | editar la fonte]
Nuna futurista Gran Bretaña, Alex, el protagonista de la película, ye un adolescente que, xunto a los sos amigos, se dedica a pegar cuelmes, forciar y humildar a los más débiles y pegase con otros grupos d'adolescentes. Tamién ye aficionáu a les drogues y sobre too a la música clásica de Ludwig van Beethoven.
Alex afala a los sos amigos a atacar una mansión particular onde vive un escritor cola so muyer a la qu'acaben forciando.
Depués d'una llucha pol lideralgu del grupu, Alex, traicionáu polos sos collacios al salir d'una casa onde acababa d'asesinar a una muyer, ún de los sos compañeros lu golpea con una botella de lleche y lu dexa ellí pa que, momentos depués, la policia lu detenga.
Ye prindáu y lleváu a una prisión brutal, y, al envís de poder amenorgar la conderga, se presenta voluntariu pa sometese al tratamientu Ludovicu (dafechu esperimental). Esti consiste n'esponese a la visión de películes de videu mui violentes, acompangaes de música de Beethoven (mientres lu droguen con sustancies que-y producen noxu) p'asina acondar la so respuesta a la violencia.
N'acabando'l programa, la so vida queda destruyida dafechu y refuga la violencia. Sos pas refúguenlu, los sos antiguos amigos son agora axentes de les fuercies del orde, y una antigua víctima de so secuéstralu pa torturalu obligándo-y a sentir la novena sinfonía de Beethoven. L'oxetivu d'esta persona, amás de la simple venganza, ye provoca-y a Alex un alloriu que seya abondo pa que nagüe por suicidase; d'esta manera'l "tratamientu Ludwig" sedría dafechu refugáu pola opinión pública y el gobiernu se vería desacreditáu.
Asina, Alex intenta suicidase ensin algamalo; lo que consigue ye llibrase de los efeutos del "Tratamientu Ludwig".
Ver tamién[editar | editar la fonte]
Referencies[editar | editar la fonte]
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
- Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre A Clockwork Orange .