1972
1972 | |
---|---|
Ans : 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1972 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Regardant lei drechs dei fremas, una etapa decisiva aguèt luòc ambé lo procès de Bobigny. Una victima de viòl, menora a l'epòca dei fachs, e plusors fremas que l'avián ajudada i èran jutjadas per avortament. Lo procès se centrèt rapidament sus la question de l'avortament e leis acusats foguèron innocentadas. Après aquela decision, lo Ministèri de la Justícia ordonèt d'arrestar lei perseguidas còntra lei personas sospichadas d'avortament (→ 1975).
Euròpa[modificar | modificar la font]
Mond[modificar | modificar la font]
- 26 de mai : signatura de l'acòrd SALT I entre leis Estats Units e l'Union Sovietica per una limitation deis armaments estrategics e de sistèma anti-missils.
Africa[modificar | modificar la font]
Botswana[modificar | modificar la font]
Dubertura de la premiera mina de diamants botswanesa. Aquela ressorsa anava favorizar lo desvolopament economic dau país e li permetre de quitar lo grop dei país paures — segon lei critèris de l'ONU — en 1994.
Sodan[modificar | modificar la font]
Signatura d'un acòrdi de patz ambé la guerilha Anya Nya en guèrra còntra lo govèrn centrau dins lei províncias meridionalas dempuei 1964. Aquò marquèt la fin de la Premiera Guèrra Civila Sodanesa e un succès important per Gaafar Nimeiry car lo conflicte destabilizava la totalitat de la societat sodanesa. Divèrsei mesuras foguèron adoptadas per protegir lo sud còntra lei mesuras d'islamizacion e d'arabizacion a l'origina de la guèrra, especialament la creacion d'una region autonòma. Pasmens, lei destruccions causadas per lei combats (100 000 combatents e 400 000 civius mòrts) conjugadas ai dificultats economicas dau rèsta de Sodan anavan rapidament entraïnar de tensions novèlas dins lo sud e dins lei vilas principalas.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Astronomia[modificar | modificar la font]
Capitada dei missions estatsunidencas Apollo 16 (16-27 d'abriu) e Apollo 17 (7-19 de decembre) que se pausèron sus la Luna dins lei regions dei Monts Descartes e de la Vau Taurus-Littrow. Permetèron d'estudiar la geologia e l'atmosfèra lunaras.
Informatica[modificar | modificar la font]
Concepcion dau lengatge de programacion C per lei Laboratòris Bell (principalament l'informatician Dennis Ritchie (1941-2011)). Foguèt lo premier lengatge que conoguèt una difusion importanta au sen dau camp de l'informatica.
Medecina[modificar | modificar la font]
Desvolopament dau premier escanèr medicau per lo Britanic Godfrey Newbold Hounsfield (1919-2004), engenhaire de la companhiá Electronical Musical Instrument (EMI), a partir dei trabalhs precursors dau fisician sud-african Allan McLeod Cormack (1924-1998).
Totjorn regardant lo domeni de l'imajariá espitaliera, desvolopament de la premiera IRM (Imajariá per resonància magnetica) per lo quimista estatsunidenc Paul Lauterbur (1929-2007). Aquel instrument es basat sus lo principi de la resonància magnetica nucleara descubèrt en 1946 e es vengut un aparelh important dins leis espitaus actuaus.