Pagina principala
|
![]() Vos in vedrinaEl Paolo Gentiloni Silveri (Roma, 22 de november del 1954) l'è on politegh e giornalista italian, minister di comunicazion in del governo Prodi II e di affar forest in del governo Renzi, primm minister italian dal 21 de dicember del 2016 e deputaa dal 2001, per La Margherita prima e per el Partii Democrategh poeu. Del 2019 a l'è commissari europee a l'economia. Paolo Gentiloni el riva de la nobil familia di cont Gentiloni Silveri, imparentaa con Vincenzo Ottorino Gentiloni, autor del Patt Gentiloni che l'ha segnaa al principi del 1900 l'ingress di cattolich in politega. De fioeu el frequenta 'na scoeula montessoriana e l'è educaa in la fed cristiana, el fa anca el catechista insemma a la Agnese Moro, fioeula de Aldo. Passaa el Liceo ginnasio Torquato Tasso el partecipa a di occupazion in del november 1970 e a dicember el scappa de cà per andà a 'n occupazion a Milan. El s'è laureaa in Scienz Politegh a l'Università la Sapienza de Roma. Dal 1990 a l'è giornalista professionista. L'è maridaa con l'architetta Emanuela Mauro e 'l gh'ha minga di fioeu. El parla, oltra a l'italian, el franzes, el todesch e l'ingles. El tifa Juventus. (Inanz)
![]() Te 'l savevet che ...El problema di du generai a l'è 'n problema informategh, el primm a vess staa dimostraa 'me impossibel de risòlv. Ghe sien dò armaa ai lat de 'n castell desenemis de ciappà. Domà 'n attacch coordenaa el pò vess bon de vengg. In du generai pòden comunicà domà in su 'na strada ch'a l'è controllada di desenemis. Se 'l primm general el manda 'n messagg per concordà l'attacch e 'l messaggee el fuss ciappaa l'attaccaria deperluu, e 'l perdaria. El segond general el ricev el messagg e per confermà el manda on sò messaggee, ma se 'l fuss ciappaa l'attaccaria domà la segonda armada, e la perdaria. Donca, el primm general el manda on messaggee per dì che l'ha ricevuu el messagg, ma se 'l fuss ciappaa domà la prima armada l'attaccaria, e la perdaria. El segond general el gh'avarìa de mandà on sò messaggee per confermà, ma se 'l fuss ciappaa attaccaria domà lu e 'l perdaria e inscì via. (Va inanz)
![]() In di olter lengovI des Wikipedij pussee grand: Ingles, Svedes, Cebuan, Todesch, Olandes, Frances, Russ, Waray, Spagnoeu
![]() Sotta 'l pont de s'ciff e s'ciaffChi l'è che l'è stad el darer podestà del Milan austriegh? Risposta
![]() On proverbi a cas
"La bocca l'è minga stracca se la sa nò de vacca" |
![]() Avvertenz
![]() WikipediaWikipedia l'è on'enciclopedia libera e portada innanz domà da di volontari. L'obiettiv l'è de portà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov possibil. I noster Cinch Pilaster hinn:
![]() Ona vos da scriv
![]() Cossa se pò fà?
|