Tamara Karsàvina
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 febrer 1885 (Julià) Sant Petersburg (Rússia) |
Mort | 26 maig 1978 (93 anys) Beaconsfield (Anglaterra) |
Sepultura | Hampstead Cemetery (en) |
Dades personals | |
Religió | Església ortodoxa |
Formació | Acadèmia Vagànova de Ballet (–1902 (Julià)) |
Activitat | |
Ocupació | ballarina de ballet, autobiògrafa, coreògrafa, professora de música |
Família | |
Cònjuge | Henry James Bruce (1917, 1915–) |
Fills | Nikita Bruce (en) |
Pare | Platon Karsavin (en) |
Tamara Platónovna Karsàvina, rus: Тама́ра Плато́новна Карса́вина (Sant Petersburg, Rússia, 10 de març de 1885 - Beaconsfield, Buckinghamshire, prop de Londres, 26 de maig de 1978), fou una ballarina russa.[1]
Estudià dansa en l'escola Imperial de Sant Petersburg i completà la seva formació a Milà. El 1902 debuta amb el ballet Javotte i a partir de 1904, ja com estrella de la dansa, interpretà les grans obres del repertori clàssic (El llac dels cignes, Paquita, La flauta encantada). Es consagrà definitivament amb els Ballets Russos de Serguei Diàguilev, on fou parella artística de Nijinski i creà els papers més importants de la seva carrera: Shéhérazade (1910), L'ocell de foc (1912) i Dafnis i Cloe (1912).
Després d'establir-se a Londres el 1917, contribuí al desenvolupament del ballet britànic. Col·laborà amb M. Rambert i es dedicà a l'ensenyança de la dansa, tenint entre les seves alumnes a l'anglesa Beatrice Appleyard i la famosa ballarina Margot Fonteyn (1919-1991). Abans de retirar-se de l'escena, interpretà amb Anton Dolin, L'espectre de la rosa (1927) en el Coliseu de Londres. Es retirà de l'escena el 1931, any en què publicà el seu llibre Theatre Street.
Bibliografia[modifica]
- Tom. núm.. 2 AUDITORIUM pàg. 301 de Cinco Siglos de Música Inmortal, d'Editorial Planeta (ISBN 84-08-46526-0)
Referències[modifica]
- ↑ «Tamara Karsavina (1885-1978)» (en castellà). danzaBallet, 03-06-2007. [Consulta: 10 març 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tamara Karsàvina |