1992
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença el dimecres i acaba el dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1992 (mcmxcii) |
| Islàmic | 1413 – 1414 |
| Xinès | 4688 – 4689 |
| Hebreu | 5752 – 5753 |
| Calendaris hindús | 2047 – 2048 (Vikram Samvat) 1914 – 1915 (Shaka Samvat) 5093 – 5094 (Kali Yuga) |
| Persa | 1370 – 1371 |
| Armeni | 1441 |
| Rúnic | 2242 |
| Ab urbe condita | 2745 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1960 1970 1980 - 1990 - 2000 2010 2020 | |
| Anys | |
| 1989 1990 1991 - 1992 - 1993 1994 1995 | |
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 15 de març, Catalunya: s'hi celebren les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992; Convergència i Unió les guanya amb majoria absoluta, Jordi Pujol i Soley es mantindrà com a President de la Generalitat.
- 25 de marçː Barcelona: Creació de la Fundació Mercè Rodoreda, constituït per l'Institut d'Estudis Catalans.[1]
- 7 d'abril, Barcelona: S'estrena al Teatre Victòria Flor de nit, obra de teatre musical posada en escena per Dagoll Dagom.[2]
- 20 de maig, estadi de Wembley, Londres: el Futbol Club Barcelona que juga per primer cop una final de la copa d'Europa, guanya a la Sampdoria de Gènova per la mínima amb un gol de Koeman a pilota parada durant la segona part de la pròrroga.
- 25 - 9 d'agost, Barcelona: s'hi disputen els Jocs Olímpics de 1992, “els millors de tota la història olímpica” en paraules del president del COI Joan Antoni Samaranch.
- 3 de setembre, Barcelona, Badalona, Mollet: Comencen els Jocs Paralímpics d'estiu 1992.[3]
- Es funda la cadena de restaurants de tipus bufet lliure Fresc Co.
- Resta del món
- 1 de gener, l'Argentina: el peso hi substitueix l'austral com a moneda.
- 16 de gener, Ciutat de Mèxic: representants del govern salvadorenc i del FMLN hi signen els Acords de Chapultepec, els quals posen fi a la Guerra Civil d'El Salvador que feia dotze anys que durava.
- 1 de març, Bòsnia i Hercegovina: El sí guanya amb un 99,7% (amb un 66,4% de participació) en el referèndum d'independència de Iugoslàvia, convocat pel Parlament Bosnià.
- 17 de març, Buenos Aires, Argentina: Explota una bomba a l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires que va fer 29 morts i 242 ferits, hom hipotetitza una vinculació amb els govern d'Iran.
- 5 d'abril, Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina: Comença el setge de Sarajevo mantingut pels paramilitars i soldats serbis durant la Guerra de Bòsnia, el més llarg contra una gran ciutat en la història militar moderna, durant gairebé quatre anys, fins al 29 de febrer de 1996.
- 25 d'abril: Terratrèmols de Cap Mendocino.
- 23 de novembre: Neix l'actriu i cantant estatunidenca Miley Cyrus.
- 17 de desembre: Es firma el tractat que constitueix l′Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, entre Canadà, els Estats Units i Mèxic, que entrarà en vigència l'1 de gener de 1994.
- S'idea el personatge infantil T'choupi.
Cinema i televisió[modifica]
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 11/10 | Francis Ford Coppola | Dràcula de Bram Stoker  |
fantàstic |
| 08/03 | Clint Eastwood |
Sense perdó |
western |
| 02/27 | James Ivory | Retorn a Howards End |
drama històric |
- S'estrenen la pel·lícules Naked Killer i Al-Irhab wal kabab
- Azerbaidjan: S'inicia la publicació del diari Birja
- Estrena de la pel·lícula Estimada, he engrandit el nen
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Videojocs[modifica]
| M/d | Títol | Sistemes | |
|---|---|---|---|
| Aero Fighters |  |
recreativa | |
| 10/12 | Caesar | |
Amiga |
| 09/24 | The Legend of Zelda: A Link to the Past |  |
SNES PAL |
| Maxwell's Maniac | |
Windows | |
| 12/17 | Street Fighter II: The World Warrior | |
SNES PAL |
| 09/12 | Super Probotector: Alien Rebels | |
SNES PAL |
| 11/19 | Top Gear | |
SNES PAL |
| Where in the World Is Carmen Sandiego? Deluxe | |
DOS/Mac | |
| 03/18 | Word Rescue | |
DOS |
El primer de gener deixà de fabricar-se l'Atari 2600, en producció del 1977 ençà.
Atari 2600 (1977-1992)
La Super Nintendo PAL
Virtua Racing
Super Mario Kart
Top Gear
Super Probotector
Hyundai Super Comboy
Super Scope
.jpg)
Després de comercialitzar-la a les Illes Britàniques en abril, al juny es llançà la versió PAL de la Super Nintendo a la resta d'Europa; al desembre eixí la versió sud-coreana, rebatejada Super Comboy per Hyundai. El perifèric Super Scope va ser llançat el mateix any a occident.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 24 de gener, Sant Sadurní d'Anoia: Berta Tarrida i Calduch, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.[4]
- Resta del món
- 5 de febrer: Damien Hooper, boxador
- 11 de febrer, Grand Rapids, Michigan, EUA: Taylor Lautner, actor nord-americà.
- 17 de febrer, Las Vegas, Nevada, EUA: Meaghan Jette Martin, actriu nord-americana.
- 22 de febrer, Santo Domingo: Peter Pou, cantant
- 10 de març, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Emily Osment, actriu nord-americana.
- 4 d'abril, Chicago, Illinois, EUA: Alexa Nikolas, actriu nord-americana.
- 15 d'abril, Norrköping, Suècia: Amy Diamond, cantant sueca.
- 8 de maig, Londres, Anglaterraː Ana Mulvoy Ten, actriu espanyola/anglesa.[5]
- 18 de maig, Ankara, Turquia : Cemre Erol, jugadora de voleibol
- 12 de juny, Rio de Janeiro, Brasil: Philippe Coutinho, futbolista brasiler
- 26 de juny, Long Beach, Califòrnia, EUA: Jennette McCurdy, actriu nord-americana.
- 22 de juliol, Grand Prairie, Texas, EUA: Selena Gómez, actriu i cantant nord-americana.
- 23 de juliol, Jaca, Espanya: Luis Fenero, ballarí sobre gel
- 24 de juliol, Alacantː Alejandra Quereda Flores, gimnasta rítmica valenciana, subcampiona olímpica en els Jocs Olímpics de Rio 2016.[6]
- 4 d'agost, Arezzo, Itàlia: Cole Sprouse i Dylan Sprouse actors nord-americans.
- 20 d'agost, Dallas, Texas, EUA: Demi Lovato, actriu i cantant nord-americana.[7]
- 25 d'agost, Bath, Regne Unit: Angelica Mandy, actriu britànica.
- 16 de setembre, Dallas, Texas, EUA: Nick Jonas, actor i cantant nord-americà de Jonas Brothers
- 20 de setembre, Fuenlabrada, Espanya: David Castillo Martínez, actor espanyol.
- 21 d'octubre, Filadèlfia: Hari Nef, actriu, model i escriptora estatunidenca
- 30 d'octubre, Picardia: Édouard Louis, escriptor francès.[8][9]
- 23 de novembre, Nashville, Tennessee, EUA: Miley Cyrus, actriu i cantant nord-americana
- 26 de desembre, South Shields, Tyne i Wear, Anglaterra: Jade Thirlwall, cantant britànica del grup Little Mix.
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | M. |
|---|---|---|---|---|
| Helin Bölek | cantant | kurda | 2020 |
Necrològiques[modifica]
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | E |
|---|---|---|---|---|
| 09/27 | Zhang Leping | dibuixant | xinés | 81 |
- Països Catalans
- 4 de gener - Barcelona: Maria Teresa Bonilla i Elias, veterinària catalana, la primera dona a exercir la veterinària al Principat (n. 1918).[10]
- 28 de febrer,
- Barcelona: Rosa Maria Arquimbau i Cardil, escriptora i periodista catalana (n. 1909).[11]
- Madrid: Concha Bañuls, soprano
- Girona: Ramona Via i Pros, escriptora i llevadora catalana (n. 1922).[12]
- 22 de maig, Perpinyà: Josep Deloncle, folklorista i polític nord-català (n. 1913).[13]
- 26 de maig ,Barcelona, Barcelonès: Josep Maria Bernat i Colomina, compositor de sardanes (n. 1925).[14]
- 19 de juny, Londresː Kathleen McKane, tennista anglesa, guanyadora de cinc medalles olímpiques (n. 1896).[15]
- 21 de juny, Sueca, Horta de València: Joan Fuster, escriptor valencià.[16]
- 23 de juny, Barcelona: Lluís Casassas i Simó, geògraf català.
- 26 de juny, Sanet i els Negrals: Isa Tròlec, escriptor valencià (n. 1945).
- 29 de juny, València: María Teresa Andrés Blasco, música i compositora (n. 1910).[17]
- 2 de juliol, Badalona: Camarón de la Isla, cantant de flamenc.[18]
- 23 de setembre, en un avió, camí de Madrid: Mary Santpere, actriu, vedet i humorista catalana.
- 24 de setembre, Kissimmee, Floridaː Brownie Wise, llegendària venedora i empresària, responsable de l'èxit de Tupperware (n. 1913).[19]
- 30 de setembre, Albuixech (l'Horta Nord: Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut com a Ambrós, dibuixant de còmics valencià i autor d’El Capitán Trueno entre altres (n. 1913).
- 26 de novembre, Barcelona: Ramon Calsina i Baró, pintor i dibuixant català.
- 30 de novembre, Barcelona: Àngels Ferrer i Sensat, mestra, pedagoga, catedràtica, contribuí a crear l'Institut-Escola del Parc.[20]
R. Calsina (n. 1901)
J. Fuster (n. 1922)
I. Asimov (n. 1920)
Camarón (n. 1950)
_1999.jpg)
- Resta del món
- 1 de gener, Nova York: Grace Hopper, militar nord-americana, pionera en el món de la informàtica (n. 1906).
- 8 de gener, Tel Aviv: László Ladányi, poeta, escriptor, dramaturg i reporter.
- 16 de febrer - Londres: Angela Carter, novel·lista i periodista anglesa (n. 1940).[21]
- 3 de març, Milà, Itàlia: Lella Lombardi, pilot de curses automobilístiques, que disputà curses de Fórmula 1 (n. 1941).[22]
- 4 de març, Minot (Dakota del Nord)ː Mary Osborne, guitarrista de jazz, cantant i fabricant de guitarres estatunidenca.[23]
- 6 de març - París: Maria Helena Vieira da Silva, pintora portuguesa que va desenvolupar la seva carrera a França (n. 1908).[24]
- 9 de març, Tel Aviv (Israel): Menahem Beguín, polític israelià, sisè Primer Ministre d'Israel (n. 1913).[25]
- 11 de març -Los Angeles, Califòrnia,(EUA): Richard Brooks , guionista i director de cinema nord-americà. (n. 1912)[26]
- 20 de març -Roubaix, Nord, (França): Georges Delerue , compositor i director musical de cinema, autor de la música d'unes 350 pel·lícules i guanyador l'any 1979 de l'Oscar a la millor banda sonora per A Little Romance. (n. 1925)[27]
- 23 de març, Friburg de Brisgòvia, Alemanya: Friedrich Hayek, economista austríac guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1974.[25]
- 6 d'abril, Nova York, Estats Units: Isaac Asimov, científic i escriptor estatunidenc d'origen soviètic (n. 1920).[28]
- 8 d'abril, Roma, Itàlia: Daniel Bovet, farmacòleg italià d'origen suís, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1957 (n. 1907).[29]
- 27 d'abril, Clichy, Île-de-France: Olivier Messiaen, compositor, organista i ornitòleg francès (n. 1908).[27]
- 6 de maig, París: Marlene Dietrich, actriu i cantant alemanya (n. 1901).
- 23 de maig, Carini, Sicília: Giovanni Falcone, jutge italià (n. 1939).[30]
- 28 de juny, Moscou, Rússia: Mikhaïl Tal: jugador d'escacs jueu de Letònia, ciutadà soviètic, Gran Mestre, i el vuitè Campió del món d'escacs (n. 1936).[31]
- 4 de juliol, Buenos Aires, Argentina: Ástor Piazzolla, bandoneonista i compositor argentí (n. 1921).
- 23 de juliol, París: Arletty, pseudònim de Léonie Bathiat, actriu de teatre i cinema, model i cantant francesa (n. 1898).[32]
- 29 de juliol - Bucarestː Lucia Demetrius, actriu, traductora i poetessa romanesa (n. 1910).[33]
- 1 d'agost - prop de Moscou, Rússia: Margarita Aliguer, poeta, bibliotecària, periodista i traductora russa i soviètica (n. 1915).[34]
- 12 d'agost - Nova York (EUA): John Cage, compositor estatunidenc (n. 1912).[35]
- 3 de setembre, Huntington (Nova York): Barbara McClintock, botànica i genetista nord-americana, guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1983 (n. 1902).
- 8 d'octubre, Unkel, Alemanya: Willy Brandt, polític alemany canceller de la RFA (n. 1913).[36]
- 30 d'octubre, Nova York, EUA: David H. Rosenthal, poeta, assagista i traductor jueu nord-americà (n. 1945).
- 13 de novembre, Aravaca, Espanya: Lucrecia Pérez, immigrant dominicana a Madrid, víctima de racisme i xenofòbia, el primer cas reconegut com a tal a Espanya (n. 1959).
- 10 de desembre, Buenos Aires, Argentina: Celia Gámez, cantant i actriu argentina (n. 1905).[37]
- 12 de desembre, Brussel·les, Bèlgicaː Suzanne Lilar, dramaturga, assagista i novel·lista belga flamenca d'expressió francesa (n. 1901).[38]
- 17 de desembre, Viena, Àustria: Günther Anders, filòsof i assagista, un dels més destacats en llengua alemanya del segle xx.
- 21 de desembre, Londres, Anglaterra: Nathan Milstein, violinista ucraïnès.
- 24 de desembre, Brussel·les, Bèlgica: Peyo, dibuixant de còmics entre d'altres els Barrufets (n. 1928).
- 25 de desembre, Reading (Berkshire): Monica Dickens, escriptora anglesa (n. 1915).[39]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1992 |
- ↑ «La Fundació - Presentació». Fundació Mercè Rodoreda. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «"Flor de nit", un musical con el que Dagoll Dagom homenajea y reivindica el Paral·lel» (en castellà). La Vanguardia, 5 abril del 1992, p. 53.
- ↑ «Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Berta Tarrida Calduch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «Ana Mulvoy-Ten» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ Cosin, R. ««Vamos a por la final de cintas y luego a centrarnos en el Mundial»» (en castellà). ABC Deportes, 20-06-2015. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «Demi Lovato» (en castellà). Sensacine. [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «En finir avec Eddy Bellegueule: chronique de la haine populaire» (Review) (en francès). Marianne, 15-02-2014 [Consulta: 26 juliol 2015]. «Louis signe un premier roman époustouflant, En finir avec Eddy Bellegueule, son patronyme originel.»
- ↑ Notice autorité BnF
- ↑ «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 05-01-1992, pàg. 30.
- ↑ «Rosa Maria Arquimbau i Cardil» (en castellà). Transgresoras. Mujeres a ambos lados del océano. Consulado General del Uruguay en Barcelona i Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Ramona Via i Pros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «Josep Deloncle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Josep Maria Bernat i Colomina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Kitty Godfree» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ «Joan Fuster i Ortells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Lacruz, Raquel; Fuentes, Carla. «Maria Teresa Andrés Blasco, 1910-1992. La reina de la música per ballar». A: Les nostres compositores. Presidència de la Generalitat Valenciana, novembre, 2019, p. 22.
- ↑ «Camarón de la Isla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Wise, Brownie» (en anglès). Detroit Historical Society. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «Maria dels Àngels Ferrer i Sensat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ «Angela Carter». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Lella Lombardi». STATS F1. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Wilson, John S. «Mary Osborne, Electric Guitarist Lauded in Jazz World, Dies at 70» (en anglès). nytimes.com, 06-03-1992. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ «Maria Elena Vieira da Silva». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ 25,0 25,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine : teoría y géneos cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ 27,0 27,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Daniel Bovet» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «FALCONE, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Mikhail Nekhemyevich Tal | Latvian chess player» (en anglès). [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ «Arletty, una de las figuras míticas de la escena y el cine francés, fallece a los 94 años». La Vanguardia, 25-07-1992, pàg. 45.
- ↑ «1992». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Margarita Iosifovna Aliger | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «John Cage». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Willy Brandt | German statesman» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Celia Gámez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Suzanne Lilar» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ Pick, Charles «Obituary: Monica Dickens». Independent, 31-12-1992.