Saint Lucia

Saint Lucia
Bandera Escut d'armes
Himne	Sons and Daughters of Saint Lucia (oc)
Lema	«The Land, The People, The Light» «Simply beautiful»
Epònim	Llúcia de Siracusa
Localització
13° 53′ 00″ N, 60° 58′ 00″ O
Capital	Castries
Població
Total	178.844 (2017)
• Densitat	289,85 hab./km²
Idioma oficial	anglès
Geografia
Part de	Petites Antilles Illes de Sobrevent Carib llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea (–2018)
Superfície	617,012867 km²
Altitud	330 m
Punt més alt	Mount Gimie (en) (950 m)
Punt més baix	mar Carib (0 m)
Limita amb	Veneçuela
Dades històriques
Anterior	Colony of Saint Lucia (en)
1r març 1967:  Estat associat Autonomia 22 febrer 1979:  Commonwealth Independència reconeguda pel país del qual es va separar
Organització política
Forma de govern	monarquia constitucional
Òrgan legislatiu	Parliament of Saint Lucia (en)
• Monarca	Elisabet II del Regne Unit (1979–)
• Primer Ministre	Allen Michael Chastanet (oc) (2016–)
Economia
Moneda	dòlar del Carib Oriental
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−04:00 America/St_Lucia (en)
Domini de primer nivell	.lc
Prefix telefònic	+1758
Telèfon d'emergències	911 i 999
Codi país	LC
Altres
Lloc web	govt.lc

Saint Lucia és un estat insular que forma part de les petites Antilles. Està situat a la banda est del mar Carib, al límit amb l'oceà Atlàntic —entre Saint Vincent i les Grenadines, al sud; i Martinica, al nord.

Geografia

Illa d'origen volcànic, presenta un territori muntanyós. Clima tropical. Població en ràpid creixement anual de l'1,2%, majoritàriament negra i mestissa. Des del 1964, quan s'interrompé la producció de canya de sucre, Saint Lucia ha depès gairebé completament de l'exportació de bananes a Europa, que fins fa pocs anys donava un tracte preferent als productors de les antigues colònies d'Àfrica, el Carib i l'oceà Pacífic en detriment dels agricultors llatinoamericans, representats sobretot per multinacionals nord-americanes.

No obstant això, arran de la pressió dels EUA i de la política de l'Organització Mundial del Comerç, el 1998 la Unió Europea decidí eliminar aquesta deferència cap als mercats de les illes caribs, fet que suposà una amenaça per a la supervivència de les indústries bananeres d'aquests països.

Com a conseqüència, Saint Lucia ha recorregut a una diversificació de la producció, i l'ha ampliada a mangos i alvocats. Al setembre de 2002, els conreus bananers patiren un nou cop, en ser arrasades bona part de les collites per la tempesta tropical Lili.

El més gran potencial de l'illa rau en el turisme; tanmateix, Saint Lucia ha de fer front a la creixent criminalitat relacionada amb el tràfic de drogues i solucionar els problemes de l'atur, la inflació i l'elevat cost de la vida.

Història

Els primers habitants indígenes van arribar, provinents de l'Amèrica del Sud, al voltant del segle iii; però, amb el temps, van ser assimilats per la tribu dels Caribs. Va ser descoberta per Cristòfor Colom el 1502.

Atesa la conveniència del seu port en Castries, l'illa va ser disputada constantment entre el segle xvi i el xvii, i així va canviar de mans almenys catorze vegades entre el govern de França i el del Regne Unit, de tal manera que va ser aquest últim qui va obtenir-ne la possessió definitiva l'any 1814.

El 1967 la corona britànica va atorgar a l'illa més autonomia per a administrar els seus assumptes interns, i finalment el 22 de febrer de 1979 va obtenir la independència al si de la Commonwealth amb John Compton, cap del Partit dels Treballadors Units (PTU) com a primer ministre. En les eleccions celebrades el mateix any, Compton va ser derrotat per Allan Louisly, del Partit Laborista de Saint Lucia (PLS).

Arran de l'escissió produïda en el si del grup laborista, Louisly dimití el 1981 i va ser substituït per Winston Cenac. Compton recuperà el poder un any més tard en guanyar les eleccions generals, triomf revalidat el 1987 i el 1992. Aquell any l'escriptor Dereck Walcott, nascut a la capital del país, Castries, guanyà el premi Nobel de literatura. El 1996 John Compton dimití i va ser reemplaçat per Vaughan Lewis en el càrrec de primer ministre.

A les eleccions de 1997 s'imposaren els laboristes, que es presentaven en coalició amb altres formacions, i Kenny Anthony ocupà el càrrec de primer ministre. A la fi del mateix any, el Govern d'Anthony reformà la indústria bananera, la producció de la qual s'havia reduït un terç durant l'any. Al juny de 1998, l'exprimer ministre John Compton se situà novament al capdavant de l'oposició PTU. El Partit Laborista d'Anthony revalidà, al desembre del 2001, la seva condició de primera força, en obtenir 14 dels 17 escons del Parlament, mentre que els tres restants van correspondre al PTU.

En 30 de juliol de 2013, Saint Lucia es va incorporar a l'Aliança Bolivariana per les Amèriques.

Vegeu també

• Afroamericans de Saint Lucia

Bibliografia

• Volum núm. 18, pàgs. 13819-20, de La Gran Enciclopèdia en Català. Edicions 62