Pagina principala

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Benvegnuu in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden jutà a scriv
con 51 350 vos

Access segur
Version standard

Clicca chì per vardà l'indes di pagin Varda l'indes   Crystal Clear app help index.pngVarda la Guida esenziala   Gnome-home.svg Pagina principala in Lombard Oriental   1rightarrow.pngDervì on cunt   Nuvola apps bookcase simplified.svg Wikisource in Lombard

Vos in vedrina

El Paolo Gentiloni

El Paolo Gentiloni Silveri (Roma, 22 de november del 1954) l'è on politegh e giornalista italian, minister di comunicazion in del governo Prodi II e di affar forest in del governo Renzi, primm minister italian dal 21 de dicember del 2016 e deputaa dal 2001, per La Margherita prima e per el Partii Democrategh poeu. Del 2019 a l'è commissari europee a l'economia.

Paolo Gentiloni el riva de la nobil familia di cont Gentiloni Silveri, imparentaa con Vincenzo Ottorino Gentiloni, autor del Patt Gentiloni che l'ha segnaa al principi del 1900 l'ingress di cattolich in politega.

De fioeu el frequenta 'na scoeula montessoriana e l'è educaa in la fed cristiana, el fa anca el catechista insemma a la Agnese Moro, fioeula de Aldo.

Passaa el Liceo ginnasio Torquato Tasso el partecipa a di occupazion in del november 1970 e a dicember el scappa de cà per andà a 'n occupazion a Milan. El s'è laureaa in Scienz Politegh a l'Università la Sapienza de Roma.

Dal 1990 a l'è giornalista professionista.

L'è maridaa con l'architetta Emanuela Mauro e 'l gh'ha minga di fioeu. El parla, oltra a l'italian, el franzes, el todesch e l'ingles. El tifa Juventus.

(Inanz)

Te 'l savevet che ...

El problema di du generai a l'è 'n problema informategh, el primm a vess staa dimostraa 'me impossibel de risòlv.

Ghe sien dò armaa ai lat de 'n castell desenemis de ciappà. Domà 'n attacch coordenaa el pò vess bon de vengg. In du generai pòden comunicà domà in su 'na strada ch'a l'è controllada di desenemis.

Se 'l primm general el manda 'n messagg per concordà l'attacch e 'l messaggee el fuss ciappaa l'attaccaria deperluu, e 'l perdaria. El segond general el ricev el messagg e per confermà el manda on sò messaggee, ma se 'l fuss ciappaa l'attaccaria domà la segonda armada, e la perdaria. Donca, el primm general el manda on messaggee per dì che l'ha ricevuu el messagg, ma se 'l fuss ciappaa domà la prima armada l'attaccaria, e la perdaria. El segond general el gh'avarìa de mandà on sò messaggee per confermà, ma se 'l fuss ciappaa attaccaria domà lu e 'l perdaria e inscì via.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedij pussee grand: Ingles, Svedes, Cebuan, Todesch, Olandes, Frances, Russ, Waray, Spagnoeu

Sotta 'l pont de s'ciff e s'ciaff

Bargniff.jpg

Chi l'è che l'è stad el darer podestà del Milan austriegh? Risposta

On proverbi a cas

"La bocca l'è minga stracca se la sa nò de vacca"
Clicca per cambià proverbi

Avvertenz

  1. La lengua lombarda la gh'ha minga on standard parlaa o scritt, donca chì se doperen pussee ortografij, 'me la milanesa, l'unificada, la NOL e la Scriver Lombard
  2. La Wikipedia la da minga garanzia di contignuu e l'è minga censurada per i fiolitt

Wikipedia

Wikipedia l'è on'enciclopedia libera e portada innanz domà da di volontari. L'obiettiv l'è de portà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov possibil.

I noster Cinch Pilaster hinn:

  1. La Wikipedia l'è ona enciclopedia e minga ona raccolta de informazzion indicriminada
  2. La Wikipedia la gh'ha on pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vess verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: Tucc pòden jutà a scriv e la gh'ha la licenza dobbia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha on codes de comportament e tucc i gh'han de rispettass
  5. La Wikipedia la gh'ha minga di regoll fiss foeura di 5 pilaster.

Ona vos da scriv

Cossa se pò fà?