Ccinwa

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
Aller à la navigation Aller à la recherche
Globe icon.svgCcinwa
中华人民共和国 (zh)
中華人民共和國 (zh-hant)
Drapeau de la République populaire de Chine (fr) Emblème de la République populaire de Chine (fr)
Drapeau de la République populaire de Chine (fr) Suqel Emblème de la République populaire de Chine (fr) Suqel
Badaling China Great-Wall-of-China-01.jpg

Imseɣret La Marche des Volontaires (fr) Suqel

Devise (fr) Suqel «China Like Never Before»
«Tsieina fel na fu Rioed o'r Blaen»
Ansa
CHN orthographic.svg
 35°50′41″N 103°27′07″E / 35.8447°N 103.4519°E / 35.8447; 103.4519
Amanaḍ yettwanegmi sɣur Taïwan (fr) Suqel

Tamanaɣt Pekin
Imezdaɣ
Teɣṛed 1 443 497 378 (2020)
• Tiineẓẓi n imezdaɣ 150,41 imezdaɣen/km²
Tutlayt tunṣibt Tamandarint
langues chinoises (fr) Suqel
langues en Chine (fr) Suqel
Tarakalt
Amur seg Chine (fr) Suqel d Asie de l'Est (fr) Suqel
Tajumma 9 596 961 km²
• Aman 2,8
Isek yeflalen Everest (fr) Suqel (8 848 m)
Point le plus bas (fr) Suqel lac Aiding (fr) Suqel (−154 m)
Tilisa yakked
Asefk amazray
Yezwar-it tagduda n Ccinwa, République populaire de Mongolie-Intérieure (fr) Suqel, Pays haotien (fr) Suqel, Royaume Shunzheng (fr) Suqel d pays Dashun (fr) Suqel
Asebdad Parti communiste chinois (fr) Suqel
Asnulfu 1 Tuber 1949
Jour férié (fr) Suqel
Tuddsa tasertayt
Anagraw asertay Parti unique (fr) Suqel, centralisme démocratique (fr) Suqel, république parlementaire (fr) Suqel, État unitaire (fr) Suqel d république constitutionnelle (fr) Suqel
Exécutif (fr) Suqel Conseil des affaires de l'État de la République populaire de Chine (fr) Suqel
Assemblée délibérante (fr) Suqel Assemblée nationale populaire (fr) Suqel
• président de la République populaire de Chine (fr) Suqel Xi Jinping (fr) Suqel (14 Meɣres 2013)
• Premier ministre de la République populaire de Chine (fr) Suqel Li Keqiang (fr) Suqel (15 Meɣres 2013)
Corps judiciaire suprême (fr) Suqel Cour populaire suprême chinoise (fr) Suqel
Tadamsa
Tadrimt renminbi (fr) Suqel
Amekzay uglim
Izṭi akudan
Domaine internet (fr) Suqel .cn (fr) Suqel, .中国 (fr) Suqel, .中國 (fr) Suqel d .公司 (fr) Suqel
Plan de numérotation (fr) Suqel +86
Numéro d'appel d'urgence (fr) Suqel 119 (numéro d'appel d'urgence) (fr) Suqel, 110 (fr) Suqel d 120 (fr) Suqel
Azamul n tmurt CN
Nniḍen

Tansa n web gov.cn

Čina d-tamurt tameqqṛant ay d-yezgan deg wegmoḍ en Asya. Tajumma-nnes 9.640.821 km2 (yikilumitren imkoẓen). Zedɣen-tt 1.336.718.015 en yimezdaɣen. D-nettat ay d-tamurt yesɛan aṭṭas akk en yimezdaɣen deg omaḍal.

Aselway: Xi Jinping Aneɣlaf Amezwaru: Li Keqiang

Tamurt-a d-nettat ay d-tiss kraḍ (3) deg omaḍal seg yidis en wakal (sdeffir Rusya ed Kanada), yerna 40% seg wakal-nnes ɛlay ugar en 2000 en lmitrat. Idraren iɛlayanen akk deg omaḍal (Himalaya) zgan-d ɣef tlisa en Čina akked Hindya ed Nepal. Čina tesɛa daɣen yiwen seg yineẓrofen imeqqṛanen akk deg omaḍal, aneẓrof en Gubi, am wakken ay tesɛa ugar en 5000 en yisafen. Tamurt-a tesɛa tallit aydeg d-yekkat aṭas ugeffur (d tallit en tmusunt, deg unebdu), maca igefran-a ttgen, tikkal, ixeṣṣaren ed imeqqṛanen.

Čina tesɛa agdud ameqqṛan akk deg omaḍal: ugar en 20% seg yimezdaɣen en omaḍal d-Ičinayen. Maca amur ameqqṛan seg yimezdaɣen en Čina ddren deg tama tagmoḍant en tmurt. Ugar en 61% en Yičinayen ddren deg ugama (beṛṛa i temdinin). Ihanen d-nitni ay d-tadersi (miniroté) tameqqṛant akk deg Čina (ugar en 90% en yimezdaɣen), yerna d-tantala-nsen (dialecte) ay ssawalen Yičnayen akken ad msefhamen gar-asen.

Deg 1992, Čina tekcem tadamsa en wulzuz (économie de marché): ula ma medden ttalasen ad sɛun tiṛmisin (tikebbaniyin) i yiman-nsen, maca anabaḍ mazal yeṭṭef ṛṛay ameqran deg temsal en tdamsa. Čina d-nettat ay d-tanfarast (productrice) tameqqṛant akk deg omaḍal deg wayen yerzan imendi (céréales) am aṛṛoz, irden ed wekbal.