Om
| Ulmus | |
|---|---|
 Ulmus carpinifolia ' | |
| Dades | |
| Font de |
elm wood  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
|
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Ulmaceae |
| Gènere | Ulmus L. |
|
| |
| Nomenclatura | |
| Gènere del nom científic d'un gènere taxonòmic | femení |
 | |
Els oms o olms (gènere Ulmus) són arbres caducifolis o semicaducifolis de la família Ulmaceae. Els oms van aparèixer al període Miocè, fa uns 40 milions d'anys. Es van originar a l'actual Àsia Central i després es van escampar per tot l'hemisferi nord i van travessar l'equador a Indonèsia. Durant els segles XIX i XX, moltes espècies d'oms es van plantar com a arbres ornamentals a Europa, a l'Amèrica del Nord i en algunes parts de l'hemisferi sud, especialment a Austràlia.
Les fulles dels oms són alternes i serrades als marges, de manera simple o, més normalment, doble. Les fulles solen ser asimètriques a la base i acuminades a l'àpex. Aquest gènere és hermafrodita, amb flors apètales que són pol·linitzades pel vent, encara que les abelles les poden visitar. El fruit és una sàmara rodona que surt abans que les fulles i que fa la fotosíntesi.[1] Totes les espècies són tolerants a un ampli rang de sòls i de pH, i, amb excepcions, demanen un bon drenatge.
Els altres gèneres de la família Ulmaceae són Zelkova i Planera (om aquàtic). Els lledoners (Celtis), que abans estaven inclosos dins d'Ulmaceae, ara es considera que formen part de la família Cannabaceae.
Espècies varietats i híbrids[modifica]
Hi ha entre 30 i 40 espècies d'oms. Rackham[2] diu que Ulmus és un gènere difícil, ja que les espècies i les varietats són una distinció que fan els humans, més que no pas biològica i genètica.
L'anomenada malaltia holandesa de l'om va matar molts exemplars a Europa i Amèrica a finals del segle xx. Cap a la dècada de 1990 ja es van desenvolupar cultivars d'om resistents a aquesta malaltia, però aquestes cultivars no tenien un bon creixement.[3]
L'any 1997 es va iniciar un projecte de la Unió Europea per conservar els recursos genètics dels oms i també per lluitar contra la malaltia.[4][5][6]
- "Oms de muntanya": floreixen a la primavera; flors subsèssils; fulles normalment rugoses per l'anvers.
- "Oms campestres": floreixen a la primavera; flors subsèssils; fulles normalment suaus per l'anvers.
- "Oms blancs": floreixen a la primavera; flors pedunculades.
- "Oms de florida tardoral": floreixen a la tardor.
A més, hi ha nombrosos híbrids i varietats. L'híbrid més estès és Ulmus × hollandica. U. glabra × U. minor.
Referències[modifica]
- ↑ Heybroek, H. M., Goudzwaard, L, Kaljee, H. (2009). Iep of olm, karakterboom van de Lage Landen (:Elm, a tree with character of the Low Countries). KNNV, Uitgeverij. ISBN 978-90-5011-281-9
- ↑ Rackham, O. (1980). Ancient woodland: its history, vegetation and uses. Edward Arnold, London
- ↑ Hiemstra et al., (2005). Belang en toekomst van de iep in Nederland. Praktijkonderzoek Plant & Omgeving, Wageningen UR
- ↑ Solla, A., Bohnens, J., Collin, E., Diamandis, S., Franke, A., Gil, L., Burón, M., Santini, A., Mittempergher, L., Pinon, J., and Vanden Broeck, A. (2005). Screening European Elms for Resistance to Ophiostoma novo-ulmi. Forest Science 51(2) 2005. Society of American Foresters, Bethesda, Maryland, USA.
- ↑ Pinon J., Husson C., Collin E. (2005). Susceptibility of native French elm clones to Ophiostoma novo-ulmi. Annals of Forest Science 62: 1-8
- ↑ Collin, E. (2001). Elm. In Teissier du Cros (Ed.) (2001) Forest Genetic Resources Management and Conservation. France as a case study. Min. Agriculture, Bureau des Ressources Genetiques CRGF, INRA-DIC, Paris: 38-39.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Om |
- «Elm Plantation Study». Northern Arizona University. Arxivat de l'original el 8 de juny de 2010.
- Tree Family Ulmaceae Diagnostic photos of Elm species at the Morton Arboretum
- Fotos d'oms de finals del segle xix i principis del segle xx a Elwes & Henry's Trees of Great Britain & Ireland (1913)
