Pagina principala
|
![]() Us endela vidrìnaEl 4 de dicember del 2016 in Italia gh'è staa on referendum per confermà o scassà la Reforma costituzionala Renzi-Boschi, approvada dal Parlament el 12 de april del 2016, cont i «disposizion per superà el bicameralism paritari, el sbassà el numer di parlamentar, el contegnì el cost del fonzionà di istituzion, la sopression del CNEL e la revision del titol V de la part II de la Costituzion». Vist che l'è staa approvaa da men di 2/3 di Deputaa e di Senator, l'è staa faa on referendum, primma su richiesta di parlamentar, e poeu cont i firm del Comitaa per el Sì, l'unegh ad avè superaa i 500'000 firm necessari per fà el referendum. In di primm mes de la Reforma la gh'aveva on bon gradiment in l'elettoraa, ma dopo del primm trimester del 2016 el s'è sbassaa fiss, anca grazia a la personalizzazion del referendum del premier italian Matteo Renzi, che l'ha dii che l'era pront a dimettès se 'l perd el referendum. A la fin el referendum l'ha vist 'n affluenza volta de bon (68% in Italia, 65% cont el vot di italian a l'estero), e 'l Popol l'ha scernuu de scassà la reforma. A favor de la reforma, inveci, el vot di italian in di Stat forest, on vot assee contestaa, sia in di modalità postal, cont on ricors daa su de l'Antonio Guadagnini, sia per ona lettera de propaganda rivada insemma, in d'on quaj cas, a la scheda e per di problema per i reppresentant de lista del no, segnaa per el sì e donca tegnuu foeura per ona quaj ora di segg speciai. In d'on descor a mizanocc e mezza del 5 de dicember el Matteo Renzi l'ha recognossuu la sconfitta e l'ha annonziaa i sò dimission, dopo avè ciappaa tutta la responsabilità politega de la sconfitta e avè rengraziaa i elettor e quej di comitaa per el sì.
![]() El saìet che ...El Giovann Antoni Cotta (Giovanni Antonio Cotta in italian, ... - dopo del 1481) l'è stad un politegh e nobel milanes. Fioeul de Peder e de la Madalena Leonatini, in del november 1461 l'è stad part de l'imbassaria insema al Tomas Moron, al Peder de Posterla e al Lorenz de Peser mandada del Duca de Milan per omagià el Luis XI de Franza per el so salì in sul trono. L'è staa poeu imbassador de Milan a Roma, senza nissun particolar obietiv otegnud. El 5 de marz 1468 l'otegn del Duca una pension e poeu l'è nomenad l'ann dopo camerer imperial. Semper in del 1469 l'è testimoni de 'n at del Galeazz Maria Sforza indova che 'l stabiliva la sucession ereditaria con la mier. L'è inscì ben vist del Duca che el 20 de marz 1470 l'è infeudad de la Valcuvia insema ai fradei, ma poeu s'hann puu notizzi de luu fina a la mort del Duca, e se pensa donca che la soa carera la gh'habia havud un ralentament. (Va inanz)
![]() Endele ótre lèngueI des Wikipedij püssee grand: Ingles, Svedes, Cebuà, Tudesch, Olandes, Frances, Rüss, Waray, Spagnöl
![]() Sóta 'l put de s'cif e s'ciafChi l'è che l'ha inventad el task manager de Windows?Risposta
![]() En proèrbe a cas
"Gh'è tat de l'àiva al put come del put a l'àiva" |
![]() Avertènse
![]() WikipediaWikipedia l'è 'n enciclopedéa lìbera e portada en nacc apéna de olontàre. L'obietìf l'è de portà la conoscènsa lìbera a töcc e e 'n piö tàt lèngue che se pöl. I Sich Pilàster i è:
![]() 'Na us de scrìer
![]() Che se pöl fà?
|