Pagina principala

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Benvegnuu in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera e collaboradiva
con 49 494 vos

Access segur
Version standard

Clicca chì per vardà l'indes di pagin Varda l'indes   Crystal Clear app help index.pngVarda la Guida esenziala   Gnome-home.svg Pagina principala in Lombard Oriental   1rightarrow.pngDervì on cunt   Nuvola apps bookcase simplified.svg Wikisource in Lombard

Vos in vedrina

La pupart di jōyō kanji; quij coloraa a hinn i kyōiku kanji, imprenduu in di scoeur elementar giappones, coloraa segond el ann de scoeura indova a hinn insegnaa.

El sistema de scrittura giappones modern a l'è ona combinazion de dò tipologij de caratter: i kanji logografegh, ch'hinn caratter ciappaa de la Cina e adattaa, e i kana sillabegh. I Kana a hinn duu sillabari different: el hiragana, doperaa soratutt per paroll nativ giappones, paroll naturalizzaa, o element grammategai coma inflession e particell, e 'l katakana, doperaa soratutt per paroll e nomm forest, paroll ciappaa di alter lengov, onomatopej, nomm scientifegh, e, ona quaj volta, per enfasi. Pressapoch tucc i fras del giappones scrivuu a hinn faa su tant de kanji coma de kana. Per questa varietàa de sistem de scrittura, insema cont el grand numer de caratter kanji, el sistema de scrittura giappones a l'è despess consideraa coma el pussee complegaa doperaa in del mond.

I caratter kanji doperaa quotidianament a hinn pussee mijaja; ciaschedun el gh'ha on sò signifegaa intrinsegh (o ona serie de signifegaa), e la pupart la gh'ha pussee parnonzi, ch'hinn scernii segond el contest indova el caratter el se troeuva. I student di scoeur primari e secondari in Giappon gh'hann de imprend ona lista de caratter basegh, ciamada jōyō kanji (常用漢字), che in del 2010 la gh'eva denter 2.136 kanji. El numer total de kanji a l'è superior a 50.000, ma la pupart di giappones la cognoss pressapoch 4.000 o 5.000 caratter, on quajdun finn a 7.000 o 8.000.

(Innanz)

Te 'l savevet che ...

El Gaspar Vimercaa (1410 circa - Milan, 4 de settember 1468) a l'è staa 'n condottiee e politegh milanes.

Member de l'antiga familia di capitani di Vimercaa, l'è andaa in servizzi per el Ducaa de Milan finna de giovin e in di ultim guerr del Filipp Maria Vescont el guadagna 'me offizial la fiducia incondizionada del Franzesch Sforza. A la proclamazion de la Republega Ambrosiana, che la catta foeura el Sforza 'me sò condottiee, a l'è mandaa in la Bassa bergamasca e 'l se prodiga in la difesa de Carevasg, indova che 'l se destingh per la soa bravura in la tecnega de l'artilieria, indova che 'l riess a bloccà - in del 1448 - e a destrugà i difes del Marches de Mantoa.

L'è elegiuu in tra i 24 defensor de la libertà de la Republega, el s'è mostraa finna de subit in tra i fautor de la nomena del Franzesch Sforza 'me Duca de Milan. In del 1450 a l'è in tra i organizzator de la Rivoeulta de Milan che, grazia a la pagura de avègh de sottamettès a la Republega de Venezia per soraviv, la permett de dervì i trattativ per fà tornà el Ducaa, guidaa del Sforza.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedij pussee grand: Ingles, Svedes, Cebuan, Todesch, Olandes, Frances, Russ, Waray, Spagnoeu

Sotta 'l pont de s'ciff e s'ciaff

Bargniff.jpg

Chi l'è el president egizzian che l'ha firmad la pas con Israel? Risposta

On proverbi a cas

"A Milan, anca i muron fan l'uga"
Clicca per cambià proverbi

Avvertenz

  1. La lengua lombarda la gh'ha minga on standard parlaa o scritt, donca chì se doperen pussee ortografij, 'me la milanesa, l'unificada, la NOL e la Scriver Lombard
  2. La Wikipedia la da minga garanzia di contignuu e l'è minga censurada per i fiolitt

Wikipedia

Wikipedia l'è on'enciclopedia libera e portada innanz domà da di volontari. L'obiettiv l'è de portà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov possibil.

I noster Cinch Pilaster hinn:

  1. La Wikipedia l'è ona enciclopedia e minga ona raccolta de informazzion indicriminada
  2. La Wikipedia la gh'ha on pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vess verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: Tucc pòden jutà a scriv e la gh'ha la licenza dobbia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha on codes de comportament e tucc i gh'han de rispettass
  5. La Wikipedia la gh'ha minga di regoll fiss foeura di 5 pilaster.

Ona vos da scriv

Cossa se pò fà?