Marí El

Marí El
Bandera de Marí El Escut de Marí El
Himne	National Anthem of the Mari El Republic (en)
Localització
56° 42′ N, 47° 52′ E
Estat	Rússia
Capital	Ioixkar-Olà
Població
Total	680.380 (2019)
• Densitat	29,33 hab/km²
Idioma	rus txeremís txeremís occidental
Geografia
Part de	Rússia europea i Districte Federal del Volga
Superfície	23.200 km²
Limita amb	província de Nijni Nóvgorod província de Kírov Tatarstan Txuvàixia
Dades històriques
Anterior	República Socialista Soviètica Autònoma de Marí El
Creació	1936
Organització política
Òrgan executiu	Govern de Marí El
Òrgan legislatiu	Assamblea Estatal de la República de Mari El
• President	Alexander Yevstifeyev (en)
Identificador descriptiu
Fus horari	Hora de Moscou UTC+03:00
ISO 3166-2	RU-ME
Identificador OKTMO	88000000
Identificador OKATO	88
Altres
Lloc web	mari-el.gov.ru

La República de Marí El o simplement Marí El (en rus: Респу́блика Мари́й Эл Respúblika Marí El, o simplement Мари́й Эл Marí El; i en marí: Марий Эл Республика Marí El Respúblika, o simplement Марий Эл Marí El) és una república (subjecte federal) de la Federació Russa. Té una extensió de 23.200 km² i una població de 727.000 habitants.

Geografia

La república limita al sud amb Txuvàixia, als sud i sud-est amb Tatarstan, als nord i nord-est amb la província de Kírov i a l'oest amb la província de Nijni Nóvgorod. El territori és més aviat pla, ple de pantans i zones boscoses als marges del Volga i alguns afluents; el territori està cobert el 57% per boscos i comprèn tres zones orogràfiques:

• Al nord, els turons Viatsky Uval (275 metres).
• Al sud, la depressió dels Maris (50-100 metres).
• Els alts del Volga, (198 metres).

Els principals rius són el Volga (Jul) i el Vetluga (Vütla), i els seus afluents Rutka, Bolshaia, Kokshaga (Kakshan), Ilet (Elnet), Malaia Kokshaga, Nemda, Bui i Urzumka. Els llacs més destacats són els Karas, Kichiyer, Tair i Yalchik.

Economia

Els marins viuen principalment de l'agricultura (blat, lli, ovelles i vaques). El subsòl és ric en quars, silicats, torba I material de combustió de baixa qualitat. Però els marins es dediquen principalment a l'agricultura, cosa que ha provocat que, en ser minoritaris ja en la seva pròpia república, hagin estat exposats a l'ostracisme social. Els obrers russos són més emprats i millor pagats que els marins, de manera que tenen més comoditats.

A la capital, Ioixkar-Olà, hi ha indústries mecàniques i químiques, així com de forestals, de paper, cuir artificial i frigorífics industrials.

Demografia

• Població: 727.979 (2002)
  • Urbana: 459.687 (63,1%)
  • Rural: 268.292 (36,9%)
  • Masculina: 338.485 (46,5%)
  • Femenina: 389.494 (53,5%)
  • Naixements: 7,475 (10.5%)
  • Morts: 12,256 (17.2%)

• Grups ètnics

Els marins no disposaren d'un territori específic fins a la Revolució russa de 1917. D'acord amb el cens rus (2002) només el 51,7% dels marins de Rússia viuen a Marí El, mentre que el 17,5% viu a Baixkortostan. Durant el darrer cens soviètic (1989) el 4% dels marins de l'URSS vivien fora de Rússia.

D'acord amb el cens rus (2002), els russos són el 47,5% de la població de la república, mentre que els marins són el 42,3%. Altres grups de població són els tàtars (6,0%), txuvaixos (1,0%), ucraïnesos (5,097, o 0,7%), i una munió de grups petits, cadascú amb menys del 0,5% del total de població. 2,911 persones (0,4%) no indicaren nacionalitat en el cens.

	cens 1939	cens 1959	cens 1970	cens 1979	cens 1989	cens 2002
Marins	273,332 (47,2%)	279,450 (43,1%)	299,179 (43,7%)	306,627 (43,5%)	324,349 (43,3%)	312,178 (42,9%)
Russos	266,951 (46,1%)	309,514 (47,8%)	320,825 (46,9%)	334,561 (47,5%)	355,973 (47,5%)	345,513 (47,5%)
Tàtars	27,149 (4,7%)	38,821 (6,0%)	40,279 (5,9%)	40,917 (5,8%)	43,850 (5,9%)	43,377 (6,0%)
Txuvaixos	5,504 (0,9%)	9,065 (1,4%)	9,032 (1,3%)	8,087 (1,1%)	8,993 (1,2%)	7,418 (1,0%)
Altres	6,674 (1,2%)	10,830 (1,7%)	15,433 (2,3%)	14,015 (2,0%)	16,167 (2,2%)	19,943 (2,7%)

Història

Les troballes arqueològiques més antigues de la regió daten del paleolític superior, i també hi ha nombrosos jaciments neolítics. Durant l'edat de bronze es produïren moltes migracions. Cap al I mil·lenni aC hi entrà l'edat de ferro, caracteritzada per la desintegració de les estructures del clan i la formació de les primers autoritats tribals, que sovint formaven aliances, tal com ho mostren els restes de les viles i tombes als turons.

Durant la Revolució de febrer del 1917 s'establiren soviets a Iurino, Tsarrevokokshaisk i a Koz'modem'iansk, el primer dominat pels bolxevics i els altres dos pels menxevics, durant abril i maig. Però quan els bolxevics dominaren Moscou, establiren el poder soviètic a Tsarevokokshaisk (5 de gener del 1918) i Koz'modem'iansk (13 de gener del 1918), de manera que a mitjans del 1918 dominaren tot el territori, mercè els oficis de M. F. Krasil'nikov i P. T. Kochetov. De febrer a abril del 1918, aconseguiren organitzar-se a Jatansk i Koz'modem'iansk, però esclataren revoltes de nacionalistes marins, de russos blancs i de menxevics a Stepanovsk, Tsarevokokhaisk i Kniazhinsk, però foren aixafades per l'exèrcit Roig l'estiu del 1918.

El juliol del 1918 fou creada una secció marí del Comissariat del Poble per a Nacionalitats de la RFSS Russa. Del 20 al 24 de juliol del 1920, se celebraria a Kazan la Primera Conferència Russa de Comunistes Marins, i mercè a això, el 4 de novembre del 1920 el Comité Central Executiu de Tota Rússia i el Consell de Comissaris del Poble de Tota Rússia adoptaren per decret la formació de la Regió Autònoma del Poble Marí (Marijskaja Oblast), en bona part per evitar les tendències panfinlandistes amb els udmurts, komis i mordovins (els acusaven d'intentar crear l'estat de Biàrmia). La capital en serà Krasnokokshaisk, que des del 1927 s'anomenarà Ioixkar-Olà. Allí se celebraria el 20 de febrer del 1921 la Primera Conferència del Partit Comunista de l'Oblast Marí.

Tanmateix, del 1929 al 1932 l'oblast autònom Marí formà part del kraj de Nijni Nóvgorod, que des del 1932 al 1936 formaria part del kraj de Gorky. Finalment, el 5 de desembre del 1936, assolí l'estatut de República Socialista Soviètica Autònoma, ratificat per la primera constitució del 21 de juny del 1937. El 1926 tenia 23.525 km² i 482.100 habitants, dels quals el 53% eren marins.

Durant el període del 1929 al 1940, s'hi construïren 45 empreses industrials i es col·lectivitzà l'economia, alhora que es produïa el desembarcament massiu d'enginyers, tècnics i treballadors qualificats russos, alhora que molts pagesos emigraven a les ciutats per treballar com a peons. El 1928, també es construí el primer ferrocarril al territori, de Zelenyi Dol a Ioixkar Olà, i es produí una forta industrialització, de manera que el 1941 el 94,2% de l'agricultura era col·lectivitzada.

Durant les purgues estalinistes, fou eliminada la major part dels càrrecs del partit, així com la major part dels escriptors (com M. Shketan, V. Savi i d'altres). Quan va esclatar la Segona Guerra mundial (1941-1945), uns 14.000 soldats i 22.000 treballadors de la república foren condecorats per "patriotisme", i fou zona d'acolliment de treballadors i càrrecs comunistes de les repúbliques envaïdes, alhora que fou important per a la producció de fusta i indústria metal·lúrgica.

El 1959 els marins encara eren el 51% dels habitants de la república contra un 44% de russos, però des dels anys 70 s'està produint un procés d'immigració i assimilació que els ha deixats en minoria dins el seu propi país.

Durant els anys de la perestroika les reivindicacions dels marins s'han centrat en la recuperació de la seva llengua i de la seva cultura, així com en l'obtenció de més autonomia per a la república. Amb aquesta finalitat, el 1989 es va fundar l'associació Mari Ushem (Unió Marí), que el 1990 promourà la fundació d'escoles marins i el renaixement de la religió ancestral; el mateix any, l'assemblea regional proclamà la sobirania de la república. Endemés, des del 1991 Marí El és membre de l'UNPO (Unrepresented Nations and Peoples Organisation).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marí El

• (rus) Pàgina Oficial de la República de Marí El.
• (anglès) Fotos i narracions sobre Marí El.