Horta-Guinardó
Horta-Guinardó
El llegat de l’aigua
Zigzaguejant entre valls i turons del nord-est de la ciutat i endinsant-se en la serra de Collserola, el districte d’Horta-Guinardó és el tercer més extens de Barcelona. Zona de passat rural i d'abundant vegetació, permet gaudir de vistes sorprenents des dels nombrosos miradors que ofereixen els seus barris, com per exemple a la serralada dels Tres Turons.
La seva història mil·lenària _representada al barri de Sant Genís dels Agudells i la seva església romànica_, té com a punt d’interès els voltants de l’antic nucli rural d’Horta, que s’estenia per l’actual Vall d’Hebron, antigament coneguda com Vall d’Horta, i que va anar integrant els onze barris que formen el districte.
Allunyat del centre neuràlgic de la ciutat, el creixement industrial i poblacional d’Horta-Guinardó va ser lent, i tradicionalment ha anat molt lligat a l’abundància d’aigua que hi havia a la zona, fins al punt que la part antiga de l’actual barri d’Horta es va fer coneguda per l’enorme indústria de bugaderes que hi va haver al començament del segle XX. Un altre exemple d’activitat econòmica relacionada amb l’aigua va ser la de la distribució i venda d’aigua de la Font d’en Fargues, de gran renom en el decurs del segle XX.
Entre turons i valls fèrtils
La ingent industrialització que es va produir a Barcelona a la darreria del segle XIX no va arribar a Horta fins als anys cinquanta del segle XX, i durant tot aquest temps la zona va mantenir el seu aire rural i independent que encara conserva avui dia. Un exemple d’aquest fet és l’actual barri de la Clota, que és un indret amb una característica fesomia agrícola. Gràcies a això, i a l’orgull dels seus veïns, algunes de les masies de pagès i cases senyorials d’aquells temps, com ara Can Cortada, Can Fargas, Can Soler o Can Baró, entre d’altres, encara es mantenen dempeus reconvertides en espais d’usos ben diversos.
Avui dia, el nucli antic d’Horta, amb els seus carrerons i l’aire de poble, però amb una zona d’eixample modernista, és dels barris més animats i comercials del districte.
Uns altres barris ben populars i que ofereixen un conjunt únic són els del Carmel, Can Baró i la Teixonera. Situats a l’àrea d’influència de les faldes del turó del Carmel, respiren l’ambient popular i senzill que li van imprimir els seus residents, però també les famílies vingudes de diversos indrets d’Espanya després de la postguerra: cases petites que s’enfilen per carrers costeruts, placetes amb bars i parcs verds plens de vida, entre els que destaca el conegut mirador del Turó de la Rovira, des d’on es contempla una de les millors vistes de la ciutat, de 360 graus sobre Barcelona.
Més amunt, al passeig de la Vall d’Hebron, a tocar de Montbau, es troba una de les joies més importants del d’Horta-Guinardó: el Laberint d’Horta, un espai de retir natural i un lloc històric de gran importància per a Barcelona, no en va fou el primer parc que es feu a la ciutat, el segle XVIII.
El Guinardó i el Baix Guinardó, situats als peus del districte, antigament pertanyien al poble de Sant Martí. Són barris fèrtils, amb una història farcida d’episodis molt interessants, com per exemple el del paper del Mas Guinardó en el decurs dels fets de 1714. Parlem d’una àrea de destacades zones verdes, com el magnífic parc de les Aigües, el del Príncep de Girona, el del Guinardó o els jardins de Frederica Montseny.
Dins del districte d’Horta-Guinardó, com s’ha dit, encara podem trobar les reminiscències d’un passat rural no tan llunyà: les cases baixes, els carrers estrets, els parcs, les masies i els veïns aliens al bullici de la resta de la ciutat, que es poden permetre el luxe de mirar la resta de barcelonins des de les altures.
