2002
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any comú, any civil i any comú començat en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 2002 (mmii) |
| Islàmic | 1423 – 1424 |
| Xinès | 4698 – 4699 |
| Hebreu | 5762 – 5763 |
| Calendaris hindús | 2057 – 2058 (Vikram Samvat) 1924 – 1925 (Shaka Samvat) 5103 – 5104 (Kali Yuga) |
| Persa | 1380 – 1381 |
| Armeni | 1451 |
| Rúnic | 2252 |
| Ab urbe condita | 2755 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xx - segle xxi - segle xxii | |
| Dècades | |
| 1970 1980 1990 - 2000 - 2010 2020 2030 | |
| Anys | |
| 1999 2000 2001 - 2002 - 2003 2004 2005 | |
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1 de gener, Europa: Es posen en circulació les monedes i bitllets d’euro (€), en onze de quinze països de la Unió Europea que ratificaren el Tractat de Schengen.
- 15 de febrer, Granollers: S'inaugura el complex del Teatre Auditori de Granollers.[1]
- 1 de març, Espanya: Les monedes i bitllets de pesseta hi deixen de circular: l'euro n'és l'única moneda de curs legal.
- 5 de maig, Màlaga: El València CF es proclama matemàticament campió de lliga en guanyar per 0:2 front el Málaga CF.
- juny: Es crea la Comissió de la Dignitat amb l'objectiu principal d'aconseguir el retorn als seus legítims propietaris de la documentació confiscada pel règim franquista.
- 17 de juny, Barcelona: s'hi publica la "Gramàtica del català contemporani", dirigida per Joan Solà.
- 23 d'octubre, Moscou, Rússia: Un grup de guerrillers txetxens prenen més de 800 espectadors d'ostatges al Teatre Dubrovka.[2]
- 22 de novembre, Vila-seca: Josep Carreras i Coll inaugura l'auditori del Conservatori de Música de Vila-seca
- 5 de desembre, els Hostalets de Pierola, Anoia: un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà-Solà, hi troben els primers ossos del Pau, el Pierolapithecus catalaunicus.
- 11 de setembre, Barcelona: Lluís Maria Xirinacs, en un acte reivindicatiu al Fossar de les Moreres, fa un polèmic discurs pel qual el 25 d'octubre del 2005 serà detingut.
- 11 de setembre: El lloc web de la Generalitat de Catalunya adopta el domini .net.[3]
- Resta del món
- 3 de març, Suïssa: els votants accepten en referèndum l'entrada d'aquest país a l'ONU.[4]
- 26 d'abril, Vitòria, País Basc: Inauguració d’ARTIUM, institució museística amb seu a Vitòria.
- 6 de maig, Hilversum, Holanda Septentrional: l'assassinat de Pim Fortuyn a trets commociona el país.
- 1 de juliol, Owingen, Baden-Württemberg, Alemanya: el xoc entre un Boeing 757 de càrrega i un Tupolev 154 bielorús de passatgers que feia el trajecte Moscou-Barcelona hi causa més de 140 morts.[5]
- 17 de juliol, illot de Perejil: l'ocupa un escamot de l'exèrcit espanyol, que no l'abandonarà fins al dia 20.[6]
- 2 d'agost, districte de Chitral, Pakistan: El zoòleg Jordi Magraner fou trobat degollat a casa seva.[7]
- 2 de setembre, Strépy-Bracquegnies, Bèlgica: Obertura de l'ascensor naval de Strépy-Thieu, el més llarg del món.
- 9 de setembre, publicació del videojoc Emperor: Rise of the Middle Kingdom
- 13 de novembre, oceà Atlàntic: comença a enfonsar-se el petrolier Prestige, el subseqüent vessament de la seva càrrega de petroli causa una marea negra que resulta en una catàstrofe ecològica a la costa de Galícia.
- S'estrena la pel·lícula El bonaerense
- Estrena de la pel·lícula The Biggest Fan
- Estrena a l'Argentina de la pel·lícula Bahía mágica
- Fundació de Foodwatch, organització alemanya centrada en la protecció dels drets del consumidors i la qualitat dels aliments.
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
- 23 de desembre, Vancouver: Finn Wolfhard, actor i cantant canadenc.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 20 de gener, Puigverd d'Agramunt: Dolors Piera i Llobera, mestra i sindicalista catalana (n. 1910).[8]
- 21 de gener, Madrid: Adolfo Marsillach i Soriano, actor, autor dramàtic, director de teatre i escriptor català (n. 1928).
- 24 de gener, Barcelonaː Teresa Condeminas i Soler, pintora classicista-noucentista catalana (n.1905).[9]
- 14 de febrer, Barcelona: Domènec Balmanya i Perera, futbolista català (87 anys).
- 14 de març, Barcelona: Enric Freixa i Pedrals, enginyer industrial català (n. 1911).
- 27 d'abril, Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà: Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza, industrial i col·leccionista d'art alemany (n. 1921).[10]
- 7 de maig, Barcelona: Xavier Montsalvatge i Bassols, compositor català (n. 1912).[11]
- 12 de maig, Eivissa: Marià Villangómez Llobet, poeta, narrador, traductor i dramaturg eivissenc (n. 1913).[12]
- 31 de maig, Vila-sacra, Alt Empordàː Maria Josepa Arnall i Juan, investigadora i professora catalana (n. 1948).
- 2 de juny, Picassent, Horta Sud: José María Cervera Lloret, compositor, director d'orquestra i pedagog de la música valencià (92 anys).
- 24 de juny, Manresa: Maria Noguera Puig, esmaltadora i pintora catalana (n. 1906).[13]
- 7 d'agost, Sitges, Garraf: Lina Richarte i Corretgé, soprano catalana (n. 1921).[14]
- 13 d'agost, Barcelona: Teresa Aubach i Guiu, historiadora i professora universitària catalana (n. 1930).[15]
- 27 de setembre, Terrassa: Anna Murià i Romaní, escriptora, traductora i periodista catalana.[16]
- 26 d'octubre, València: Alfons Cucó i Giner, professor i polític valencià (61 anys).
- 28 de desembre, L'Escala, Alt Empordà: Emília Xargay i Pagès, pintora, ceramista i escultora catalana (n. 1927).[17]
- Resta del món
- 8 de gener, Moscou (Rússia): Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, físic rus, Premi Nobel de Física de l'any 1964 (n. 1916).
- 17 de gener, Madrid, Espanya: Camilo José Cela Trulock, escriptor i Premi Nobel de Literatura el 1989 (n. 1916).
- 21 de gener, Los Angeles, Califòrniaː Peggy Lee, cantant estatunidenca de jazz i música popular, compositora i actriu (n. 1920).[18]
- 28 de gener, Estocolm, Suècia: Astrid Lindgren, escriptora sueca, creadora de Pippi Långstrump (n. 1907).[19]
- 30 de gener, Nova York: Inge Morath, fotògrafa americana (nascuda austríaca) que va treballar a l'Agència Magnum (n. 1923).[20]
- 1 de febrer, Berlín: Hildegard Knef, actriu alemanya, dobladora, cantant (n.1925).[21]
- 6 de febrer, Cambridge (Anglaterra): Max Ferdinand Perutz, químic britànic d'origen austríac, Premi Nobel de Química de l'any 1962 (n. 1914).[22]
- 8 de febrer, Sankt Moritz: Elisabeth Mann Borgese, experta internacional en dret i polítiques marítimes i en la protecció del medi ambient.[23]
- 4 de març, París: Ugné Karvelis, editora, escriptora, crítica literària, traductora i diplomàtica lituana a la UNESCO (n. 1935).[24]
- 17 de març, Unterhaching, Alemanyaː Luise Rinser, escriptora alemanya (n. 1911).[25]
- 18 de març, Viena, Àustria: Gösta Winbergh (58 anys).
- 30 de març, Windsor, Berkshireː Elisabet Bowes-Lyon, reina d'Anglaterra (n. 1900).[26]
- 7 d'abril, Amsterdam, Països Baixos: Conny Vandenbos, cantant neerlandesa (65 anys).
- 18 d'abril, Larvik (Noruega): Thor Heyerdahl, explorador noruec (n. 1914).[27]
- 21 d'abril, Verviers, Bèlgica: Pierre Rapsat, cantautor.
- 22 d'abril, Màlagaː Mercedes Formica, jurista, novel·lista i assagista espanyola que lluità pels drets de la dona a Espanya (n. 1913).[28]
- 20 de maig, Nova York, EUA: Stephen Jay Gould, paleontòleg i divulgador científic estatunidenc (60 anys).
- 3 de juny, Rio de Janeiro: Isabel Pons i Iranzo, dissenyadora, il·lustradora, pintora i professora catalano-brasilera (n. 1912).[29]
- 5 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Douglas Colvin, conegut com a Dee Dee Ramone, músic de rock estatunidenc, baixista del grup The Ramones (49 anys).[30]
- 7 de juny, Sant Sebastià, Espanya: Francisco Escudero García de Goizueta va ser un compositor basc (n. 1912).[31]
- 9 de juny, l'Havana: Elena Burke, important cantant cubana de boleros i balades (n. 1928).[32]
- 29 de juny, Beverly Hills, California, (EUA): Rosemary Clooney, cantant i actriu estatunidenca (n. 1928).[33]
- 2 de juliol, París, Illa de França: Jean-Yves Daniel-Lesur, compositorfrancès (n. 1908).[34]
- 25 de juliol, el Caire: Abd-ar-Rahman Badawí, existencialista, professor de filosofia, escriptor i poeta egipci.
- 28 de juliol, Llangarron (Anglaterra): Archer John Porter Martin, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1952 (n. 1910).[35]
- 31 de juliol, Xangai: Pauline Chan Bo-Lin, actriu de cinema.
- 2 d'agost, Nepi, Laci (Itàlia)ː Magda László, soprano especialista en òperes del segle xx (n. 1912).[36]
- 19 d'agost, Sant Sebastià, País Basc: Eduardo Chillida Juantegui, escultor basc (n. 1924).
- 31 d'agost:
- , Nova York: Lionel Hampton, vibrafonista, pianista, bateria, cantant i director estatunidenc de blues (n. 1908).[37]
- - Canterbury (Anglaterra): George Porter, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (n. 1920).[38]
- 20 de setembre, París: Joan Littlewood, directora de teatre anglesa (n. 1914).[39]
- 29 de setembre, Giuliana Cavaglieri Tesoro, química orgànica i inventora, que desenvolupà els teixits ignífugs (n. 1921).[40]
- 17 d'octubre, Honolulu, Hawaiiː Aileen Riggin, saltadora i nedadora estatunidenca, medallista olímpica (n. 1906).[41]
- 8 de novembre, Boulogne-Billancourt, Françaː Zoé Oldenbourg, historiadora i novel·lista (n. 1916).
- 20 de novembre, Bad Ragaz, Sankt Gallen, Suïssa: Niddy Impekoven, coreògrafa i ballarina alemanya.
- 22 de desembre, Somerset, Anglaterra: John Graham Mellor, conegut com a Joe Strummer, cofundador, compositor, cantant i guitarrista de la banda punk britànica The Clash (n. 1952).[42]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2002 |
- ↑ «Cultura. Teatre Auditori de Granollers». Ajuntament de Granollers. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Bonet, Pilar; Fernández, Rodrigo «El asalto al teatro de Moscú causa la muerte de 90 rehenes, muchos de ellos asfixiados por gas» (en castellà). El País [Madrid], 27-10-2002. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Catalan nationalism hits the web». BBC NEWS. [Consulta: 18 juny 2012].
- ↑ Calvert, Peter. Treaties and Alliances of the World (en anglès). John Harper Publishing, 2002, p. 23. ISBN 0953627896.
- ↑ «Passenger List». [Consulta: 21 novembre 2008].
- ↑ España desalojará la isla Perejil si Marruecos se compromete a no ocuparla, El País
- ↑ Martínez, Gabi. Només per a gegants. 1ª ed. [Badalona, Barcelona]: Amsterdam Llibres, 2011. ISBN 978-84-92941-35-3.
- ↑ «Dolors Piera». UGT, 25-02-2013. [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Teresa Condeminas Soler | Asociación Española de Pintores y Escultores» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Hans Heinrich, Baron Thyssen-Bornemisza de Kaszon | Dutch industrialist and art collector» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Xavier Montsalvatge i Bassols | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Marià Villangómez i Llobet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Maria Noguera i Puig (1906·2002)». Ciutat. Ideari d'Art i Cultura. [Consulta: 3 febrer 2020].
- ↑ «Lina Richarte i Corretgé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Misa funeral por Mª Teresa Aubach, ex decana de CC. de la Información de la UPSA, 23 d'octubre de 2002, universia.es
- ↑ «Anna Murià i Romaní | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Emília Xargay i Pagès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ «Peggy Lee | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ «Astrid Lindgren | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ «Ingeborg Hermine Morath | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ Vgl. Chronologie bzw. Filmografie der offiziellen Seite hildegardknef.de.
- ↑ «Max F. Perutz. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Founder of IOI» (en anglès). International Ocean Institute. Universitat de Malta. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Cultural ambassador dies in Paris». The Baltic Times, 07-03-2002. [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ «Luise Rinser | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Elizabeth» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Thor Heyerdahl | Biography, Kon-Tiki, Ra, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Soler Gallo, Miguel. «Mercedes Formica, la abogada y escritora que puso voz a las mujeres en el franquismo» (en castellà). El Correo de Andalucía, 29-07-2018. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «Isabel Pons Iranzo. Informações». Guia das Artes. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Dee Dee Ramone | American musician» (en anglès). [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Escudero García, Francisco - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Fallece una de las voces cubanas más emblemáticas, Elena Burke». La Vanguardia, 09-06-2002.
- ↑ «Rosemary Clooney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1952» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Magda Laszlo (Soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ Aguirre, Pablo «Los 100 años de Lionel Hampton» (en anglès). BBC Mundo.com, 19-04-2008.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1967» (en anglès americà). [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «Joan Littlewood | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Paid Notice: Deaths TESORO, GIULIANA» (en anglès). The New York Times. [Consulta: 9 març 2013].
- ↑ «Aileen Riggin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Joe Strummer | Biography, Music, & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].