Conjugació del verb «albirar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Mode indicatiu

Present
jo albiro (cent.), albire (val.), albir (bal.)
tu albires
ell, ella, vostè albira
nosaltres albirem, albiram (bal.)
vosaltres, vós albireu, albirau (bal.)
ells, elles, vostès albiren
Perfet
jo he albirat
tu has albirat
ell, ella, vostè ha albirat
nosaltres hem albirat
vosaltres, vós heu albirat
ells, elles, vostès han albirat
Imperfet
jo albirava
tu albiraves
ell, ella, vostè albirava
nosaltres albiràvem
vosaltres, vós albiràveu
ells, elles, vostès albiraven
Plusquamperfet
jo havia albirat
tu havies albirat
ell, ella, vostè havia albirat
nosaltres havíem albirat
vosaltres, vós havíeu albirat
ells, elles, vostès havien albirat
Passat simple
jo albirí
tu albirares
ell, ella, vostè albirà
nosaltres albiràrem
vosaltres, vós albiràreu
ells, elles, vostès albiraren
Passat perifràstic
jo vaig albirar
tu vas (vares) albirar
ell, ella, vostè va albirar
nosaltres vam (vàrem) albirar
vosaltres, vós vau (vàreu) albirar
ells, elles, vostès van (varen) albirar
Passat anterior
jo haguí albirat
tu hagueres albirat
ell, ella, vostè hagué albirat
nosaltres haguérem albirat
vosaltres, vós haguéreu albirat
ells, elles, vostès hagueren albirat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver albirat
tu vas haver albirat
ell, ella, vostè va haver albirat
nosaltres vam haver albirat
vosaltres, vós vau haver albirat
ells, elles, vostès van haver albirat
Futur
jo albiraré
tu albiraràs
ell, ella, vostè albirarà
nosaltres albirarem
vosaltres, vós albirareu
ells, elles, vostès albiraran
Futur perfet
jo hauré albirat
tu hauràs albirat
ell, ella, vostè haurà albirat
nosaltres haurem albirat
vosaltres, vós haureu albirat
ells, elles, vostès hauran albirat
Condicional
jo albiraria
tu albiraries
ell, ella, vostè albiraria
nosaltres albiraríem
vosaltres, vós albiraríeu
ells, elles, vostès albirarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) albirat
tu hauries (hagueres) albirat
ell, ella, vostè hauria (haguera) albirat
nosaltres hauríem (haguérem) albirat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) albirat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) albirat

Mode subjuntiu

Present
jo albiri, albire (val.)
tu albiris, albires (val.)
ell, ella, vostè albiri, albire (val.)
nosaltres albirem
vosaltres, vós albireu
ells, elles, vostès albirin, albiren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) albirat
tu hagis (hages) albirat
ell, ella, vostè hagi (haja) albirat
nosaltres hàgim (hàgem) albirat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) albirat
ells, elles, vostès hagin (hagen) albirat
Imperfet
jo albirés, albirara (val.), albiràs (val., bal.)
tu albiressis, albirares (val.), albirassis (bal.), albiresses, albirasses (val., bal.)
ell, ella, vostè albirés, albirara (val.), albiràs (val., bal.)
nosaltres albiréssim, albiràrem (val.), albiràssim (bal.), albiréssem, albiràssem (val., bal.)
vosaltres, vós albiréssiu, albiràreu (val.), albiràssiu (bal.), albirésseu, albiràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès albiressin, albiraren (val.), albirassin (bal.), albiressen, albirassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) albirat
tu haguessis (hagueres) albirat
ell, ella, vostè hagués (haguera) albirat
nosaltres haguéssim (haguérem) albirat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) albirat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) albirat

Imperatiu

Present
tu albira
ell, ella, vostè albiri, albire (val.)
nosaltres albirem
vosaltres, vós albireu, albirau (bal.)
ells, elles, vostès albirin, albiren (val.)

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu albirar
Infinitiu compost haver albirat
Gerundi albirant
Gerundi compost havent albirat
Participi albirat, albirada, albirats, albirades