Marí El

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMarí El
Bandera de Marí El Escut de Marí El
Bandera de Marí El Modifica el valor a Wikidata Escut de Marí El Modifica el valor a Wikidata
Озеро Яльчик.JPG
Modifica el valor a Wikidata

HimneNational Anthem of the Mari El Republic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of Russia - Mari El (Crimea disputed).svg Modifica el valor a Wikidata
 56° 42′ N, 47° 52′ E / 56.7°N,47.87°E / 56.7; 47.87Coord.: 56° 42′ N, 47° 52′ E / 56.7°N,47.87°E / 56.7; 47.87
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata

CapitalIoixkar-Olà Modifica el valor a Wikidata
Població
Total680.380 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat29,33 hab/km²
Idiomarus
txeremís
txeremís occidental Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deRússia europea i Districte Federal del Volga Modifica el valor a Wikidata
Superfície23.200 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorRepública Socialista Soviètica Autònoma de Marí El Modifica el valor a Wikidata
Creació1936
Organització política
Òrgan executiuGovern de Marí El Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssamblea Estatal de la República de Mari El Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataAlexander Yevstifeyev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2RU-ME Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO88000000 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO88 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmari-el.gov.ru Modifica el valor a Wikidata

La República de Marí El o simplement Marí El (en rus: Респу́блика Мари́й Эл Respúblika Marí El, o simplement Мари́й Эл Marí El; i en marí: Марий Эл Республика Marí El Respúblika, o simplement Марий Эл Marí El) és una república (subjecte federal) de la Federació Russa. Té una extensió de 23.200 km² i una població de 727.000 habitants.

Geografia[modifica]

La república limita al sud amb Txuvàixia, als sud i sud-est amb Tatarstan, als nord i nord-est amb la província de Kírov i a l'oest amb la província de Nijni Nóvgorod. El territori és més aviat pla, ple de pantans i zones boscoses als marges del Volga i alguns afluents; el territori està cobert el 57% per boscos i comprèn tres zones orogràfiques:

  • Al nord, els turons Viatsky Uval (275 metres).
  • Al sud, la depressió dels Maris (50-100 metres).
  • Els alts del Volga, (198 metres).

Els principals rius són el Volga (Jul) i el Vetluga (Vütla), i els seus afluents Rutka, Bolshaia, Kokshaga (Kakshan), Ilet (Elnet), Malaia Kokshaga, Nemda, Bui i Urzumka. Els llacs més destacats són els Karas, Kichiyer, Tair i Yalchik.

Economia[modifica]

Els marins viuen principalment de l'agricultura (blat, lli, ovelles i vaques). El subsòl és ric en quars, silicats, torba I material de combustió de baixa qualitat. Però els marins es dediquen principalment a l'agricultura, cosa que ha provocat que, en ser minoritaris ja en la seva pròpia república, hagin estat exposats a l'ostracisme social. Els obrers russos són més emprats i millor pagats que els marins, de manera que tenen més comoditats.

A la capital, Ioixkar-Olà, hi ha indústries mecàniques i químiques, així com de forestals, de paper, cuir artificial i frigorífics industrials.

Demografia[modifica]

Article principal: Mari (poble)
  • Població: 727.979 (2002)
    • Urbana: 459.687 (63,1%)
    • Rural: 268.292 (36,9%)
    • Masculina: 338.485 (46,5%)
    • Femenina: 389.494 (53,5%)
    • Naixements: 7,475 (10.5%)
    • Morts: 12,256 (17.2%)
  • Grups ètnics

Els marins no disposaren d'un territori específic fins a la Revolució russa de 1917. D'acord amb el cens rus (2002) només el 51,7% dels marins de Rússia viuen a Marí El, mentre que el 17,5% viu a Baixkortostan. Durant el darrer cens soviètic (1989) el 4% dels marins de l'URSS vivien fora de Rússia.

D'acord amb el cens rus (2002), els russos són el 47,5% de la població de la república, mentre que els marins són el 42,3%. Altres grups de població són els tàtars (6,0%), txuvaixos (1,0%), ucraïnesos (5,097, o 0,7%), i una munió de grups petits, cadascú amb menys del 0,5% del total de població. 2,911 persones (0,4%) no indicaren nacionalitat en el cens.

cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Marins 273,332 (47,2%) 279,450 (43,1%) 299,179 (43,7%) 306,627 (43,5%) 324,349 (43,3%) 312,178 (42,9%)
Russos 266,951 (46,1%) 309,514 (47,8%) 320,825 (46,9%) 334,561 (47,5%) 355,973 (47,5%) 345,513 (47,5%)
Tàtars 27,149 (4,7%) 38,821 (6,0%) 40,279 (5,9%) 40,917 (5,8%) 43,850 (5,9%) 43,377 (6,0%)
Txuvaixos 5,504 (0,9%) 9,065 (1,4%) 9,032 (1,3%) 8,087 (1,1%) 8,993 (1,2%) 7,418 (1,0%)
Altres 6,674 (1,2%) 10,830 (1,7%) 15,433 (2,3%) 14,015 (2,0%) 16,167 (2,2%) 19,943 (2,7%)

Història[modifica]

Les troballes arqueològiques més antigues de la regió daten del paleolític superior, i també hi ha nombrosos jaciments neolítics. Durant l'edat de bronze es produïren moltes migracions. Cap al I mil·lenni aC hi entrà l'edat de ferro, caracteritzada per la desintegració de les estructures del clan i la formació de les primers autoritats tribals, que sovint formaven aliances, tal com ho mostren els restes de les viles i tombes als turons.

Durant la Revolució de febrer del 1917 s'establiren soviets a Iurino, Tsarrevokokshaisk i a Koz'modem'iansk, el primer dominat pels bolxevics i els altres dos pels menxevics, durant abril i maig. Però quan els bolxevics dominaren Moscou, establiren el poder soviètic a Tsarevokokshaisk (5 de gener del 1918) i Koz'modem'iansk (13 de gener del 1918), de manera que a mitjans del 1918 dominaren tot el territori, mercè els oficis de M. F. Krasil'nikov i P. T. Kochetov. De febrer a abril del 1918, aconseguiren organitzar-se a Jatansk i Koz'modem'iansk, però esclataren revoltes de nacionalistes marins, de russos blancs i de menxevics a Stepanovsk, Tsarevokokhaisk i Kniazhinsk, però foren aixafades per l'exèrcit Roig l'estiu del 1918.

El juliol del 1918 fou creada una secció marí del Comissariat del Poble per a Nacionalitats de la RFSS Russa. Del 20 al 24 de juliol del 1920, se celebraria a Kazan la Primera Conferència Russa de Comunistes Marins, i mercè a això, el 4 de novembre del 1920 el Comité Central Executiu de Tota Rússia i el Consell de Comissaris del Poble de Tota Rússia adoptaren per decret la formació de la Regió Autònoma del Poble Marí (Marijskaja Oblast), en bona part per evitar les tendències panfinlandistes amb els udmurts, komis i mordovins (els acusaven d'intentar crear l'estat de Biàrmia). La capital en serà Krasnokokshaisk, que des del 1927 s'anomenarà Ioixkar-Olà. Allí se celebraria el 20 de febrer del 1921 la Primera Conferència del Partit Comunista de l'Oblast Marí.

Tanmateix, del 1929 al 1932 l'oblast autònom Marí formà part del kraj de Nijni Nóvgorod, que des del 1932 al 1936 formaria part del kraj de Gorky. Finalment, el 5 de desembre del 1936, assolí l'estatut de República Socialista Soviètica Autònoma, ratificat per la primera constitució del 21 de juny del 1937. El 1926 tenia 23.525 km² i 482.100 habitants, dels quals el 53% eren marins.

Durant el període del 1929 al 1940, s'hi construïren 45 empreses industrials i es col·lectivitzà l'economia, alhora que es produïa el desembarcament massiu d'enginyers, tècnics i treballadors qualificats russos, alhora que molts pagesos emigraven a les ciutats per treballar com a peons. El 1928, també es construí el primer ferrocarril al territori, de Zelenyi Dol a Ioixkar Olà, i es produí una forta industrialització, de manera que el 1941 el 94,2% de l'agricultura era col·lectivitzada.

Durant les purgues estalinistes, fou eliminada la major part dels càrrecs del partit, així com la major part dels escriptors (com M. Shketan, V. Savi i d'altres). Quan va esclatar la Segona Guerra mundial (1941-1945), uns 14.000 soldats i 22.000 treballadors de la república foren condecorats per "patriotisme", i fou zona d'acolliment de treballadors i càrrecs comunistes de les repúbliques envaïdes, alhora que fou important per a la producció de fusta i indústria metal·lúrgica.

El 1959 els marins encara eren el 51% dels habitants de la república contra un 44% de russos, però des dels anys 70 s'està produint un procés d'immigració i assimilació que els ha deixats en minoria dins el seu propi país.

Durant els anys de la perestroika les reivindicacions dels marins s'han centrat en la recuperació de la seva llengua i de la seva cultura, així com en l'obtenció de més autonomia per a la república. Amb aquesta finalitat, el 1989 es va fundar l'associació Mari Ushem (Unió Marí), que el 1990 promourà la fundació d'escoles marins i el renaixement de la religió ancestral; el mateix any, l'assemblea regional proclamà la sobirania de la república. Endemés, des del 1991 Marí El és membre de l'UNPO (Unrepresented Nations and Peoples Organisation).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marí El