Il·lustració: Pin Tam Pon (Clara Sáez i Julia Abalde)

Però, sovint, el dibuix no es fa, aparentment, amb cap finalitat concreta. És l’acció de dibuixar pel plaer mateix de l’acció. Guixar, deixar rastre, mentre es generen formes i ens concentrem en el gest, pot esdevenir un joc que ens permet experimentar i descobrir noves formes de representació. Dibuixar així esdevé la font d’entrenament del gest i la descoberta de possibilitats expressives i, alhora, un mitjà per a la introspecció. Molts cops dibuixar esdevé el mitjà per concentrar-nos, relaxar-nos o evadir-nos.

Exemple de propostes:

• Permetre dibuixar mentre escoltem una explicació, una lectura o una música.
• Posar guixos de colors als patis.
• Disposar d’un racó de material divers (tant en relació amb l’instrument com amb el suport) per dibuixar sense cap proposta concreta en racons de l’escola.
• Dibuixar amb el cos i en el cos amb pintura, aigua, ceres…
• Dibuixar per parelles i deixar-se portar.

Seria bo que expliquéssim a l’alumnat les propostes i que esmentéssim que l’objectiu principal és gaudir de la acció mateixa i la descoberta de nous recursos a l’hora de dibuixar. Per tant, cal recomanar que es concentrin en les emocions i les sensacions que experimentin mentre dibuixen i que estiguin atents als materials i a les seves característiques per descobrir recursos nous.

Il·lustració: Agustina Guerrero

Molts cops, per explicar una idea, un projecte, un mecanisme, un procés, el més ràpid i efectiu és el dibuix. Amb un llenguatge universal i de ràpida absorció, esdevé una eina molt eficaç per transmetre una idea. El dibuix és sovint l’única eina possible: no es pot fotografiar perquè encara no existeix (o perquè no la podem veure) i no es pot descriure en paraules perquè l’explicació deformaria la informació original. El dibuix és l’eina més fidel per copsar i transmetre aquesta informació. És per això que els llibres de text utilitzen el dibuix. “Prefereixo dibuixar que parlar. Dibuixar és més ràpid i deixa menys espai a la mentida”, deia Le Corbusier.

Exemple de propostes:

• Fer dibuixos per explicar alguna idea o concepte.
• Donar les instruccions per fer alguna cosa, encàrrec o normes només en dibuixos. (per exemple les normes de funcionament d’un espai com el laboratori o la biblioteca).
• A l’hora de dinar, posar paper d’embalar a les taules en comptes d’estovalles i, a més de coberts, posar-hi llapis. Afegir el dibuix com un mitjà més de la conversa de l’àpat.
• Fer un dibuix que sintetitzi les idees claus d’algun tema treballat.

Les propostes que vulguin abordar aquesta funció del dibuix haurien de deixar clar que la funció essencial d’aquests dibuixos és la comunicació, que siguin capaços d’explicar, d’aportar instruccions concretes i intel·ligibles a qui les vegi.

Il·lustració: KAP

Els dibuixos també poden ser captures d’un moment o una idea per recordar després, tant si és perquè no es pot fotografiar com perquè el que volem recordar no és només el que veiem sinó com ho veiem, i usem el dibuix com a mecanisme rememoratiu. El dibuix s’estableix molts cops com a eina indispensable per conservar un instant, una sensació, un pensament, un esdeveniment. El dibuix com a document ens ofereix l’oportunitat de recordar moments i processos i ens permet la metacognició. Tal com deia Henri Matisse, “dibuixar és com fer un gest expressiu amb l’avantatge de la permanència”.

Exemple de propostes:

• Fer un còmic que documenti una seqüència d’algun procés.
• Documentar amb relatogrames l’assemblea de classe o algun debat.
• Dibuixar racons del centre amb una visió subjectiva que reculli també les emocions que es recordin i que els han motivat a triar aquell espai.
• Encetar un diari dibuixat en el qual es puguin anar plasmant moments, vivències i emocions del dia a dia en dibuixos.
• Documentar sobre un plànol els recorreguts quotidians que fem habitualment al barri o els circuits dins del centre mateix.

Les propostes d’aquest apartat haurien de definir clarament que l’objectiu prioritari en aquests dibuixos és la documentació, el registre, i que es poden abordar des de la subjectivitat traspassant també les emocions pròpies o bé procurant aportar una visió més objectiva.

Il·lustració: Ana Garcia-Pineda

La primera expressió real d’una idea acostuma a ser un dibuix. És amb els esbossos que podem temptejar possibilitats, veure opcions i descartar errors. De vegades, són dibuixos previs per crear obres posteriors i, de vegades, són teories que es posen sobre paper per saber si funcionen. És el primer pas per passar d’un concepte platònic a un altre d’empíric. És el camí directe, però a voltes difícil, entre la ment i la mà. La majoria de les coses que ens envolten han estat abans un dibuix. El mestre de la Bauhaus Josef Albers deia: “Dibuixar és planejar, organitzar, ordenar, relacionar i controlar”.

Exemple de propostes:

• Projectar un maquillatge, una vestimenta o un pentinat.
• Dissenyar, fer els plànols d’algun espai, objecte, màquina o un joc que no existeixin.
• Representar i resoldre els problemes matemàtics primer dibuixant.
• Dibuixar els personatges, els espais i l’esquema d’un conte i després convertir-lo en paraules.

En totes les propostes que pensem en aquest espai, caldria formular clarament que l’objectiu de les propostes és fer servir el dibuix com una eina per pensar, projectar i provar. Els dibuixos haurien de servir per enfocar les idees, resoldre els dubtes i deixar propostes estructurades a punt per ser realitzades o compartides.

Il·lustració: Arianne Faber

El dibuix pot ser una eina molt eficaç per intentar entendre conceptes complexos en art, ciència, tecnologia, etcètera. Els dibuixos també ens poden ajudar a comprendre els projectes propis o les estructures físiques o conceptuals. Hi ha dibuixos esquemàtics o estructurals per entendre plantejaments i realitats que serien impossibles de copsar en un altre llenguatge. Així, el fet de dibuixar esdevé un mitjà d’observació i, alhora, de construcció de coneixement. Perquè, com deia Albert Einstein, “Si no ho puc dibuixar, és que no ho entenc”.

Exemple de propostes:

• Dibuix d’observació de l’entorn natural per conèixer com és el món que ens envolta.
• Fer els plànols d’algun espai o objecte.
• Fer esquemes de conceptes físics o matemàtics.
• Dibuixar rostres expressant emocions diverses a partir de l’observació al mirall o de companys.

En tots els exemples que pensem en aquest espai, caldria formular clarament que l’objectiu de les propostes de dibuix és conèixer i aprendre a partir de l’observació i de la reconstrucció feta amb la representació dibuixada.