1768

1768
Tipus	any i any de traspàs
Altres calendaris
Gregorià	1768 (MDCCLXVIII)
Islàmic	1182 – 1183
Xinès	4464 – 4465
Hebreu	5528 – 5529
Calendaris hindús	1823 – 1824 (Vikram Samvat); 1690 – 1691 (Shaka Samvat); 4869 – 4870 (Kali Yuga)
Persa	1146 – 1147
Armeni	1217
Rúnic	2018
Ab urbe condita	2521
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle xvii - segle xviii - segle xix
Dècades
	1730 1740 1750 - 1760 - 1770 1780 1790
Anys
	1765 1766 1767 - 1768 - 1769 1770 1771

Esdeveniments[modifica el codi]

23 de juny - Aranjuez: Carles III signa la Reial Cèdula «para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua castellana con otras cosas que se expresa» (per tal que en tot el Regne s'actui i s'ensenyi en llengua castellana amb altres coses que s'expressa), l'article VII de la qual diu: «Mando que la enseñanza de primeras letras, latinidad y retórica se haga en lengua castellana generalmente donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias» (Mano que l'ensenyança de primeres lletres, llatinitat i retòrica es faci en llengua castellana generalment on sigui que no es practiqui, vetllant del seu compliment les Audiències).

9 de gener, Londres: Philip Astley crea el primer circ modern.
15 de maig - Versalles (França): França i la República de Gènova signen el Tractat de Versalles de 1768 en el que Còrsega passa ser definitivament francesa.
9 d'agost, Plymouth: James Cook inicia el seu primer viatge.
25 de setembre: Mustafà III declara la guerra a Rússia. Inici de la guerra russoturca del 1768 al 1774.

22 de gener, Solsona: Gaietà Ripoll i Pla, mestre de Russafa que morí condemnat a la forca per promoure l'ensenyament laic (m. 1826).
13 de març, Barcelona: Carles Baguer, compositor classicista català (m. 1808).
17 de juliol, Palma: Maria Pascuala Caro Sureda, doctora en filosofia i religiosa mallorquina (m. 1827).
5 d'octubre, Barcelona: Francesc Carbonell i Bravo, farmacèutic català (m. 1837).

7 de gener, Corti, Còrsega: Josep Bonaparte, rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813). (m. 1844)
17 de març, Maui, Hawaii: Kaahumanu, reina regent de Hawaii.
21 de març, Auxerre (França): Jean-Baptiste-Joseph Fourier, matemàtic, físic i egiptòleg francès (m. 1830).^[1]
23 d'abril, Priego de Córdoba: José Álvarez Cubero, escultor espanyol (m. 1827).
6 de juliol, Durlach: Johann Georg Heinrich Backofen, músic i compositor alemany. (m. 1830)
27 de juliol - Ligneries, Écorches, Orne, França: Charlotte Corday, la dona que va matar el radical jacobí francès Jean-Paul Marat el 1793 (m. 1793).^[2]
14 d'agost, Oranienburg: Friedrich Dülon, compositor i flautista prussià.
4 de setembre, Sant-Maloù:François-René de Chateaubriand, escriptor francès d'origen bretó.(m. 1848)^[3]
18 de novembre, Madrid: José Marchena, Abate Marchena, polític, escriptor, periodista i traductor espanyol (m. 1821).

3 de març, Nàpols: Nicola Porpora, compositor napolità d'òperes (n. 1686).
18 de març, Londres: Laurence Sterne, escriptor irlandès en anglès (n. 1713).
19 d'abril, Venècia: Canaletto, pintor de Venècia. (n. 1697).^[4]
8 de juny, Trieste, Friül-Venècia Júlia, Itàlia: Johann Joachim Winckelmann, arqueòleg alemany (n. 1717).^[5]
11 de juliol, Madrid: José de Nebra, organista i compositor espanyol (n. 1702).
8 d'octubre, París: Pierre Simon Fournier, tipògraf francès (n. 1712).
8 de desembre, Pequín, Xina: Jean-Denis Attiret, jesuïta missioner a Pequín (n. 1702).

↑ «baron Joseph Fourier» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charlotte de Corday d'Armont dite Charlotte Corday» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - François René de Chateaubriand» (en francès). [Consulta: 2 setembre 2020].
↑ «Il Canaletto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
↑ «Johann Winckelmann | German art historian» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1768