Pagina principala

De Wikipedia
(Rimandad de Pagina Principala)
Salta a la navigazzion Và a cercà
Benvegnuu in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden jutà a scriv
con 50 779 vos

Access segur
Version standard

Clicca chì per vardà l'indes di pagin Varda l'indes   Crystal Clear app help index.pngVarda la Guida esenziala   Gnome-home.svg Pagina principala in Lombard Oriental   1rightarrow.pngDervì on cunt   Nuvola apps bookcase simplified.svg Wikisource in Lombard

Vos in vedrina

Bandera de l'Union sovietega

L'Union di Republegh Socialist Sovietegh (in russ Союз Советских Социалистических Республик), cognossuda anca cont el nomm de Union Sovietega, Сов́етский Со́юз, l'è stada ona republega federala comunista del Eurasia.

L'è nassuda el 30 de december del 1922 da la Russia Zarista e la borlada sgiò el 26 de december del 1991, despoeu de vess stada ona superpotenza. Al moment del sò deslenguament, la gh'aea 15 republegh che la feven su. La pussee granda l'era la RSSF Russa, che incoeu l'è la Russia.

L'URSS l'era on paes monopartitegh: l'unegh partii accetaa l'era el Partii Comunista del Union Sovietega, traa innanz de on Segratari General e del Politburo.

In del febrar del 1917, a Pietrograd, la gent la s'è volzaa su contra 'l Regim Zarista e l'è gnuu faa su on governa traa innanz del princip Georgij Evgen'evič L'vov e anch ona Duma. El 15 de marz el Zar Nicola II el s'è traa seruch, dopo che la gent l'ha volzaa i pugn.

El 7 de magg i Bolsevich fan la parposta de dà 'l poder ai soviet di lavorador, e 'l se met insemma on governa provvisori traa innanz del Aleksandr Fëdorovič Kerenskij.

(Inanz)

Te 'l savevet che ...

El stemma di Viscont

Quella di Viscont l'è stada ona fameja lombarda che l'ha governaa Milan e 'l sò territori de la metà del Dusent fina a la metà del Quattercent (1277-1447).
In del 1395 l'imperador Venceslaa el gh'ha daa el titol de duca, che poeu l'è passaa ai sò successor Sforza. El ramm principal di Viscont l'ha governaa sora on tocch bell grand de l'Italia del nord, e hann lassaa on monton de castei.
El simbol di Viscont, el bisson, l'è ancamò al dì d'incoeu vun di stemma de Milan.

I Viscont, quand ch'eren al massim del sò grandoeur, hann faa girà on mucc de leggend intorna ai so origin, anca perchè al temp i genealogii fantasios eren ona moda de tucc i cà nobel de l'Europa.
Però i origin de la fameja Viscont hinn minga inscì volt comè che voreven fà pensà i sò member. Quei là de fatt a eren domà i scior de Massin, arent al lagh Maggior novares (che al dì d'incoeu in Italian a se ciama Massino Visconti). A Massin vegnen regordaa 'me vassai de l'arcivescov milanes Landolf II de Carchen giamò a partì del XII secol. El sò cognomm el vegn giò del latin vice comites, che el voeur proppi dì viscont.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedij pussee grand: Ingles, Svedes, Cebuan, Todesch, Olandes, Frances, Russ, Waray, Spagnoeu

Sotta 'l pont de s'ciff e s'ciaff

Bargniff.jpg

Chi l'è che gh'è stad in tra el Clef e l'Autari? Risposta

On proverbi a cas

"La bocca l'è minga stracca se la sa nò de vacca"
Clicca per cambià proverbi

Avvertenz

  1. La lengua lombarda la gh'ha minga on standard parlaa o scritt, donca chì se doperen pussee ortografij, 'me la milanesa, l'unificada, la NOL e la Scriver Lombard
  2. La Wikipedia la da minga garanzia di contignuu e l'è minga censurada per i fiolitt

Wikipedia

Wikipedia l'è on'enciclopedia libera e portada innanz domà da di volontari. L'obiettiv l'è de portà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov possibil.

I noster Cinch Pilaster hinn:

  1. La Wikipedia l'è ona enciclopedia e minga ona raccolta de informazzion indicriminada
  2. La Wikipedia la gh'ha on pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vess verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: Tucc pòden jutà a scriv e la gh'ha la licenza dobbia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha on codes de comportament e tucc i gh'han de rispettass
  5. La Wikipedia la gh'ha minga di regoll fiss foeura di 5 pilaster.

Ona vos da scriv

Cossa se pò fà?