Carme Simó i Saco
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 juliol 1894  Porrera (Priorat) |
| Mort | 3 gener 1982 (87 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagoga, professora |
| Professors | Joan Bardina i Castarà |
| Família | |
| Cònjuge | Enric Casassas i Cantó |
| Fills | Enric Casassas i Simó, Oriol Casassas i Simó, Lluís Casassas i Simó, Montserrat Casassas i Simó |
Carme Simó i Saco (Porrera, 2 de juliol de 1894 - Barcelona, 3 de gener de 1982)[1] fou una mestra i pedagoga catalana. Deixeble de Joan Bardina, fou pionera de l'Escola activa, juntament amb el que seria el seu marit, el pedagog Enric Casassas i Cantó.[2]
Biografia[modifica]
Filla d'una família de pagesos humils, que quan Carme tenia dos anys va emigrar a Barcelona. Després dels primers estudis, el 1907 ingressà a l'Escola de Mestres creada per Joan Bardina, on va conèixer Enric Casassas amb qui es va casar el 1915 i amb qui va tenir quatre fills: Enric, Lluís, Oriol i Montserrat. El 1916, amb la carrera de Magisteri acabada, es va traslladar a Castellgalí, on Casassas havia estat nomenat mestre.[1] Allà formaren la seva llar; hi tingué i hi enterrà el seu primer fill.[3] El 1920, el matrimoni Casassas-Simó es van establir a Sabadell per treballar a l'Escola Nacional de Nens i Nenes del carrer de Bèlgica, 2 –actual carrer del Jardí–; ell a l'aula dels nens i ella a la de les nenes. Aquella escola, però, era molt deficient, tenia les aules desmanegades, les matrícules reduïdissimes i un prestigi social inexistent. Simó i Casassas van aplicar els mètodes que havien après i ben aviat els resultats de l'escola van canviar radicalment: van elevar el prestigi del centre i n'augmentà considerablement la matrícula.[4][1]
El 1923 el matrimoni començar a gestionar les Colònies de la Lliga d'Higiene Escolar de Sabadell, concretament les "de terra", mentre que altres s'encarregaven de les "de mar". Els infants hi tenien contacte amb la natura i hi aprenien la pràctica de la higiene, de la gimnàstica i del joc col·lectiu ,que es van dur a terme a Castellterçol i Rellinars. Els pedagogs remarcaren aquelles colònies, de manera que de 1931 a 1937 les gestionaren, amb el Patronat de Colònies Escolars de Terrassa, a Tona.[5][1]
El 1935 Carme Simó deixà Sabadell i s'encarregà d'un grau del Grup Escolar Ramon Llull, on passà dos anys. Després fou destinada al Grup Escolar Baixeras, on ja treballava Casassas i on feu feina fins que es va jubilar.[1]
A partir dels ajuntaments democràtics, l'escola del carrer del Jardí de Sabadell on havia treballat es va dir Escola Carme Simó, que el 2003 es va fusionar amb l'Escola Sant Gregori i són avui l'Escola Miquel Martí i Pol.[6] L'edifici Carme Simó és ara part del Conservatori de Sabadell.
Vegeu també[modifica]
- Fills
- Enric Casassas i Simó, químic, Creu de Sant Jordi 1992
- Oriol Casassas i Simó, pediatre, Creu de Sant Jordi 1993
- Lluís Casassas i Simó, geògraf
- Montserrat Casassas i Simó, pedagoga
- Net
- Enric Casasses i Figueres, poeta i traductor
- Escola Enric Casassas de Sabadell
Bibliografia[modifica]
- Enric Casassas i Cantó: una vida de mestre. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, 1983.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Simó i Bach, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar.... Ricard Simó i Bach. Sabadell: Agulló Costa, 1988. ISBN 84-86636-04-3.
- ↑ Lluís Casassas i Simó. Geografia i territori: professor Lluís Casassas. Edicions Universitat Barcelona, 1993, p. 248–. ISBN 978-84-475-0372-8.
- ↑ «Enric Casassas, una vida de mestre». Àgora. [Consulta: 24 juliol 2017].
- ↑ «Enric Casassas». xtec.cat. [Consulta: 24 juliol 2017].
- ↑ Mora Vergés, Antonio. «In memoriam de les Colònies de la Lliga d'Higiene de Sabadell». relatsencatala.cat. [Consulta: 24 juliol 2017].
- ↑ «Escola Miquel Martí i Pol». xtec.cat. [Consulta: 24 juliol 2017].