1992
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any i any de traspàs  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1992 (MCMXCII) |
| Islàmic | 1413 – 1414 |
| Xinès | 4688 – 4689 |
| Hebreu | 5752 – 5753 |
| Calendaris hindús | 2047 – 2048 (Vikram Samvat) 1914 – 1915 (Shaka Samvat) 5093 – 5094 (Kali Yuga) |
| Persa | 1370 – 1371 |
| Armeni | 1441 |
| Rúnic | 2242 |
| Ab urbe condita | 2745 |
| Efemèrides | |
| Naixements - Defuncions | |
| Categories | |
| Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1960 1970 1980 - 1990 - 2000 2010 2020 | |
| Anys | |
| 1989 1990 1991 - 1992 - 1993 1994 1995 | |
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 15 de març, Catalunya: s'hi celebren les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992; Convergència i Unió les guanya amb majoria absoluta, Jordi Pujol i Soley es mantindrà com a President de la Generalitat.
- 25 de marçː Barcelona: Creació de la Fundació Mercè Rodoreda, constituït per l'Institut d'Estudis Catalans.[1]
- 7 d'abril, Barcelona: S'estrena al Teatre Victòria Flor de nit, obra de teatre musical posada en escena per Dagoll Dagom.[2]
- 20 de maig, estadi de Wembley, Londres: el Futbol Club Barcelona que juga per primer cop una final de la copa d'Europa, guanya a la Sampdoria de Gènova per la mínima amb un gol de Koeman a pilota parada durant la segona part de la pròrroga.
- 25 - 9 d'agost, Barcelona: s'hi disputen els Jocs Olímpics de 1992, “els millors de tota la història olímpica” en paraules del president del COI Joan Antoni Samaranch.
- Es funda la cadena de restaurants de tipus bufet lliure Fresc Co.
- Resta del món
- 1 de gener, l'Argentina: el peso hi substitueix l'austral com a moneda.
- 16 de gener, Ciutat de Mèxic: representants del govern salvadorenc i del FMLN hi signen els Acords de Chapultepec, els quals posen fi a la Guerra Civil d'El Salvador que feia dotze anys que durava.
- 1 de març, Bòsnia i Hercegovina: El sí guanya amb un 99,7% (amb un 66,4% de participació) en el referèndum d'independència de Iugoslàvia, convocat pel Parlament Bosnià.
- 17 de març, Buenos Aires, Argentina: Explota una bomba a l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires que va fer 29 morts i 242 ferits, hom hipotetitza una vinculació amb els govern d'Iran.
- 5 d'abril, Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina: Comença el setge de Sarajevo mantingut pels paramilitars i soldats serbis durant la Guerra de Bòsnia, el més llarg contra una gran ciutat en la història militar moderna, durant gairebé quatre anys, fins al 29 de febrer de 1996.
- 25 d'abril: Terratrèmols de Cap Mendocino
- 17 de desembre: Es firma el tractat que constitueix l′Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, entre Canadà, els Estats Units i Mèxic, que entrarà en vigència l'1 de gener de 1994.
- S'idea el personatge infantil T'choupi.
Cinema i televisió[modifica]
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 00/00 | John Doe |
pel·lícula | slasher |
- S'estrenen la pel·lícules Naked Killer i Al-Irhab wal kabab
- Es publica el videojoc Where in the World Is Carmen Sandiego? Deluxe
- Azerbaidjan: S'inicia la publicació del diari Birja
- Estrena de la pel·lícula Estimada, he engrandit el nen
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
- 5 de febrer: Damien Hooper, boxador
- 11 de febrer, Grand Rapids, Michigan, EUA: Taylor Lautner, actor nord-americà.
- 17 de febrer, Las Vegas, Nevada, EUA: Meaghan Jette Martin, actriu nord-americana.[3]
- 22 de febrer, Santo Domingo: Peter Pou, cantant
- 10 de març, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Emily Osment, actriu nord-americana.
- 4 d'abril, Chicago, Illinois, EUA: Alexa Nikolas, actriu nord-americana.[4]
- 14 d'abril, Àngels Paüls Planell.
- 15 d'abril, Norrköping, Suècia: Amy Diamond, cantant sueca.[5]
- 18 de maig, Ankara, Turquia : Cemre Erol, jugadora de voleibol
- 12 de juny, Rio de Janeiro, Brasil: Philippe Coutinho, futbolista brasiler
- 26 de juny, Long Beach, Califòrnia, EUA: Jennette McCurdy, actriu nord-americana.[6]
- 22 de juliol, Grand Prairie, Texas, EUA: Selena Gómez, actriu i cantant nord-americana.
- 23 de juliol, Jaca, Espanya: Luis Fenero, ballarí sobre gel
- 4 d'agost, Arezzo, Itàlia: Cole Sprouse i Dylan Sprouse actors nord-americans.
- 20 d'agost, Dallas, Texas, EUA: Demi Lovato, actriu i cantant nord-americana.
- 25 d'agost, Bath, Regne Unit: Angelica Mandy, actriu britànica.[7]
- 16 de setembre, Dallas, Texas, EUA: Nick Jonas, actor i cantant nord-americà de Jonas Brothers
- 20 de setembre, Fuenlabrada, Espanya: David Castillo Martínez, actor espanyol.
- 21 d'octubre, Filadèlfia: Hari Nef, actriu, model i escriptora estatunidenca
- 30 d'octubre, Picardia: Édouard Louis, escriptor francès.[8][9]
- 31 d'octubre, Núria Jolis Orriols.
- 23 de novembre, Nashville, Tennessee, EUA: Miley Cyrus, actriu i cantant nord-americana
- 26 de desembre, South Shields, Tyne i Wear, Anglaterra: Jade Thirlwall, cantant britànica del grup Little Mix.
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | M. |
|---|---|---|---|---|
| Helin Bölek | cantant | kurda | 2020 |
H. Bölek (m. 2020)
Necrològiques[modifica]
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | E |
|---|---|---|---|---|
| 09/27 | Zhang Leping | dibuixant | xinés | 81 |
Països Catalans[modifica]
- 28 de febrer, Madrid: Concha Bañuls, soprano
- 3 de març, Milà, Itàlia: Lella Lombardi, pilot de curses automobilístiques, que disputà curses de Fórmula 1 (n. 1941).[10]
- 21 de juny, Sueca, Horta de València: Joan Fuster, escriptor valencià.[11]
- 23 de juny, Barcelona: Lluís Casassas i Simó, geògraf català.
- 26 de juny, Sanet i els Negrals: Isa Tròlec, escriptor valencià (n. 1945).
- 2 de juliol, Badalona: Camarón de la Isla, cantant de flamenc.[12]
- 23 de setembre, en un avió, camí de Madrid: Mary Santpere, actriu, vedet i humorista catalana.
- 30 de setembre, Albuixech (l'Horta Nord: Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut com a Ambrós, dibuixant de còmics valencià i autor d’El Capitán Trueno entre altres (n. 1913).
- 26 de novembre, Barcelona: Ramon Calsina i Baró, pintor i dibuixant català.
R. Calsina (n. 1901)
J. Fuster (n. 1922)
I. Asimov (n. 1920)
Camarón (n. 1950)
_1999.jpg)
- 1 de gener, Nova York: Grace Hopper, militar nord-americana, pionera en el món de la informàtica (n. 1906).
- 8 de gener, Tel Aviv: László Ladányi, poeta, escriptor, dramaturg i reporter.
- 16 de febrer - Londres: Angela Carter, novel·lista i periodista anglesa (n. 1940).[13]
- 6 de març - París: Maria Helena Vieira da Silva, pintora portuguesa que va desenvolupar la seva carrera a França (n. 1908).[14]
- 9 de març, Tel Aviv (Israel): Menahem Beguín, polític israelià, sisè Primer Ministre d'Israel (n. 1913).[15]
- 11 de març -Los Angeles, Califòrnia,(EUA): Richard Brooks , guionista i director de cinema nord-americà. (n. 1912)[16]
- 20 de març -Roubaix, Nord, (França): Georges Delerue , compositor i director musical de cinema, autor de la música d'unes 350 pel·lícules i guanyador l'any 1979 de l'Oscar a la millor banda sonora per A Little Romance. (n. 1925)[17]
- 23 de març, Friburg de Brisgòvia, Alemanya: Friedrich Hayek, economista austríac guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1974.[15]
- 6 d'abril, Nova York, Estats Units: Isaac Asimov, científic i escriptor estatunidenc d'origen soviètic (n. 1920).[18]
- 8 d'abril, Roma, Itàlia: Daniel Bovet, farmacòleg italià d'origen suís, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1957 (n. 1907).[19]
- 27 d'abril, Clichy, Île-de-France: Olivier Messiaen, compositor, organista i ornitòleg francès (n. 1908).[17]
- 6 de maig, París: Marlene Dietrich, actriu i cantant alemanya (n. 1901).
- 23 de maig, Carini, Sicília: Giovanni Falcone, jutge italià (n. 1939).[20]
- 4 de juliol, Buenos Aires, Argentina: Ástor Piazzolla, bandoneonista i compositor argentí (n. 1921).
- 29 de juliol - Bucarestː Lucia Demetrius, actriu, traductora i poetessa romanesa (n. 1910).[21]
- 12 d'agost - Nova York (EUA): John Cage, compositor estatunidenc (n. 1912).[22]
- 3 de setembre, Huntington (Nova York): Barbara McClintock, botànica i genetista nord-americana, guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1983 (n. 1902).
- 8 d'octubre, Unkel, Alemanya: Willy Brandt, polític alemany canceller de la RFA (n. 1913).
- 30 d'octubre, Nova York, EUA: David H. Rosenthal, poeta, assagista i traductor jueu nord-americà (n. 1945).
- 13 de novembre, Aravaca, Espanya: Lucrecia Pérez, immigrant dominicana a Madrid, víctima de racisme i xenofòbia, el primer cas reconegut com a tal a Espanya (n. 1959).
- 17 de desembre, Viena, Àustria: Günther Anders, filòsof i assagista, un dels més destacats en llengua alemanya del segle XX.
- 21 de desembre, Londres, Anglaterra: Nathan Milstein, violinista ucraïnès.
- 24 de desembre, Brussel·les, Bèlgica: Peyo, dibuixant de còmics entre d'altres els Barrufets (n. 1928)
Referències[modifica]
- ↑ «La Fundació - Presentació». Fundació Mercè Rodoreda. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «"Flor de nit", un musical con el que Dagoll Dagom homenajea y reivindica el Paral·lel» (en castellà). La Vanguardia, 5 abril del 1992, p. 53.
- ↑ «Meaghan Martin». IMDb. [Consulta: 7 gener 2016]. (anglès)
- ↑ «Alexa Nikolas». IMDb. [Consulta: 7 gener 2016]. (anglès)
- ↑ «Amy Diamond». IMDb. [Consulta: 7 gener 2016]. (anglès)
- ↑ «Jennette McCurdy». IMDb. [Consulta: 7 gener 2016]., (anglès)
- ↑ «Angelica Mandy». IMDb. [Consulta: 7 gener 2016]. (anglès)
- ↑ «En finir avec Eddy Bellegueule: chronique de la haine populaire» (Review) (en francès). Marianne, 15-02-2014. «Louis signe un premier roman époustouflant, En finir avec Eddy Bellegueule, son patronyme originel.»
- ↑ Notice autorité BnF
- ↑ «Lella Lombardi». STATS F1. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Joan Fuster i Ortells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Camarón de la Isla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Angela Carter». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Maria Elena Vieira da Silva». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ 15,0 15,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine : teoría y géneos cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ 17,0 17,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Daniel Bovet» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «FALCONE, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en it-it). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «1992». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «John Cage». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1992 |
