1922
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1922 (mcmxxii) |
| Islàmic | 1341 – 1342 |
| Xinès | 4618 – 4619 |
| Hebreu | 5682 – 5683 |
| Calendaris hindús | 1977 – 1978 (Vikram Samvat) 1844 – 1845 (Shaka Samvat) 5023 – 5024 (Kali Yuga) |
| Persa | 1300 – 1301 |
| Armeni | 1371 |
| Rúnic | 2172 |
| Ab urbe condita | 2675 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
| Anys | |
| 1919 1920 1921 - 1922 - 1923 1924 1925 | |
Esdeveniments[modifica el codi]
- Països Catalans
- 10 de gener: es publica el primer número de la revista Catalunya Gràfica
- 19 de febrer,
- Barcelona: Col·locació de la primera pedra del camp de les Corts del Futbol Club Barcelona.
- Barcelona: Es funda el Patronat Escolar de Barcelona, organisme de gestió dels grups escolars públics de la ciutat, dissolt al 1939.[1]
- Barcelona, Es comença a publicar La Veu punxaguda, revista mensual del grup teatral Companyia Belluguet, de Lluís Masriera.[2]
- 5 de juny, Barcelona: Fundació d’Acció Catalana.
- 18 de juliol, Barcelona: als locals del CADCI, Francesc Macià funda l'organització independentista Estat Català, seguint el precedent de la Federació Democràtica Nacionalista
- 1 d'octubre, Barcelona: comença a publicar-se el diari La Publicitat, que seria el principal òrgan del catalanisme.[3]
- 10 de desembre: miting organitzat pel Centre Republicà Democràtic Federalista de Poblenou
- 17 de setembre, Sitges: Inauguració de l’autòdrom en els terrenys de Terramar
- Resta del món
- 15 de març, Madrid: Primer congrés del Partit Comunista d'Espanya.
- 10 d'abril, 19 de maig, Gènova, Regne d'Itàlia: Trenta-quatre països assisteixen a la Conferència de Gènova, convocada per la Societat de Nacions, per tractar temes d'economia.
- 11 de setembre, Palestina: hi comença el Mandat Britànic de Palestina
- 1 de novembre, Imperi Otomà: Atatürk n'aboleix el soldanat i Mehmet VI ha d'exiliar-se: és la fi de l'Imperi Otomà i el naixement de la Turquia moderna.
Premis Nobel[modifica el codi]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements[modifica el codi]
- Països Catalans
- 2 de febrer - Barcelona: Rosita Segovia, ballarina catalana de dansa clàssica i espanyola, coreògrafa i professora de dansa (m. 2003).[4]
- 15 de febrer - Monti, Itàlia: Maria Chessa Lai, rimadora sarda en alguerés, figura destacada de la cultura catalana a Sardenya (m. 2012).[5]
- 8 de febrer - València: Manuel Oltra i Ferrer, compositor català (m. 2015).
- 4 de març - Barcelona: Xavier Turull i Creixell, compositor i violinista català.
- 5 de març - Santa Coloma de Gramenet: Maria Gumfaus Culi, empresària catalana de l'àmbit de la torneria de fusta (m.1998).[6]
- 19 de març - València: Lola Bosshard, pintora valenciana.[7]
- 21 de març - Manresa: Emilia Guiu, actriu catalano-mexicana (m. 2004).[8]
- 26 de març - Cassà de la Selva: Josep Lloveras i Feliu, pintor i escultor català.
- 2 d'abril - Sabadell, Vallès Occidental): Lluís Casassas i Simó, geògraf català (m. 1992).[9]
- 14 d'abril - Figueres: Jacinto Bosch Vilá, arabista i historiador figuerenc.
- 27 d'abril - Worcester, Worcestershireː Sheila Scott, aviadora anglesa que va batre més de 100 rècords d'aviació (m. 1988).[10]
- 12 de maig, Campdevànol, Ripollèsː Mercè Guix i Passola, jugadora de bàsquet i directiva esportiva catalana (m. 2009).[11]
- 20 de maig - Reus, Baix Camp: Gabriel Ferrater i Soler, poeta, crític, traductor i lingüista català.[12]
- 23 de juliol - Calonge: Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueòleg català.
- 2 d'agost - Barcelona: Jordi Sabater Pi, primatòleg català (m. 2009).[13]
- 5 d'octubre - Vilafranca del Penedès: Ramona Via i Pros, escriptora i llevadora catalana (n. 1992).[14]
- 10 d'octubre - Manresa, Bages: Maria Matilde Almendros i Carcasona, actriu i locutora de ràdio catalana (m. 1995).[15]
- 15 d'octubre, Vila Meãː Agustina Bessa-Luís, escriptora portuguesa, Premi Luís de Camões el 2004 (m. 2019).[16]
- 17 de novembre - Barcelona: Esteve Polls i Condom, actor i director teatral (m. 2016).[17]
- 23 de novembre - Sueca, Ribera Baixa: Joan Fuster i Ortells, escriptor valencià.[18]
- 25 de novembre - Vilafranca del Penedès: Gloria Lasso, cantant catalana de música lleugera (m. 2005).[19]
- 22 de desembre - Madridː Mercè Gili i Maluquer, bibliotecària i mestra d'escola catalana exiliada a Mèxic.[20]
- 27 de desembre: Ramon Trias Fargas, economista i polític català.
- Resta del món
- 7 de gener - Marsella, França: Jean-Pierre Rampal, flautista francès (m. 2000).
- 9 de gener - Raipur, Panjab (Índia Britànica): Har Gobind Khorana, biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1968 (m. 2011).
- 10 de gener - Tallinn, Estònia: Ester Mägi, compositora estoniana (m. 2021).[21]
- 22 de gener - Santurce, San Juan de Puerto Ricoː Sylvia Rexach, cantant de boleros i compositora porto-riquenya (m. 1961).[22]
- 25 de gener - Gènova (Itàlia): Luigi Luca Cavalli-Sforza, genetista, Premi Internacional Catalunya 1993.
- 28 de gener - Urbana, Illinois (EUA): Robert W. Holley, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1968 (m. 1993).
- 1 de febrer - Pesaro, Itàlia: Renata Tebaldi, soprano italiana (m. 2004).[23]
- 21 de febrer - París: Colette Brosset, actriu i guionista, ballarina i coreògrafa francesa, (m. 2007).[24]
- 24 de febrer - Londres, Anglaterra: Richard Hamilton, pintor, gravador i fotògraf britànic, pioner de l'art pop a Anglaterra (m. 2011).
- 1 de març - Jerusalem, Mandat Britànic de Palestina: Isaac Rabin, militar i polític israelià, 7è i 12è Primer Ministre d'Israel (m. 1995)[25]
- 5 de març -Bolonya (Itàlia): Pier Paolo Pasolini escriptor, poeta i director de cinema italià.(m. 1975)[26]
- 7 de març - Kologriv: Olga Ladíjenskaia, matemàtica russa coneguda pel seu treball sobre l'equació diferencial en derivades parcials.[27]
- 11 de març - Madrid, Espanya: José Luis López Vázquez, actor de cinema espanyol.
- 12 de març - Lowell (Massachusetts), EUA: Jack Kerouac, novel·lista i poeta estatunidenc, membre de la generació beat (m. 1969)[28]
- 14 de març - Montevideo: China Zorrilla, actriu uruguaiana.[29]
- 25 de març - Gènova: Rosetta Noli, soprano italiana (m. 2018).[30]
- 4 d'abril - Nova York, Estats Units: Elmer Bernstein, compositor i director d'orquestra (m. 2004)[31]
- 13 d'abril - Butiama, Tanganyika : Julius Nyerere, professor i polític que fou president de Tanzània (m. 1999).[25]
- 14 d'abril - Buenos Aires: María Luisa Bemberg, directora de cinema i guionista argentina (m. 1995).[32]
- 16 d'abril - Clapham Common (Anglaterra): Kingsley Amis, escriptor anglès que va destacar per les seves novel·les còmiques i les seves crítiques literàries (m. 1995).[28]
- 24 d'abril - Torí, Itàliaː Susanna Agnelli, empresària, política i escriptora italiana (m. 2009).[33]
- 5 de maig - Skopinsky, República Socialista Russa: Aleksandra Akimova, navegant d'esquadró russa (m. 2012).[34]
- 14 de maig - Veliko Trgovišće: Franjo Tuđman, polític i militar croat,va ser el primer president de Croàcia durant els anys 1990 (m. 1999).[25]
- 29 de maig - Braïla, Romania: Iannis Xenakis, compositor francès d'origen grec (m. 2001).[35]
- 2 de juny - Catacaos, Piura, Perú: Judith Westphalen, pintora peruana (m. 1976).[36]
- 10 de juny - Grand Rapids, Minnesota: Judy Garland, actriu i cantant nord-americana (m. 1969).[37]
- 15 de juny - San Juan de la Fronteraː Adela Neffa, escultora argentina nacionalitzada uruguaiana (m. 2019).[38]
- 19 de juny - Copenhaguen (Dinamarca): Aage Niels Bohr, físic danès, Premi Nobel de Física de l'any 1975 (m. 2009).[39]
- 2 de juliol -Santa Andrea de Barbarana, Treviso (Itàlia): Pierre Cardin,dissenyador de moda francès.[40]
- 15 de juliol - Nova York (EUA): Leon Max Lederman, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1989.
- 21 de juliol -
- Ribadeo: Luz Pozo Garza, poetessa gallega i membre numerària de la Real Academia Galega (m. 2020).[41]
- Madrid: Juana Ginzo Gómez, actriu i locutora radiofònica espanyola.[42]
- 26 de juliol - Tulsa, Oklahoma, Estats Units:, Blake Edwards, director de cinema, guionista i productor estatunidenc.
- 2 d'agost - Lansing, Michigan, Estats Units: Big Nick Nicholas saxofonista i cantant de jazz.
- 1 de setembre - Gènova, Itàlia: Vittorio Gassman,actor teatral i cinematogràfic i director de cinema italià (m. 2000).[43]
- 9 de setembre - Görlitz (Alemanya): Hans Georg Dehmelt, físic nord-americà d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1989.
- 20 de setembre - Nova York, EUA: William Kapell, pianista estatunidenc (m. 1953).[44]
- 9 d'octubre - Santiago de Cuba: Olga Guillot, cantant cubana, filla i neta de catalans, coneguda com la reina del bolero (m. 2010).[45]
- 27 d'octubre - Rubio, Táchira, Veneçuela: Carlos Andrés Pérez, polític veneçolà pertanyent al partit Acción Democrática, que va exercir el càrrec de President de la República en dos períodes (1974-79 i 1989-93).
- 29 d'octubre - Hastings (Nebraska), EUA: Neal Hefti, trompetista, pianista, arranjador musical i compositor nord-americà de jazz.
- 30 d'octubre - Nova York, Estats Units: Marie Van Brittan Brown, infermera i inventora estatunidenca (m. 1999).[46]
- 31 d'octubre - Nova York, Estats Units: Barbara Bel Geddes, actriu estatunidenca (m. 2005).[47]
- 4 de novembre - Canes, França: Gérard Philipe, actor francès (m. 1959).
- 9 de novembre - Cleveland (Ohio), Estats Units d'Amèrica: Dorothy Dandridge , actriu estatunidenca (m. 1965).[48]
- 11 de novembre - Indianapolis, EUA: Kurt Vonnegut, escriptor nord-americà (m. 2007).
- 14 de novembre - El Caire, Egipte: Boutros Boutros-Ghali, diplomàtic egipci i secretari general de les Nacions Unides (m. 2016).
- 15 de novembre - Varsòvia (Polònia): Wojciech Fangor, pintor,grafista, dissenyador i escultor polonès (m. 2015).[49]
- 16 de novembre - Azinhaga, Portugal: José Saramago, escriptor portuguès, premi Nobel de literatura.[50]
- 17 de novembre - Nova York (EUA): Stanley Cohen, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1986.
- 21 de novembre - La Corunya, Galícia: María Casares, actriu espanyola de teatre i cinema.[51]
- 22 de novembre - Varsòvia, Polònia: Wojciech Fangor, pintor polonès (m. 2015).
- 23 de novembre - Vilalba, província de Lugo, Espanya: Manuel Fraga Iribarne, polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera, tant durant la dictadura franquista, com durant la transició i l'època democràtica posterior († 2012).
- 26 de novembre - Minneapolis, EUA: Charles Monroe Schulz, autor de còmics nord-americà (m. 2000).
- 8 de desembre - Berlín: Lucian Freud, pintor realista alemany (m. 2011).[52]
- 14 de desembre - Usman (Unió Soviètica): Nikolai Bàssov, físic soviètic, Premi Nobel de Física de l'any 1964 (m. 2001).
- 24 de desembre:
- Brogden, Carolina del Nord: Ava Gardner, actriu nord-americana (m. 1990).
- Biržai (Lituània): Jonas Mekas, cineasta lituà que desenvolupà la seva carrera als Estats Units (m. 2019).[26]
- 29 de desembre - Nanyang, Xina: Chen Peiqiu, pintora de cal·ligrafia i guohua xinesa (m. 2020).[53]
- La Plata, Buenos Aires, Argentina: Aurora Venturini, novel·lista, contista, poetessa, traductora i assagista argentina.
Necrològiques[modifica el codi]
- Països Catalans
- 10 de gener, Barcelona: Lluís Marià Vidal i Carreras, geòleg i enginyer de mines català.
- 26 de febrer, Barnt Green, Anglaterra: Margaret Leighton, actriu britànica (m. 1976).[54]
- 24 de juliol, Xàtiva, la Costera: Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga i escriptora valenciana (80 anys).
- 19 d'agost, Barcelona: Felip Pedrell i Sabaté, compositor, pedagog musical, musicòleg i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya.
- 28 de setembre, Madrid, Espanya: Vicent Lleó i Balbastre, compositor valencià de sarsuela (51 anys).
- 16 d'octubre, Palma, Mallorca: Miquel Costa i Llobera, poeta mallorquí.
- 27 de novembre, Barcelona: Domenec Ceret i Vilà, actor i director de cinema català.
- 21 de desembre, Palma: Alberta Giménez i Adrover, religiosa i professora mallorquina (n. 1837).[55]
- Barcelona: Marià Batlles i Bertran de Lis, metge i polític valencià establert a Barcelona.
- Resta del món
- 22 de gener, Copenhaguen, Dinamarca: Fredrik Bajer, escriptor i polític danès, Premi Nobel de la Pau de 1908 (n. 1837).
- 27 de gener: Luigi Denza, compositor.
- 5 d'abrilː Pune, Índiaː Ramabai Medhavi, reformadora social índia (n. 1858).[56]
- 27 d'abril: Hans Mohwinkel, baríton alemany
- 18 de maig, París, França: Charles Louis Alphonse Laveran, metge francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1907 (n. 1845).[57]
- 26 de maig, Ixelles, Brussel·les, (Bèlgica): Ernest Solvay, químic industrial i filantrop belga (n. 1838).[58]
- 3 de juny, Nova York, Estats Units: Marion Harland, escriptora estatunidenca (n. 1830).[59]
- 20 de juliol, Leningrad, RSF de Rússia: Andrei Màrkov, matemàtic rus (n. 1856).[60]
- 28 de juliol, Saint-Mandé, (França): Jules Bazile, més conegut com a Jules Guesde, polític i periodista socialista marxista francès, fundador del Partit Obrer Francès (n. 1845).[61]
- 2 d'agost, illa del Cap Bretó, Canadà: Alexander Graham Bell, nord-americà d'origen escocès inventor del telèfon (n. 1847).[62]
- 9 de setembre, Küssnacht, Suïssa: Johannes Messchaert, cantant holandès.
- 10 d'octubre, Marusi, Grècia: Andreas Karkavitsas, escriptor naturalista grec.
- 18 d'octubre, La Haia, Països Baixos: Suze Robertson, pintora neerlandesa (n. 1855).[63]
- 18 de novembre, París: Marcel Proust, escriptor francès (49 anys).[64]
- 22 de novembre, Brussel·les, Bèlgicaː Louise de Hem, pintora belga (n. 1866).[65]
- 25 de desembre, Etterbeek: Alphonse Goovaerts, compositor i musicòleg belga.
Referències[modifica el codi]
- ↑ «Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ Gallèn, Enric «Notes per a un estudi de la Companyia Belluguet (1921-1936)». Els Marges: revista de llengua i literatura, núm 16, 1979, pàg. 104-115.
- ↑ «La Publicitat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ Marinero, Cristina. «Rosa Balcells Font». Real Academia de la Historia. [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ «Il ricordo della poetessa Maria Lai» (en italià). Cagliari oggi, 07-02-2012. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑ Exposició dones d'empresa, models a seguir. Maria Gumfaus, vinculada a la vila. Exposició de dones emprenedores, Maria Gumfaus Coli, entre d'altres. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 12 agost 2013].
- ↑ de Javier i Marí, Juan Luís. «Adiós Lola Bosshard». Arca Iberica Asociacion Nacional, 08-09-2012. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ Font, Lluïsa; Parcerisas, Conxita «A Manresa hi ha moltes dones que han fet història. Una vida de pel·lículaː Emília Guiu i Estivilla». El pou de la gallina, núm. 242, abril 2009, pàg. 14.
- ↑ «Lluís Casassas i Simó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Sheila Scott» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ «Mercè Guix Passola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «Gabriel Ferrater i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Jordi Sabater i Pi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Ramona Via i Pros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «Maria Matilde Almendros i Carcasona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Agustina Bessa-Luís | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Esteve Polls i Condom | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Joan Fuster i Ortells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Gloria Lasso, cantante española que triunfó en Francia e Iberoamérica». elmundo.es, 06-12-2005. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 278.
- ↑ Pärt, Arvo i Nora. «Grand old lady of Estonian music Ester Mägi dies –» (en anglès). Arvo Pärt Centre, 14-05-2021. [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ Fundación Nacional para la Cultura Popular. «Sylvia Rexach», 06-07-2014. [Consulta: 14 desembre 2016].
- ↑ «Renata Tebaldi». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «La mort de Colette Brosset» (en francès). Le Figaro, 02-03-2007. [Consulta: 27 desembre 2021].
- ↑ 25,0 25,1 25,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ 26,0 26,1 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ López, Alberto «Olga Ladyzhenskaya, la investigadora que sorteó la tragedia gracias a las ecuaciones» (en castellà). El País [Madrid], 07-03-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 28,0 28,1 Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «China Zorrilla». Alternativa Teatral. [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ «Rosetta Noli» (en anglès). ArtistInfo de Metason. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «María Luisa Bemberg: pionera del cine argentino hecho por mujeres» (en castellà). Ministerio de Cultura. Argentina. [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ Hernández Velasco, Irene. «El último mito de la dinastía Agnelli» (en castellà). El Mundo, 20-05-2009. [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ Simonov, A. Zhenshchiny--geroi Sovetskogo Soi︠u︡za i Rossii, 2017, p. 280. ISBN 978-5-9909607-0-1.
- ↑ Hoffmann, Peter. «Xenakis, Iannis». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.30654 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Judith Westphalen: Peruvian painter (1922-1976) - Biography and Life» (en anglès americà). PeoplePill. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Schechter, Scott. «Judy Garland». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Adela Neffa». Museo Nacional de Artes Visuales. Montevideo. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1975» (en anglès americà). [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Cardin» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Luz Pozo Garza | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Hernández, Hortensia. «Juana Ginzo, la voz que a España entretenía». Heroínas. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Vittorio Gassman | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - William Kapell» (en francès). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Olga Guillot obituary» (en anglès). The Guardian, 02-08-2010. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ Hill, Rebecca. «Marie Van Brittan Brown (1922-1999) •» (en anglès americà), 11-04-2016. [Consulta: 1r juny 2021].
- ↑ «Barbara Bel Geddes | American actress» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Dorothy Dandridge | American singer and actress» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2020].
- ↑ «Wojciech Fangor» (en anglès). Culture.pl. [Consulta: gener 2016].
- ↑ «José Saramago | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Carbonel, Marie Hélène; Castro Jiménez, Antonio. «María Victoria Casares Pérez». Real Academia de la Historia. [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ «Lucian Freud | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Sullivan, Michael. Modern Chinese Artists: A Biographical Dictionary. University of California Press, 2006, p. 16. ISBN 978-0-520-24449-8.
- ↑ «Margaret Leighton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Pandita Ramabai “Mary” Dongre Medhavi Saraswati» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1907» (en anglès americà). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ernest Solvay» (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Mary Virginia Hawes Terhune | American author» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Andreï Andreïevitch Markov» (en francès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Mathieu Jules Basile dit Jules Guesde» (en francès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ djr. «Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland» (en dutch), 17-09-2019. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Marcel Proust | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Hem, Louise de (1866-1922)». The Androom Archives, 01-01-2006. [Consulta: 20 octubre 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1922 |