1972
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 | |
| Tipus | any i any de traspàs  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1972 (MCMLXXII) |
| Islàmic | 1392 – 1393 |
| Xinès | 4668 – 4669 |
| Hebreu | 5732 – 5733 |
| Calendaris hindús | 2027 – 2028 (Vikram Samvat) 1894 – 1895 (Shaka Samvat) 5073 – 5074 (Kali Yuga) |
| Persa | 1350 – 1351 |
| Armeni | 1421 |
| Rúnic | 2222 |
| Ab urbe condita | 2725 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 | |
| Anys | |
| 1969 1970 1971 - 1972 - 1973 1974 1975 | |
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- Catalunya Nord: Els municipis Òpol i Perellós se junten per formar l'actual vila d'Òpol i Perellós, la vila més septentrional dels Països Catalans.
- Principat de Catalunya: El municipi de la Prenyanosa passa a formar part de Cervera.
- 11 de febrer - Vandellòs (el Baix Camp): hi entra en funcionament la central nuclear Vandellòs I.
- Resta del món
- 10 de gener - Sheikh Mujibur Rahman és nomenat primer cap de govern del nou estat independent de Bangladesh.
- 26 de gener - Una bomba de la banda terrorista pronazi Ustaixa destrueix en vol un avió de la companyia JAT Airways.
- 30 de gener - 13 manifestats morts en els fets del Diumenge Sagnant a Irlanda del Nord. Una altra persona morirà al cap de pocs mesos a causa de les ferides.
- 21 de febrer - La nau soviètica Lluna 20 arriba a la Lluna.
- 21 de febrer - El president nord-americà Richard Nixon visita per primer cop la Xina.[1]
- 7 de març - Madrid (Espanya): la Conferència Episcopal espanyola elegeix com a president el cardenal Vicent Enrique i Tarancón.
- 25 de març - Fracassa un cop d'estat al Salvador per derrocar el president Fidel Sánchez Hernández.
- 10 d'abril - Moren 5.000 persones en un terratrèmol de 7 graus a la província de Fars, Iran.
- 16 d'abril - Centre espacial John F. Kennedy, (Merritt Island, Florida, EUA) Va ser llançat l'Apollo 16, cinquena missió tripulada a la Lluna.[2]
- 22 de maig - Ceilan es converteix en la república de Sri Lanka.
- 6 de setembre - Munic (Baviera, Alemanya): cinc activistes del grup terrorista Setembre Negre segresta i després assassina 11 atletes i entrenadors israelians que participaven en els Jocs Olímpics (massacre de Munic).
- 13 d'octubre - Es produeix el famós accident aeri dels Andes on sobreviuen 16 persones durant 72 dies perduts a les muntanyes andines ingerint carn humana dels difunts en l'accident per tal de sobreviure.
- 7 de novembre - Eleccions presidencials dels Estats Units de 1972. El president republicà Richard Nixon és escollit de nou davant de George McGovern.
- 23 de desembre - Un sisme de 6,2 graus mata a 6.000 persones i destrueix la capital de Nicaragua, Managua.
- Creació de la nina Blythe.
Música[modifica]
| M/d | Artistes | Títol | Estil |
|---|---|---|---|
| Lluís Llach | [[]] | ||
| 06/05 | [[]] | [[]] | [[]] |
| 02/17 | [[]] | [[]] | rock |
Enguany es fundaren l'Esbart del Centre Moral i Instructiu de Gràcia[3] i el grup gallec Fuxan os Ventos.
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Videojocs[modifica]
| M/d | Títol | Sistemes | |
|---|---|---|---|
| Empire |  |
BASIC | |
| 03/11 | Star Trek | |
PDP |
| 10/03 | Invasion | |
Odyssey |
El 27 de juny s'incorporà l'empresa Atari, fundada pels productors del Computer Space, Nolan Bushnell i Ted Dabney.
Atari, Inc. (1972-1984)
La Magnavox Odyssey
Cabina del Pong
Pantalla del Pong
Al setembre eixí al mercat estatunidenc la primera consola de joc, Magnavox Odyssey. El 29 de novembre Atari tragué la màquina recreativa PONG, el primer videojoc popularitzat.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 11 de febrer, Premià de Mar, Maresme: Marina Ferragut Castillo, jugadora de bàsquet catalana.[4]
- 21 de març, Felanitx: Catalina Soler, política mallorquina, alcaldessa de Felanitx, ha estat diputada al Parlament Balear i senadora.[5]
- 23 de març, Montcada, Horta de València: Núria Roca Granell, presentadora de televisió valenciana.[6]
- 31 de maig, Carcaixent, Anna Oliver i Borràs, advocada i activista cultural valenciana.[7]
- 16 de juliol, Sabadell: Carles Belda, acordionista català.
- 3 d'agost, Barcelona: Adrià Collado, actor i empresari.
- 4 de setembre, Girona: Glòria Gauchia Vila, jugadora de tennis de taula, campiona de Catalunya individual.[8]
- 9 de setembre, Sabadell: Mònica Bosch i Forrellad, esquiadora d'esquí alpí i dirigent esportiva catalana.[9]
- 6 de desembre, Barcelona: Mariona Carmona i Martínez, jugadora d'hoquei sobre patins i roller derby catalana.[10]
- 15 de desembre, Barcelona: Manuel Gibernau Bultó, conegut com a Sete Gibernau, pilot de motociclisme de velocitat.
- 22 de desembre, Riudellots de la Selva: Sílvia Paneque i Sureda, química i política gironina, regidora de l'Ajuntament de Girona.[11]
- Resta del món
- 1 de gener: Lilian Thuram, futbolista francès.
- 10 de febrer, Rheinfelden, Baden-Württemberg: Hans-Dieter Dreher, genet de salt a cavall alemany.
- 11 de gener, Nova York, Estat de Nova York, EUA: Amanda Peet, actriu estatunidenca.
- 1 de febrer, Monròvia, Libèria): Leymah Gbowee, activista africana, Premi Nobel de la Pau de 2011.[12]
- 17 de febrer: Billie Joe Armstrong, vocal i guitarrista estatunidenc dels Green Day.
- 6 de març: Shaquille O'Neal, basquetbolista estatunidenc.
- 17 de marçː Guayaquil: Ana Cecilia Blum, llicenciada en ciències polítiques i socials, escriptora i periodista equatoriana.[13]
- 21 de març, Nairobi, Kenyaː Louise Leakey, antropòloga i paleontòloga.[14]
- 30 de marçː Istanbul: Ravza Kavakçı Kan, política turca.[15]
- 31 de març, Santiago de Xile, Xile: Alejandro Amenábar, director i guionista hispanoxilè.[16]
- 19 d'abril, Recife, Brasil: Rivaldo, futbolista.
- 2 de maig, Hayward, Califòrnia: Dwayne Johnson, lluitador professional i actor nord-americà.
- 21 de maig, Brooklyn, Nova York (EUA): The Notorious B.I.G., raper nord-americà (m. 1997).[17]
- 3 de juny, Cabras, Sardenyaː Michela Murgia, escriptora sarda.[18]
- 23 de juny: Marsella (França): Zinedine Zidane, futbolista francès.[19]
- 6 de juliol: Laurent Gaudé, dramaturg i escriptor francès, Premi Goncourt 2004.[20]
- 10 de juliol: Sofía Vergara, actriu colombiana.
- 16 d'agost, Bilbaoː Abigail Lazkoz, artista plàstica basca resident a Nova York, amb una obra basada en la pintura, el dibuix i el text.[21]
- 30 d'agost: Cameron Diaz, actriu estatunidenca.
- 21 de setembre: Liam Gallagher, cantant i compositor britànic d'Oasis.
- 27 de setembre: Gwyneth Paltrow, actriu estatunidenca.
- 28 de setembre, Wisconsin: Kevin MacLeod, compositor
- 13 d'octubre: Gaëtan Roussel, cantant i músic francès.
- 17 d'octubre: St. Joseph, Missouri (EUA): Eminem, músic de rap estatunidenc.[22]
- 25 d'octubre - París (França): Esther Duflo, economista francesa, Premi Nobel d'Economia de l'any 2019[23]
- 4 de novembre: Luis Figo, futbolista portuguès.
- Buenos Aires: Ariel Abadi, actor argentí
- Devon: Quentin S. Crisp, escriptor.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 4 de gener, València: Manuel González Martí, dibuixant, historiador i erudit valencià, fundador del Museu de Ceràmica de València.
- 25 de març, València: Francisco Javier Goerlich Lleó, arquitecte valencià.
- 26 d'abril, Barcelona, Catalunya: Martí Barrera i Maresma, polític català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (n. 1889).[24]
- 27 d'abril, Sant Cugat del Vallès: Gabriel Ferrater i Soler, poeta, crític, traductor i lingüista català (n. 1922).[25]
- 2 de maig, Sabadell: Pere Monistrol i Masafret, fotògraf i futbolista català.
- 22 de juliol, Ciutat de Mèxic: Max Aub, escriptor valencià d'origen franco-alemany (69 anys).[26]
- 28 d'agost, Bilbaoː Emma Chacón i Lausaca, pianista i compositora catalana establerta al País Basc (n. 1886).[27]
- 27 de novembre, València: Joan Pere Segura de Lago, arquitecte valencià.
- 1 de desembre, Barcelona: Maria Rusiñol i Denís, pintora, poeta i novel·lista catalana (n. 1887).[28]
- 12 de desembre, Sabadell: Esteve Maria Relat i Corominas, metge i alcalde de Sabadell del 1923 al 1930.
- Barcelona: Pau Maria Turull i Fournols, escriptor i advocat català (n. 1878).[29]
- Resta del món
- 23 de gener, Warminster: Maxwell Armfield, il·lustrador i escriptor anglès.
- 20 de febrer, San Diego, Califòrnia (EUA): Maria Göppert-Mayer, física estatunidenca d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1963 (n. 1906).[30]
- 27 de març, Laren, Països Baixos: Maurits Cornelis Escher, artista neerlandès (73 anys).[31]
- 6 d'abril, Bonn, República Federal Alemanya: Heinrich Lübke, President de la República Federal Alemanya (79 anys).[32]
- 16 d'abril, Kamakura, Japó: Yasunari Kawabata, escriptor japonès, Premi Nobel de Literatura del 1968 (72 anys).[33]
- 23 d'abril, Santa Eugènia (municipi de Mallorca): Gabriel Coll i Mulet, pedagog mallorquí
- 27 d'abril, Bucarest,(Romania): Kwame Nkrumah, va ser un del polítics líders de la independència de Ghana.(n. 1909).[34]
- 30 d'abril, Lausana, Suïssa: Clara Campoamor Rodríguez, advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona (84 anys).[35]
- 2 de maig, Washington DC, Estats Units d'Amèrica: John Edgar Hoover, fundador del Federal Bureau of Investigation (FBI) (n. 1895).[36]
- 4 de maig , Princeton, Nova Jersey (EUA): Edward Calvin Kendall, químic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1950 (n. 1886).[37]
- 28 de maig, París (França): Eduard VIII del Regne Unit ,fou rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, d'Irlanda i dels Dominis britànics d'ultramar, i emperador de l'Índia (del 20 de gener de 1936 a l'11 de desembre de 1936). Abdicà de la corona britànica per tal de poder-se casar amb la dues vegades divorciada Wallis Simpson (n. 1894)[38]
- 13 de juny, Honolulu, Hawaii (EUA): Geog von Békésy, biofísic hongarès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'an 1961 (n. 1899).[39]
- 27 de juliol, Schruns, Àustria: Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi ,polític i geopolític txec, d'ascendència austríaca i japonesa, precursor del moviment paneuropeu (n. 1894).[34]
- 31 de juliol, Braine-l'Alleud (Bèlgica): Paul-Henri Spaak, polític belga, tres vegades Primer Ministre de Bèlgica, que fou President de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) i Secretari General de l'OTAN (n. 1899).[40]
- 11 d'agost, New Haven, Connecticut (EUA): Max Theiler, bacteriòleg sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1951 (n. 1899).
- setembre: Armando Carvajal Quiroz, compositor i director d'orquestra
- 1 de setembre:
- He Xiangning, revolucionària, feminista, política, pintora i poeta xinesa.
- Pasadena, Califòrnia: May Aufderheide, compositora estatunidenca de ragtime (n. 1888).[41]
- 1 de novembre, Venècia, Itàlia: Ezra Pound, poeta nord-americà (87 anys).
- 26 de desembre, Kansas City (Missouri), Estats Units: Harry Truman, 32è President dels Estats Units (n. 1894).
- 27 de desembre, Ottawa, Canadà: Lester Bowles Pearson, dilpomàtic i polític canadenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1957 (n. 1897).
- Madrid: Emilio Novoa González, radiotelegrafista i polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola (n. 1895).
Referències[modifica]
- ↑ China.. Debate Editorial, 2012. ISBN 978-84-9992-145-7.
- ↑ «Apollo | History, Missions, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Esbart del Centre Moral i Instructiu de Gràcia | Cultura Popular». [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Marina Ferragut Castillo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Catalina Soler». diaribalear.es. I Premios Balear del año, 05-09-2018. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Nuria Roca». IMDb. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Anna Oliver Borràs». Acadèmia Valenciana de la Llengua. Autors a les aules. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Glòria Gauchia Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Mònica Bosch Forrellad | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Mariona Carmona Martínez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Paneque Sureda, Sílvia». Ajuntament de Girona. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP). [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Leymah Gbowee. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «La poesía de Ana Cecilia Blum en el festival La Pluma y la Palabra, en Washington, D.C.». Letra Urbana, 19-07-2014. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Louise Leakey» (en anglès). alchetron.com. [Consulta: 11 octubre 2020].
- ↑ «Ravza Kavakcı Kan Kimdir». Timetürk Biyografi. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine : teoría y géneos cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Notorious B.I.G. | American rapper» (en anglès). [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Michela Murgia. L'acabadora». Biblioteca Na Batlessa, d'Artà. Club de lectura. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Zinedine Zidane» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Biographie de Laurent Gaudé» (en fr-fr). [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Biografía y obras: Lazkoz, Abigail» (en castellà). Guggenheim Bilbao Museoa. [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Eminem | Biography, Music, Awards, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Esther Duflo. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya autònoma : 1931/1939. Barcelona: Edicions 62, 1977-1978. ISBN 84-297-1339-5.
- ↑ «Gabriel Ferrater i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Max Aub | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ Rodríguez de la Torre, Fernando. «Emma Chacón y de Lausaca». Real Academia de la Historia. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «Entierro de la hija de Don Santiago Rusiñol, María». ABC [Barcelona], 02-12-1972, p. 50.
- ↑ «Casa Fàbrica Turull. La família». Museus Municipals de Sabadell. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en espanyol). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 107. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ «The life of Escher» (en anglès). Escher in het Paleis. La Haia. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Heinrich Lübke. German statesman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1968» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ 34,0 34,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Clara Campoamor». Canal Historia. [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ «J. Edgar Hoover | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1950» (en anglès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Edward VIII | Biography, Abdication, & Wife» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1961» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul-Henri Spaak» (en francès). [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «May Frances Aufderheide Kaufman (1888-1972)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 8 juliol 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1972 |