Conjugació del verb «aflamar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Mode indicatiu

Present
jo aflamo (cent.), aflame (val.), aflam (bal.)
tu aflames
ell, ella, vostè aflama
nosaltres aflamem, aflamam (bal.)
vosaltres, vós aflameu, aflamau (bal.)
ells, elles, vostès aflamen
Perfet
jo he aflamat
tu has aflamat
ell, ella, vostè ha aflamat
nosaltres hem aflamat
vosaltres, vós heu aflamat
ells, elles, vostès han aflamat
Imperfet
jo aflamava
tu aflamaves
ell, ella, vostè aflamava
nosaltres aflamàvem
vosaltres, vós aflamàveu
ells, elles, vostès aflamaven
Plusquamperfet
jo havia aflamat
tu havies aflamat
ell, ella, vostè havia aflamat
nosaltres havíem aflamat
vosaltres, vós havíeu aflamat
ells, elles, vostès havien aflamat
Passat simple
jo aflamí
tu aflamares
ell, ella, vostè aflamà
nosaltres aflamàrem
vosaltres, vós aflamàreu
ells, elles, vostès aflamaren
Passat perifràstic
jo vaig aflamar
tu vas (vares) aflamar
ell, ella, vostè va aflamar
nosaltres vam (vàrem) aflamar
vosaltres, vós vau (vàreu) aflamar
ells, elles, vostès van (varen) aflamar
Passat anterior
jo haguí aflamat
tu hagueres aflamat
ell, ella, vostè hagué aflamat
nosaltres haguérem aflamat
vosaltres, vós haguéreu aflamat
ells, elles, vostès hagueren aflamat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver aflamat
tu vas haver aflamat
ell, ella, vostè va haver aflamat
nosaltres vam haver aflamat
vosaltres, vós vau haver aflamat
ells, elles, vostès van haver aflamat
Futur
jo aflamaré
tu aflamaràs
ell, ella, vostè aflamarà
nosaltres aflamarem
vosaltres, vós aflamareu
ells, elles, vostès aflamaran
Futur perfet
jo hauré aflamat
tu hauràs aflamat
ell, ella, vostè haurà aflamat
nosaltres haurem aflamat
vosaltres, vós haureu aflamat
ells, elles, vostès hauran aflamat
Condicional
jo aflamaria
tu aflamaries
ell, ella, vostè aflamaria
nosaltres aflamaríem
vosaltres, vós aflamaríeu
ells, elles, vostès aflamarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) aflamat
tu hauries (hagueres) aflamat
ell, ella, vostè hauria (haguera) aflamat
nosaltres hauríem (haguérem) aflamat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) aflamat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) aflamat

Mode subjuntiu

Present
jo aflami, aflame (val.)
tu aflamis, aflames (val.)
ell, ella, vostè aflami, aflame (val.)
nosaltres aflamem
vosaltres, vós aflameu
ells, elles, vostès aflamin, aflamen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) aflamat
tu hagis (hages) aflamat
ell, ella, vostè hagi (haja) aflamat
nosaltres hàgim (hàgem) aflamat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) aflamat
ells, elles, vostès hagin (hagen) aflamat
Imperfet
jo aflamés, aflamara (val.), aflamàs (val., bal.)
tu aflamessis, aflamares (val.), aflamassis (bal.), aflamesses, aflamasses (val., bal.)
ell, ella, vostè aflamés, aflamara (val.), aflamàs (val., bal.)
nosaltres aflaméssim, aflamàrem (val.), aflamàssim (bal.), aflaméssem, aflamàssem (val., bal.)
vosaltres, vós aflaméssiu, aflamàreu (val.), aflamàssiu (bal.), aflamésseu, aflamàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès aflamessin, aflamaren (val.), aflamassin (bal.), aflamessen, aflamassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) aflamat
tu haguessis (hagueres) aflamat
ell, ella, vostè hagués (haguera) aflamat
nosaltres haguéssim (haguérem) aflamat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) aflamat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) aflamat

Imperatiu

Present
tu aflama
ell, ella, vostè aflami, aflame (val.)
nosaltres aflamem
vosaltres, vós aflameu, aflamau (bal.)
ells, elles, vostès aflamin, aflamen (val.)

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu aflamar
Infinitiu compost haver aflamat
Gerundi aflamant
Gerundi compost havent aflamat
Participi aflamat, aflamada, aflamats, aflamades