Fa un podcast juntament amb Joshua, l’editor dels vídeos del seu canal, anomenat “Food, but we digress“. Literalment significa “menjar, però desvariem”. I és totalment cert, desvarien barbaritats.
Tenen episodis que on parlen de què voldrien menjar si saberen que seria l’últim sopar que farien, o grans discussions entre cervesa i vi, café i té, ganivets de cuina xinesos o japonesos…
És molt entretingut, i igual que ja vaig comentar amb Daniel and Jorge explain the Universe, és una molt bona manera de millorar l’anglés mentre t’entretens una mica.
A continuació podeu escoltar el tràiler del podcast.
L'entrada Food, but we digress ha aparegut primer a El Racó de Xavi.
]]>Van passant els mesos i encara no havia fet un petit resum d'allò que va ser la jornada electoral de les eleccions del 14F per al Parlament de Catalunya, on vaig participar en una mesa del meu barri. M’havia fet el propòsit de deixar constància del fet abans de la constitució del nou govern, però mira que en sóc de mandrós, que tot i que m'ho han posat fàcil, al final han fet més a via que jo.
Pareix que fóra l’altre dia quan vaig dir que me’n venia cap a Barcelona, a treballar a Vistaprint, i just avui fa tres mesos nou anys que vaig començar a treballar a 500 km de Benissa, el meu poble.
Tres anys després, i comence igual que fa tres, fa sis i fa quasi nou anys. Però en este cas sí que han canviat moltíssimes coses.
Esta vegada començaré pels canvis a la feina. A més dels que ja vaig contar fa quasi dos anys, amb la nova organització i tot això, també hi ha hagut canvis pel que fa a les persones.
Dels més importants ha sigut la gent que ha deixat l’equip. Fa tres anys vaig dir que ja no formava part de l’equip anomenat Havana Club, i que Vincenzo havia marxat, però en els últims anys Heriberto i Vadym també han marxat de l’empresa. Però no només: tots els que van formar part, durant anys, del leadership team de Barcelona (Patrick, Brian, Pierre…) ja no estan a Vistaprint (la foto del leadership team la vam fer el 5 de març de l’any passat, pocs dies abans del confinament, quasi com un “Vistaprint viejas glorias”). Tres dies després, Vadym va tornar un cap de setmana d’Ucraïna i també ens vam veure.
Però, sense dubte, la marxa que més em va afectar va ser la de Frank. Va ser dilluns de moros de 2018 quan vaig rebre una trucada per telèfon, precisament mentre els Califes havíem anat a veure a les Zairenyes, filà capitana (quan Belén va ser l’ambaixadora). Jo ja sabia que anava a anar-se’n, Alejandro ja m’ho havia dit, però crec que en el fons esperava que a última hora es quedara.
Frank va ser la primera persona de Vistaprint amb qui vaig parlar: em va entrevistar per telèfon, i em va fer l’exercici de programació quan vaig arribar a l’empresa. Jo anava “mudat”, amb camisa, i ell va arribar a una dessuadora carabassa amb caputxa, i uns pantalons amples amb moltes butxaques… En eixe moment vaig saber que volia treballar amb ell. Durant els anys, Frank es va convertir en un mentor, i el millor manager que he tingut mai. Ell ja ho sap, però realment espere poder treballar alguna vegada amb ell.
Però els canvis han continuat. Després de la reorganització de fa un parell d’anys, he anat agafant més responsabilitat a l’equip. Mig any després, vaig deixar de ser el “squad lead” de l’equip de Barcelona, i vam partir l’equip en tres. En eixe moment, vaig passar a “controlar” els tres equips, i a ajudar també alguns equips dels Estats Units. Només començar la reorganització, Eugenia va començar a treballar al meu equip, i un any després, deixava el meu equip per a la migració de la nova plataforma als nous països, com a project manager. Era la tercera vegada que treballàvem junts, i totes les vegades m’ho he passat molt bé i he aprés moltíssim.
Fa vora un any, i més de tots els canvis que ha implicat la Covid per al treball en remot, vaig passar a fer de “Domain Lead” del tribe, liderant tota la part tècnica (amb 7 equips distribuïts per tot el món), i prenent decisions cada vegada més importants, dins del meu equip, i de tota l’empresa.
Fa poques setmanes, Dee (la meua cap, ja vaig parlar d’ella), em va dir que se n’anava. I tocava decidir: agafe el relleu? O renuncie (i veig què passa)? Va ser una decisió difícil. Mai m’havia passat pel cap ser Tribe Lead. Es tracta d’una posició amb molta responsabilitat: passaria a gestionar completament tot l’equip, d’unes 45 persones, però no només tècnicament, sinó en tots els aspectes. Des de contractació i la gestió de la gent, el pressupost, l’estratègia tècnica… És com si fóra el CEO d’una (mini)empresa de 45 persones, que té un pressupost, i ha d’esprémer-lo per desenvolupar productes que siguen útils per a altres “empreses” (equips tècnics o de negoci) i que, per tant, continue tenint finançament. Ahir ho vam comunicar a tot el meu equip, i en les pròximes setmanes aniré definint més com serà el meu dia a dia a partir d’ara. Estic acollonat!
Molts canvis hem tingut en els últims tres anys, pel que fa a “la vida a la ciutat”.
Fa poc menys de dos anys vam començar a pensar a moure’ns del “nostre” pis al Born. Després de més de set anys, el pis començava a quedar-se menut. Cada vegada havíem anat acumulant més coses, i el que havia començat com a un pis per a una persona, era ja per a dos i un gos (que, a més, es creu que el sofà és seu).
És per això que vam començar a mirar, sense pressa, algun pis que ens agradara. Fins que un dia vam trobar un pis del qual ens vam enamorar. Estava al barri de la Sagrera, just al costat dels pares de Sílvia, en una zona que jo ja coneixia una miqueta i m’agradava molt. La propietària, Ana, no volia gossos inicialment… però al final la vam convéncer, i quinze dies abans de la boda, estàvem de mudança amb l’ajuda de la meua germana. I quina bona decisió!
Un entorn més tranquil, molt més familiar, amb un pis molt més gran i una cuina en condicions… que va fer possible que passarem el confinament més dur sense massa problemes: tant Noelia com jo teníem la nostra habitació per a treballar, una terrasseta on desdejunar o dinar els dies que feia bon temps, un menjador gran amb un bon sofà nou, espai per a la Lidlmix,… però bé, moltes de les coses que vaig aprendre a fer en eixa cuina ja les vaig mostrar per Nadal.
Però també, com vaig contar fa unes setmanes, això s’acabava. La pandèmia ho ha canviat tot, per a bé i per a mal. I en este cas, ens “ha permés” deixar Barcelona i tornar a la nostra Benissa.
No estic segur d’haver assimilat totalment les implicacions de la nova feina: moure’m d’un rol principalment tècnic a un principalment de gestió no serà gens fàcil. Encara és molt aviat, i supose que en els pròxims mesos ho aniré aclarint.
Tampoc què significa encara haver deixat Barcelona, segurament pel fet que la pandèmia no ha acabat, i encara no fem “vida normal“. Però la veritat és que hem deixat moltes coses allí que trobaré a faltar.
En primer lloc, sense dubte, la gent. Tant la de la feina com també els companys de la segona millor banda del món. La veritat és que ja se’m fan les dents llargues quan veig que, algun dia, els companys de feina comencen a veure’s per dinar, o que hi ha assaig de la Valenciana…
En segon lloc, la gastronomia. A Barcelona he aprés el que era la cuina (i la cervesa) internacional. Restaurants japonesos, mexicans, tailandesos, vietnamites, argentins, armenis, sirians… I molts, simplement, especials. I el fet de poder tastar cada setmana menjar d’un lloc diferent (fins i tot, durant la pandèmia) és una cosa que trobaré a faltar, i molt.
Vos deixe un tastet d’estos últims anys!
L'entrada Nou anys a Vistaprint… però ja no a Barcelona ha aparegut primer a El Racó de Xavi.
]]>Un dia havent sopat encara prou aviat aprofites per a aixecar la mirada cap a la finestra de fora. Allà davant hi ha un parc immers ja en la foscor, amb els llums dels fanals distribuïts i alhora passius tot delimitant els carrers i d’altres suposades trajectòries. Silenci... Si no t'hi fixes amb prou atenció, no te n’arribaries a adonar dels blancs-groguencs rectangulars que identifiquen altres espais habitats veïns al teu. A mesura que passen els quarts i les hores, aquests llums es fonen i queda només l’impertèrrit l’enllumenat públic d’un to taronjós.
2. He simplificat molt les instruccions de com executar els models usant Docker baixant la barrera d'entrada per aquells que els voleu feu servir.
3. Fem servir ja OpenMNT 2.0 i TensorFlow 2.0 (deixant enrere les versions 1.0)
Continuem
]]>
Llavors he fet una anàlisi de la qualitat dels traductors disponibles en anglès - català amb els següents objectius:
A Softcatalà els esforços per construir un traductor lliure anglès -> català han anat bàsicament en dues direccions:
Tant BLUE com NIST són mètriques que s’utilitzen per avaluar els sistemes de traducció automàtica. Com més alt és el nombre més s'assembla a una traducció de referència.
La conclusió d’aquests resultats és que Google sempre és el millor i que Apertium té els resultats més modestos, en comparació als altres traductors pel parell anglès -> català. Però també hi ha una conclusió molt important, el traductor en xarxes neuronals Softcatalà NMT quan l’usem contra un corpus ben entrenat s’apropa molt a la qualitat d’Apertium, per la qualcosa és una opció a continuar explorant.
Llavors per què continuar treballant amb Apertium o altres tecnologies lliures si Google ho fa tan bé? Nosaltres pensem que és absolutament imprescindible que una tecnologia d’aquesta importància tingui una implementació lliure: tant en el codi com en les dades. Això no només pot estar en mans d’empreses privades. Hem parlat àmpliament d’això en el passat.
Llavors, quin és el nostre pla a Softcatalà? Ara mateix:
És possible que en futur a Softcatalà usem per al parell anglès -> català models neuronals en comptes d’Apertium o que utilitzem un sistema híbrid amb avaluació en temps real. Al final la solució serà la que ens permeti oferir millor qualitat a la nostra comunitat.
Si us interessa la traducció automàtica, saber-ne més o donar un cop de mà, disposem d’un canal de Telegram per coordinar aquests esforços.
Compareu-la amb aquesta de fa uns dies:
Tot està llest per a la nova versió d'Ubuntu.
]]>$ do-release-upgrade -d
M'espera un mes interessant, amb canvis diaris.
Què hi ha a la primera beta de la nova versió d'Ubuntu?
Encara que al meu sistema diu que encara no tinc gnome 3.4
Pràcticament tots els paquets del gnome ho estan, pequè està planificat la nova versió porte el gnome 3.4.
Ací tenius una llista exhaustiva de les versions dels programes que més gaste:
$ aptitude show bash cups docker eog evince firefox gedit git gnome-shell gnome-terminal grub-pc libreoffice-gnome libwayland-bin liferea linux-generic mysql-server nautilus network-manager nginx openssh-server openvpn poedit postfix postgresql python3 rsync thunderbird ubuntu-desktop vim-nox vlc xorg | grep -e Versió -e Paquet | paste -d '\t' - -
Paquet: bash Versió: 5.0-4ubuntu1
Paquet: cups Versió: 2.2.12-2ubuntu1
Paquet: docker Versió: 1.5-2
Paquet: eog Versió: 3.34.0-1
Paquet: evince Versió: 3.32.0-1ubuntu3
Paquet: firefox Versió: 69.0.1+build1-0ubuntu2
Paquet: gedit Versió: 3.34.0-1
Paquet: git Versió: 1:2.20.1-2ubuntu1
Paquet: gnome-shell Versió: 3.34.0-1ubuntu1
Paquet: gnome-terminal Versió: 3.34.0-1ubuntu2
Paquet: grub-pc Versió: 2.04-1ubuntu6
Paquet: libreoffice-gnome Versió: 1:6.3.1-0ubuntu2
Paquet: libwayland-bin Versió: 1.17.0-1
Paquet: liferea Versió: 1.12.6-1
Paquet: linux-generic Versió: 5.3.0.13.14
Paquet: mysql-server Versió: 8.0.16-0ubuntu3
Paquet: nautilus Versió: 1:3.34.0-1ubuntu1
Paquet: network-manager Versió: 1.20.2-1ubuntu1
Paquet: nginx Versió: 1.16.1-0ubuntu2
Paquet: openssh-server Versió: 1:8.0p1-6build1
Paquet: openvpn Versió: 2.4.7-1ubuntu2
Paquet: poedit Versió: 2.2.3-2
Paquet: postfix Versió: 3.4.5-1ubuntu1
Paquet: postgresql Versió: 11+204
Paquet: python3 Versió: 3.7.3-1
Paquet: rsync Versió: 3.1.3-6
Paquet: thunderbird Versió: 1:60.8.0+build1-0ubuntu1
Paquet: ubuntu-desktop Versió: 1.436
Paquet: vim-nox Versió: 2:8.1.0875-5ubuntu2
Paquet: vlc Versió: 3.0.8-2
Paquet: xorg Versió: 1:7.7+19ubuntu12
Com veieu el nucli és una versió 5.3.x. El que he notat és que el sistema va una mica més lent en l'arrencada. La resta segueix igual, però segur que em trobaré amb problemes amb els programes que faig servir.
I per finalitzar, una captura més
]]>
Des d’aleshores, vaig començar a fer cursos de ioga als meus companys d’empresa a Bordeus, i ara que visc a Alacant i després d’haver passat uns dos mesos a França formant-me, ha arribat el moment de fer el pas.
Comence molt prompte a donar classes a l’Abeja de Oro, i també he posat en línia el meu lloc web: Yoga Alacant.
Això també arriba amb una altra novetat: Shiatsu Alacant, qui no sóc jo qui el porta, però quasi.
]]>Sense Softcatalà la meua vida hauria sigut totalment diferent. Absolutament diferent.
És per això que estic tan agraït. Softcatalà ha sigut una convicció, una forma de vida durant els darrers 12 anys, possiblement més. La meua vida i el meu temps lliure el vaig dedicar amb molta alegria i convicció a traduir programari, a fomentar el català en les TIC, a moure el programari en valencià al meu País. A més, fa 2 anys vaig poder dedicar-me al projecte de la nova web. Remunerat!
Gràcies a Softcatalà vaig trobar la meua primera faena, i la segona. I la resta ja van venir soles. Gràcies a Softcatalà conec Catalunya, i els catalans. L’Ateneu, Laie, Terra d’escudella, les calçotades, la via verda Ripoll – Girona…
Només de pensar-hi se’m posa la pell de gallina.
Però està clar que Softcatalà és només un nom. Progcatalà podria ser també…
Softcatalà és Xavi, és Jordi, és Anna, és Toni, és Marc, és Robert, és Vicent, és Josep, és Eduard, és Xavier, és Gil, és Silvia, és Diana. I evidentment molts més, però aquests són els que m’han marcat.
La riquesa de tots ells és immensa. I quan parle de Softcatalà, parle d’ells.
Em sent afortunat d’haver treballat amb ells, d’haver viscut amb ells, d’haver crescut amb ells.
Però sent que aquesta etapa de la meua vida s’acaba. Hi ha moltes raons, bàsicament perquè tot canvia tard o d’hora. Ja no vull dedicar el meu temps lliure a estar davant d’una pantalla. Sent la necessitat de moure’m, d’eixir de la cambra tecnològica i descobrir un món diferent.
D’això ja se’n han adonat els meus companys. De fa temps.
Gràcies Jordi Mas i Xavi Ivars. Vos admire, vos he près com exemples per molts camps de la meua vida.
Ho continueu sent, i Softcatalà continua sent part de mi.
Necessitava escriure-ho en veu alta.
]]>Però clar, això hem retorna els fitxers no ordenats de cap manera. Amb exiftool això està solucionat:
sudo apt install libimage-exiftool-perl
exiftool "-Directory<DateTimeOriginal" -d "%Y/%Y-%m-%d" $DIR
Gaudiu!
]]>So after a really discussion fruitful PLOG sprint in beautiful Sorrento (Italy) with amazing food and weather.
With all that energy, and being alone at home without wife nor kid, truth be told, I couldn’t stop myself and did some more than needed cleanup and enhancements on jenkins.plone.org.
Is always a good idea to tidy up your desk before starting to work, right?
So one of the first tasks I set up to do was to update the vagrant configuration we have for testing jenkins locally, went over the documentation to double check that everything was correct and while at it iron out everything that on the docs did not make sense to something that hopefully makes a bit more sense.
On that front, the ansible roles used to build both jenkins master and its nodes have been greatly simplified and now, finally, others than myself would be able to update jenkins nodes and master without much hassle. If anyone wants to join the team and work on jenkins, please reach out and let’s work together!
If you look at Jenkins now you will see that there are only 3 nodes, while some weeks ago there where 6.
Workers 1 to 4 where the old and slow ones running on Rackspace still on Ubuntu 14.04 and starting to crash randomly1.
So I created another node in the new server that the Plone Foundation generously is paying and removed all the old ones.
So while there are less nodes available, they are much faster than before, so hopefully that makes it even.
Stay tuned though, as there is another node coming over if some technical details can be sorted out first.
For quite a while I had this idea floating on my head: it would be cool that add-on developers could check if their add-ons work, not only for the current released Plone version2, but actually with the current development version.
With that in mind these three new Jenkins jobs were born:
I just did some basic testing on them, so please, use them and report feedback.
Happy hacking!
Thanks to the Plone Foundation that is sponsoring a new dedicated server for our jenkins nodes (the machines that run our test suite on every change),
the Plone community is starting to enjoy faster builds (twice as fast!).
If your pull request or jenkins job runs on Node 5 or Node 6 you will notice it :-)
Please report any misbehavior on jenkins.plone.org github project if you happen to notice something not working as expected.
Happy testing!
As the Zope community is getting closer and closer to make a Zope release Python 3 compatible, us, the Plone community have to step up and do the same.
For that, we are working on, guess what, a new Jenkins job that will only run the test suite of all packages that are known to work on Python 3 already.
The initial list isn’t that big, roughly 10 packages so far, but as more and more Zope packages are updated, the more Plone packages that can be made compatible as well.
The upcoming Alpine Sprint will be dedicated towards this: getting a Plone version compatible with the current Zope versions, which will eventually lead to this Zope on python 3 target (aimed to be released by the end of next year).
Happy hacking!
]]>Aquesta és una temàtica complexa: ¿està bé amagar els anuncis de les pàgines web que, al cap i a la fi, sobreviuen gràcies a aquestos anuncis? (mitjans de tanta reputació i imparcialitat com elpais, elmundo, abc o larazón… o d’altres més radicals i esbiaixats com l’ara.cat o vilaweb.cat, fins al niu d’independen-terro-jiha-Barby-istes del racocatalà). Tothom està afectat.
Doncs Adblock plus ha trobat una mina d’or, una vegada que ha tingut una massa crítica d’usuaris que han obligat a les pàgines web/anunciants a arribar a acords amb ells.
El Firefox té uns principis de protecció de privadesa molt importants que ens permeten abordar la problemàtica des d’un punt de vista ben diferent: el nostre dret de priv.
El mateix Firefox vos informarà dels canvi que podran haver-hi a partir d’aquest moment. Curiosament, l’efecte de l’activació d’aquests paràmetres és que molta de la publicitat que es basa en el seguiment, ja no es mostrarà.
Save
]]>Thanks to Michael Herold, who was kind enough to mail me after identifying our problem, now we know os-prober is to blame, triggering the problem on every kernel update on the host, and we have quickly uninstalled it from all our systems.
Thanks Michael! If you by any chance going to attend FOSDEM, I am so happily going to buy you beers!
Let's hope anyone else wondering what's going on with their filesystems will find the trail to these blog posts to find a quick solution!
]]>Basically, we are getting random VirtIO errors inside our guests, resulting in stuff like this:
[4735406.568235] blk_update_request: I/O error, dev vda, sector 142339584 [4735406.572008] EXT4-fs warning (device dm-0): ext4_end_bio:317: I/O error -5 writing to inode 1184437 (offset 0 size 208896 starting block 17729472) [4735406.572008] Buffer I/O error on device dm-0, logical block 17729472 [ ... ] [4735406.572008] Buffer I/O error on device dm-0, logical block 17729481 [4735406.643486] blk_update_request: I/O error, dev vda, sector 142356480 [ ... ] [4735406.748456] blk_update_request: I/O error, dev vda, sector 38587480 [4735411.020309] Buffer I/O error on dev dm-0, logical block 12640808, lost sync page write [4735411.055184] Aborting journal on device dm-0-8. [4735411.056148] Buffer I/O error on dev dm-0, logical block 12615680, lost sync page write [4735411.057626] JBD2: Error -5 detected when updating journal superblock for dm-0-8. [4735411.057936] Buffer I/O error on dev dm-0, logical block 0, lost sync page write [4735411.057946] EXT4-fs error (device dm-0): ext4_journal_check_start:56: Detected aborted journal [4735411.057948] EXT4-fs (dm-0): Remounting filesystem read-only [4735411.057949] EXT4-fs (dm-0): previous I/O error to superblock detected
(From an Ubuntu 15.04 guest, EXT4 on LVM2)
Or,
Jan 06 03:39:11 titanium kernel: end_request: I/O error, dev vda, sector 1592467904 Jan 06 03:39:11 titanium kernel: EXT4-fs warning (device vda3): ext4_end_bio:317: I/O error -5 writing to inode 31169653 (offset 0 size 0 starting block 199058492) Jan 06 03:39:11 titanium kernel: Buffer I/O error on device vda3, logical block 198899256 [ ... ] Jan 06 03:39:12 titanium kernel: Aborting journal on device vda3-8. Jan 06 03:39:12 titanium kernel: Buffer I/O error on device vda3, logical block 99647488
(From a Debian jessie guest, EXT4 directly on a VirtIO-based block device)
When this happens, it affects multiple guests on the hosts at the same time. Normally they are severe enough that they end up with a r/o file system, but we've seen a few hosts survive with a non-fatal I/O error. The host's dmesg has nothing interesting to see.
We've seen this happen with quite heterogeneous guests:
In short, we haven't seen a clear characteristic in any guest, other than the affected hosts being the ones with some sustained I/O load (build machines, cgit servers, PostgreSQL RDBMs...). Most of the times, hosts that just sit there doing nothing with their disks are not affected.
The host is a stock Debian jessie install that manages libvirt-based QEMU guests. All the guests have their block devices using virtio drivers, some of them on spinning media based on LSI RAID (was a 3ware card before, got replaced as we were very suspicious about it, but are getting the same results), and some of them based on PCIe SSD storage. We have some other 3 hosts, similar setup except they run Debian wheezy (and honestly we're not too keen on upgrading them yet, just in case), none of them has ever shown this kind of problem.
We've been seeing this since last summer, and haven't found a pattern that tells us where these I/O error bugs are coming from. Google isn't revealing other people with a similar problem, and we're finding that quite surprising as our setup is quite basic.
So, dear Interwebs, have you seen this? We could use any comment (on the blog, or in Debian bug #810121, or kernel bug 110441) that clues us on what's to blame here. Thanks in advance!
Update: We finally know what's going on! The problem is gone at long last!
]]>«La llibertat de panorama és una disposició en les lleis de propietat intel·lectual de diversos estats que permet fer fotografies, gravacions en vídeo o crear altres imatges (com pintures) d'edificis, escultures i altres manifestacions artístiques que estan localitzades permanentment en un espai públic, sense infringir cap llei de drets d'autor d'aquestes obres. La libertat de panorama limita el dret dels propietaris de les obres d'emprendre accions legals per una violació de drets contra el fotògraf o qualsevol persona que en distribueixi una imatge. És una excepció a la regla general que el propietari té el dret exclusiu d'autoritzar la creació i distribució d'obres derivades.»
«L’abolició de la llibertat de panorama tindria un impacte greu. Per exemple, els 500 milions de persones que consulten la Viquipèdia deixarien de poder veure obres d'art com Dona i ocell de Joan Miró o el mateix edifici del Parlament Europeu. Les editorials, els creadors de contingut educatiu i els mitjans de comunicació també rebrien un cop dur. En la immensa majoria de casos, la imatge d'un edifici o d'una escultura situada en un espai públic no aportaria cap benefici econòmic al titular dels drets. En canvi, limitar-ne la reproducció i difusió limitaria l'accés al coneixement per part de la ciutadania europea.»