1913
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any civil i Any comú començat en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1913 (mcmxiii) |
| Islàmic | 1331 – 1332 |
| Xinès | 4609 – 4610 |
| Hebreu | 5673 – 5674 |
| Calendaris hindús | 1968 – 1969 (Vikram Samvat) 1835 – 1836 (Shaka Samvat) 5014 – 5015 (Kali Yuga) |
| Persa | 1291 – 1292 |
| Armeni | 1362 |
| Rúnic | 2163 |
| Ab urbe condita | 2666 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1880 1890 1900 - 1910 - 1920 1930 1940 | |
| Anys | |
| 1910 1911 1912 - 1913 - 1914 1915 1916 | |
Esdeveniments[modifica el codi]
- Països Catalans
- 24 de gener, Barcelona, l'Institut d'Estudis Catalans promulga les Normes ortogràfiques, resultat de la codificació normativa de Fabra.[1]
- Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana.
- Barcelona : L'església de Sant Llàtzer , romànica, és dessacralitzada i passa a tenir d'altres usos que l'aniran malmetent fins a la seva recuperació als anys 80.
- Fundació de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic gràcies a l'impuls d'Adrià Gual i la Diputació de Barcelona (actualment, Institut del Teatre ).
- Resta del món
- 23 de gener - Constantinopla: Colp d'estat a l'Imperi Otomà dirigita pel triumvirat format per Enver Paixà, Talat Paixà i Djemal Paixà; el ministre de la guerra Nazım Paixà és assassinat.[2]
- 23 de febrer - Rússia: el revolucionari Joseph Stalin és arrestat a Sant Petersburg i exiliat a Sibèria (fins al 8 de març de 2017).[3]
- 12 de març - Austràlia: Canberra esdevé capital d'Austràlia.
- 24 d'abril - Nova York (Estats Units)ː s'inaugura a Manhattan el Woolworth Building, el grata-cels més alt del món fins al 1930 (241 metres).[4]
- 29 de maig: estrena a París del ballet la La consagració de la primavera, d'Igor Stravinski
- Premi Nobel de Literatura per a Rabindranath Tagore.
- 30 de maig - Londres: es signa el Tractat de Londres per concloure amb la configuració territorials ocorreguts a la península dels Balcans a conseqüència de la I Guerra Balcànica.
- 19 de juny - Sud-àfrica: Primeres lleis de l'apartheid.
- 29 de juny al 10 d'agost: II Guerra Balcànica.
- Inundació a Miami i al Salvador.
- Auge del moviment del sufragisme.
- Pancho Villa avança a Mèxic.
- Inici del fordisme.
- Inauguració de la Grand Central Terminal, l'estació més gran del món.
- Publicació de A la recerca del temps perdut.
- Estrena de la Consagració de la Primavera d'Ígor Stravinski.
- Desenvolupament del conductisme.
- Teoria de l'àtom de Niels Bohr.
- Vaga de Colorado de 1913
Premis Nobel[modifica el codi]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements[modifica el codi]
- Països Catalans
- 10 de gener - Eivissa: Marià Villangómez Llobet, poeta, traductor, mestre i escriptor.[5]
- 7 de febrer - Barcelona: Ramon Mercader, militar i polític català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.
- 28 de febrer - Sabadell: Joan Maurí i Espadaler, pintor català (m. 1980).
- 4 de març - València: Artur Llàcer Pla, compositor valencià.
- 10 de març, Sabadell: Miquel Casablancas i Juanicó, periodista i polític.
- 31 de març - Barcelona: Mari Josep Colomer, la primera aviadora catalana de la història i la tercera d'Espanya (m. 2004).[6]
- 5 d'abril - Barcelona: Antoni Clavé i Sanmartí, artista català (m. 2005).[7]
- 22 d'abril - Girona: Maria Assumpció Soler i Font, mestressa, escriptora i periodista.
- 31 de maig - Sabadell: Joan Clavell i Corominas, mestre sabadellenc.
- 1 de juny - València: Vicente Escrivá Soriano, productor, guionista i director de cinema i televisió valencià (m. 1999).
- 16 de juny - Vic, Osona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català (m. 2008).[8]
- 22 de juny - Girona: Antònia Adroher i Pascual, mestra i activista política catalana fundadora del POUM (m. 2007).[9]
- 26 de juny - Cebreros (Espanya): Joaquim Viola i Sauret, polític català, afusellat per EPOCA (m. 1978).
- 1 de juliol - Barcelona: Joana Raspall i Juanola, escriptora i bibliotecària.[10]
- 8 de juliol - València: Alejandra Soler Gilabert, mestra valenciana durant la Segona República Espanyola (m. 2017).[11]
- 10 de juliol - Santa Coloma de Farners, la Selva: Salvador Espriu i Castelló, escriptor català (m. 1985).[12]
- 19 de juliol - Sabadell: Jaume Viladoms i Valls, pedagog i militant socialista català.
- 3 d'agost - Palma: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, escriptor català (m. 1938).
- 7 d'agost - Barcelona: Aurora Díaz-Plaja Contestí, bibliotecària i escriptora catalana (m. 2003).[13]
- 11 d'agost - Sabadell: Lluís Mimó i Espinalt, esperantista català, militant del POUM i víctima dels camps de concentració
- 13 d'agost - Palma: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta i traductor mallorquí (m. 1938).[14]
- 31 d'agost - Albuixech, Horta Nord: Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut com a Ambrós, dibuixant de còmics valencià i autor d'El Capitán Trueno entre altres (m. 1992).
- 1 de setembre - Barcelona: Mary Santpere, actriu polifacètica catalana (m. 1992).[15]
- 12 de setembre - Reus: Antònia Abelló Filella, activista política, periodista republicana i feminista, pianista i escriptora (m. 1984).[16]
- 22 de novembre - Manresa, Bages: Joaquim Amat i Piniella, escriptor (m. 1974).[17]
- Vic: Camil Riera i Canudes, filòsof i teòleg (m. 1978).
- Resta del món
- 9 de gener - Yorba Linda (Califòrnia, EUA: Richard Nixon, president dels Estats Units (m. 1994).
- 25 de gener - Varsòvia, Polònia: Witold Lutosławski, compositor polonès (m. 1994).[18]
- 4 de febrer - Tuskegee, Alabama, EUA: Rosa Parks, nascuda Rosa Louise McCauley, pionera dels drets civils estatunidenca (m. 2005).
- 6 de febrer - Londres (Anglaterra): Mary Leakey, paleontòloga i arqueòloga britànica (m. 1996).[19]
- 26 de març -
- Chartres: Jacqueline de Romilly, hel·lenista, escriptora i professora francesa i grega (m. 2010).[20]
- Budapest, Àustria-Hongria: Paul Erdős, matemàtic jueu hongarès immensament prolífic (m. 1996)[21]
- 25 de maig - Buford, Geòrgiaː Brownie Wise, llegendària venedora i empresària, responsable de l'èxit de Tupperware (m. 1992).[22]
- 12 de juny:
- Wila, Zuric, Suïssa: Elisabeth Eidenbenz, filantropa suïssa, creadora de la Maternitat d'Elna (m. 2011).[23]
- Casablanca: Maurice Ohana ,compositor francès (m. 1992).[24]
- 27 de juny - Mont-real (Canadà): Philip Guston , pintor nord-americà. Primer va destacar com a muralista (m. 1980).[25]
- 12 de juliol - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units : Willis Lamb, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1955 (m. 2008).[26]
- 14 de juliol - Omaha, Nebraska, (EUA): Gerald Rudolph Ford, Jr.,va ser el 38è (1974-1977) president dels Estats Units (m. 2006).[27]
- 9 d'agost - Cadisː Mercedes Formica, jurista, novel·lista i assagista espanyola que lluità pels drets de la dona a Espanya (m. 2002).[28]
- 10 d'agost - Lorenzkirch, Alemanya: Wolfgang Paul, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1989 (m. 1993).[29]
- 16 d'agost - Brest-Litovsk (Polònia): Menahem Beguín, Primer Ministre d'Israel, Premi Nobel de la Pau de 1978 (m. 1992).[30]
- 20 d'agost - Hartford, Connecticut (EUA): Roger Wolcott Sperry, psicòleg i neurobiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1981 (m. 1994).[31]
- 30 d'agost - Londres (Anglaterra): Richard Stone, economista, Premi Nobel d'Economia de 1984 (m. 1991).[32]
- 3 de setembre - Hot Springs, Arkansas (EUA): Alan Ladd, actor estatunidenc (m. 1964).[33]
- 4 de setembre:
- Chicago, Illinois (EUA): Stanford Moore, químic i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (m. 1982).[34]
- Osaka (Japó): Kenzō Tange (en japonès: 丹下健三), arquitecte i urbanista japonès (m. 2005).[35]
- 12 de setembre - Oakville: Jesse Owens, guanyador de quatre medalles d'or (100m, 200m, 4x100m i salt de llargada) als Jocs Olímpics de Berlín'36 (m. 1980).[36]
- 17 de setembre - Görlitz, Silèsia (Alemanya): Mira Lobe, escriptora austríaca de més d'un centenar de llibres infantils (m. 1995).[37]
- 10 d'octubre - Antananarivo (Madagascar): Claude Simon, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1985 (m. 2005).
- 12 d'octubre - Hermanowa, Galítsia, Imperi Austrohongarès: Leo Fleider, director de cinema i guionista figura important del cinema argentí.
- 15 d'octubre - Fuping (Shaanxi) Xina: Xi Zhongxun, dirigent polític xinès pare de Xi Jinping.
- 19 d'octubre - Rio de Janeiro, Brasil: Vinícius de Moraes, poeta, cantautor, compositor i escriptor brasiler (m. 1980).[38]
- 22 d'octubre - Budapest, Hongria: Robert Capa, fotògraf hongarès.
- 2 de novembre - Ciutat de Nova York (els EUA): Burt Lancaster, actor estatunidenc (m. 1994).[39]
- 5 de novembre - Darjeeling (l'Índia): Vivien Leigh, actriu anglesa de teatre i cinema.[40]
- 7 de novembre - Mondovi, Algèria: Albert Camus, escriptor en francès (m. 1960).
- 9 de novembre - Viena, Imperi austrohongarès: Hedy Lamarr, actriu, productora i inventora estatunidenca.(m. 2000).[41]
- 18 de novembre - Damiata, Egipte: Aisha Abd al-Rahman, escriptora i professora de literatura egípcia (m. 1998).[42]
- 22 de novembre - Lowestoft, Suffolk Anglaterra: Benjamin Britten, compositior anglés (m. 1976).[43]
- 4 de desembre - Montreal, Quebec (Canadà): Mark Robson, director de cine canadenc (m. 1978).[44]
- 9 de desembre - Navsari, Gujarat, Índia: Homai Vyarawalla –Dalda 13–, primera dona fotoperiodista de l'Índia (m. 2012).[45]
- 18 de desembre - Lübeck (Alemanya): Willy Brandt, polític alemany (m. 1992).
Necrològiques[modifica el codi]
- Països Catalans
- 18 de febrer - Barcelona: Dolors Aleu i Riera, metgessa, primera dona llicenciada en medicina a Espanya i la segona a assolir el doctorat.[46]
- 12 de maig - Barcelona: Enriqueta Martí, segrestadora, proxeneta i assassina de nens, (n. 1868).
- 23 de juny - Madrid, Espanya: Tomàs López Torregrosa, compositor de sarsuela valencià (44 anys).
- 4 d'octubre
- Barcelona: Josep Falp i Plana, metge i escriptor català fundador la Lliga Vegetariana de Catalunya.
- Tànger, Marroc: Josep Tapiró i Baró, pintor català (n. 1836).
- Resta del món
- 22 de febrer - Vufflens-le-Château: Ferdinand de Saussure, lingüista suís considerat el pare de la lingüística moderna.
- 7 de març - Vancouver (Canada): Pauline Johnson, també coneguda com a Tekahionwake escriptora iroquesa. Era filla del cabdill mohawk Teyonnhehkewea i d'una anglesa. (n. 1861).[47]
- 25 de març - Menton, Provença (França): Garnet Wolseley, militar britànic (n. 1833).[48]
- 31 de març - Hartford, Connecticut (EUA): J.P. Morgan, financer i banquer estatunidenc (n. 1837)[48]
- 17 d'abril - Istanbul: Ahmad Niyazi Bey, militar otomà, assassinat per un anarquista.
- 8 de juliol - Ontario, Canadà: Louis Hémon, escriptor francès (n.1880).[49]
- 29 de juliol - La Haia (Països Baixos): Tobias Michael Carel Asser, advocat neerlandès, Premi Nobel de la Pau 1911 (n. 1838).[50]
- 13 d'agost - Trenton, Nova Jerseyː Julie Hart Beers, pintora paisatgista estatunidenca (n. 1834).[51]
- 8 de setembre - Rättvik, Suècia: Emma Sparre, pintora sueca (n. 1851).[52]
- 7 de novembre - Broadstone, Dorset (Anglaterra): Alfred Russel Wallace, geògraf, botànic i naturalista gal·lès (n. 1823).[53]
- 17 de novembre - Londres: Mathilde Marchesi, mezzosoprano i professora de cant alemanya.[54]
- 22 de novembre - Japó: Tokugawa Yoshinobu, 45è i últim shogun.
- 18 de desembre - Nova Yorkː Louise Bethune, primera americana arquitecta professional (n. 1856).[55]
- Dresden: Heinrich Germer, pianista i professor.
Referències[modifica el codi]
- ↑ «Normes ortogràfiques 1913». IEC. Institut d'Estudis Catalans, 2013. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ Georges Kévorkian. La France chassée de l'Empire ottoman : une guerre oubliée, 1918-1923 (en francès). Harmattan, 2013, p. 42.
- ↑ Lilly Marcou. Staline, vie privée (en francès). Calmann-Lévy, 1996, p. PT34. ISBN 9782702150665.
- ↑ «Study for Woolworth Building, New York», 10-12-1910. [Consulta: 25 juliol 2013].
- ↑ «Presentació de l'Obra poètica completa de Marià Villangómez Llobet». Institut Ramon Llull, 18-06-2013.
- ↑ «Maria Josep Colomer i Luque | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Antoni Clavé i Sanmartí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Andreu Colomer i Munmany | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ Rovira, M. «Mor Antònia Adroher, la primera regidora de la història a l'Ajuntament de Girona». Diari de Girona, 16-09-2007.
- ↑ «Joana Raspall i Juanola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Soler Gilabert, Alejandra» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ «Salvador Espriu i Castelló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Aurora Díaz-Plaja i Contestí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Biografia Bartomeu Rosselló-Pòrcel». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Maria Santpere i Hernáez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ Ivern i Salvà, Dolors. «Biografia Antònia Abelló i Filella». MEMÒRIAesquerra.cat. [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ «Joaquim Amat-Piniella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Witold Lutosławski». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Mary Douglas Leakey | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Jacqueline de Romilly | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Pavel Erdös» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Wise, Brownie» (en anglès). Detroit Historical Society. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «Elisabeth Eidenbenz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Philip Guston | American painter» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1955» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Gerald Ford | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Soler Gallo, Miguel. «Mercedes Formica, la abogada y escritora que puso voz a las mujeres en el franquismo» (en castellà). El Correo de Andalucía, 29-07-2018. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1989» (en anglès americà). [Consulta: 9 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1978» (en anglès americà). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1981» (en anglès americà). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1984» (en anglès americà). [Consulta: 5 agost 2020].
- ↑ «Alan Ladd | American actor» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1972» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Jesse Owens | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ Gastgeber, Christian. «Simposi internacional Mira Lobe (1913-1995)». Science. Orf.at. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Marcus Vinícius Melo de Moraes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Burt Lancaster | Biography & Movies» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Vivien Leigh» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Hedy Lamarr | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2020].
- ↑ «Obituary: Aisha Abdul-Rahman» (en anglès), 23-10-2011. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «Benjamin Britten». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Mark Robson | American director» (en anglès). [Consulta: 4 desembre 2020].
- ↑ «Who was Homai Vyarawalla?» (en anglès). The Indian Express, 09-12-2017. [Consulta: 14 desembre 2019].
- ↑ «Dolors Aleu i Riera». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ 48,0 48,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Hémon» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1911» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ Past and Promise: Lives of New Jersey Women (en anglès). Syracuse University Press, 1997-05-01, p. 159. ISBN 978-0-8156-0418-1.
- ↑ «Emma Sparre» (en suec). Nationalmuseum Stockholm. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Alfred Russel Wallace | British naturalist» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2020].
- ↑ «Mathilde Marchesi de Castrone». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «Louise Blanchard Bethune» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 maig 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1913 |