Portada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
700.476 articles
1.249 participants actius

Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

MESSENGER first photo of unseen side of mercury.jpg
Article del dia
Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar. Dona una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de −2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment, ja que la seva separació angular amb el Sol és només de 28,3°. Només es pot veure a l'alba i al crepuscle. Se'n sap relativament poc; la primera missió d'exploració de Mercuri va ser la del Mariner 10 que, entre 1974 i 1975, només va cartografiar aproximadament un 45% de la superfície del planeta. La segona és la sonda MESSENGER. Mercuri, en aparença, és similar a la Lluna: té molts impactes de cràters, no té cap satèl·lit natural i gairebé no té atmosfera. Tanmateix, al contrari de la Lluna, té un nucli de ferro que genera un camp magnètic més o menys un 1% tan fort com el de la Terra. És un planeta excepcionalment dens a causa de la gran mida del seu nucli. Les temperatures de la superfície varien entre els 90 i els 700 kelvins (−183 i 427 ºC). - Vegeu informació sobre la imatge

Mercuri

MESSENGER first photo of unseen side of mercury.jpg

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar. Dona una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de −2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment, ja que la seva separació angular amb el Sol és només de 28,3°. Només es pot veure a l'alba i al crepuscle. Se'n sap relativament poc; la primera missió d'exploració de Mercuri va ser la del Mariner 10 que, entre 1974 i 1975, només va cartografiar aproximadament un 45% de la superfície del planeta. La segona és la sonda MESSENGER.

Mercuri, en aparença, és similar a la Lluna: té molts impactes de cràters, no té cap satèl·lit natural i gairebé no té atmosfera. Tanmateix, al contrari de la Lluna, té un nucli de ferro que genera un camp magnètic més o menys un 1% tan fort com el de la Terra. És un planeta excepcionalment dens a causa de la gran mida del seu nucli. Les temperatures de la superfície varien entre els 90 i els 700 kelvins (−183 i 427 ºC).



ISS March 2009.jpg
Imatge del dia
L'Estació Espacial Internacional amb els quatre parells de panells solars alineats amb l'estructura central - Vegeu informació sobre la imatge

Imatge del dia

ISS March 2009.jpg

L'Estació Espacial Internacional amb els quatre parells de panells solars alineats amb l'estructura central

Mujer con sus partes, Roser Bru, 1968.jpg
Projecte destacat
Incrementem el nombre d’entrades de dones artistes amb aquest viquirepte.
(Informació de la imatge)

Projecte destacat: Viquirepte MNAC

Mujer con sus partes, Roser Bru, 1968.jpg

Incrementem el nombre d’entrades de dones artistes amb aquest viquirepte.
(Informació de la imatge)



26 d'abril

Es completen els primers estudis clínics d'una vacuna del brom per a lleons asiàtics al Parc Nacional del Bosc del Gir (Índia).


26 d'abril

En el context de la invasió russa d'Ucraïna, Rússia talla el subministrament de gas natural a Bulgària i Polònia per la seva negativa a pagar-lo en rubles.

23 d'abril

L'Institut d'Estudis Catalans atorga una menció honorífica del Premi Creu Casas «Dones per canviar el món» al projecte Espai Viquidones UPF.


22 d'abril

Elna es converteix en el primer municipi de la Catalunya Nord que reconeix oficialment el dret de debatre en català als plens.


Arbcom ru editing.svg


Elne Canigou 2015 (cropped).jpg

La catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna amb el Canigó al fons


Tendències


Avui fa 10 anys
Mor Alexander Dale Oen, nedador noruec (n. 1985).
Avui fa 170 anys
Neix Santiago Ramón y Cajal, metge, històleg i professor universitari navarrès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906 (m. 1934).
Avui fa 220 anys
Neix Joan Baptista Noulet, investigador, arqueòleg i naturalista. Va fixar definitivament l'edat dels Pirineus (m. 1890).
Avui fa 450 anys
Mor el papa Pius V, venerat com a sant per l'Església catòlica (n. 1504).