1946
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1946 (MCMXLVI) |
| Islàmic | 1365 – 1366 |
| Xinès | 4642 – 4643 |
| Hebreu | 5706 – 5707 |
| Calendaris hindús | 2001 – 2002 (Vikram Samvat) 1868 – 1869 (Shaka Samvat) 5047 – 5048 (Kali Yuga) |
| Persa | 1324 – 1325 |
| Armeni | 1395 |
| Rúnic | 2196 |
| Ab urbe condita | 2699 |
| Efemèrides | |
| Naixements - Defuncions | |
| Categories | |
| Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1910 1920 1930 - 1940 - 1950 1960 1970 | |
| Anys | |
| 1943 1944 1945 - 1946 - 1947 1948 1949 | |
Esdeveniments[modifica el codi]
- Països Catalans
- 7 de febrer, Barcelona: el règim franquista, amb el pretext de l'explosió d'un petard a la Universitat de Barcelona, emprèn una dura repressió contra els estudiants catalanistes.[1]
- Castellterçol: es funda l'Esbart Rosa d'Abril.[2]
- Barcelona: es funda l'Esbart Folklòric d'Horta.[3]
- Barcelona: es funda l'Esbart Montserratí Martinenc.[4]
- Resta del món
- 31 de maig, Skopje, Iugoslàvia: Es funda l'Arxiu Nacional de la República de Macedònia del Nord.
- 6 de juny: l'NBA és fundada amb el nom de Basketball Association of America (BAA).
- 1 d'agost: Vaga del cotó de Mont-real.
- 12 de desembre: la 50a Sessió plenària de les Nacions Unides Recomana que el Govern feixista de Franco d'Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels ambaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable.[5]
- 14 de desembre: L'Organització Internacional del Treball es va adherir a les Nacions Unides, sent el primer organisme especialitzat de les Nacions Unides.
- 15 de desembre: Tailàndia, esdevé membre de l'ONU.
- Es publica la novel·la juvenil The Little White Horse.
Premis Nobel[modifica el codi]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements[modifica el codi]
- Països Catalans
- 3 de febrer, Barcelona: Xesco Boix, músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil.
- 19 de març, Barcelona: Bigas Luna, director i guionista cinematogràfic català (m. 2013).[6]
- 6 d'abril: Terrassa, Vallès Occidental: Montserrat Alavedra i Comas, soprano catalana. (m. 1991)
- 21 d'abril, Montuïri, Mallorca. Llorenç Capellà i Fornés, escriptor mallorquí.
- 10 de juny, Campos, Mallorca: Damià Huguet Roig, poeta i editor mallorquí.
- 13 de juny, Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana (m. 1991).[7]
- 15 de juny, Sabadell: Josep-Ramon Bach i Núñez, escriptor català (m. 2020).
- 5 d'agost, Barcelona: Xavier Trias i Vidal de Llobatera, conseller del govern de Catalunya i alcalde de Barcelona.
- 10 de setembre, Girona: Josep Casadevall, advocat andorrà i president de la secció tercera del Tribunal Europeu de Drets Humans.
- 16 de setembre, Alcoi: Camilo Sesto, cantant valencià.
- 19 de setembre: Josep Montràs i Rovira, alcalde de Moià (1983 -2011).
- 5 de desembre, Barcelona: Josep Carreras, tenor català.
- 26 de desembre, Barcelona: Pere Esteve, polític català (m. 2005).
- 30 de desembre, sa Pobla, Mallorca: Miquel López Crespí, escriptor i historiador mallorquí.
- Resta del món
- 5 de gener, Highland Park, Califòrnia, EUA: Diane Keaton, actriu estatunidenca.
- 19 de gener, Sevierville, Tennessee, EUA: Dolly Parton, actriu i cantant estatunidenca.
- 24 de gener, Còrdova, Andalusia: Rafael Orozco Flores, pianista andalús (m. 1996).
- 15 de febrer, Aix-les-Bains, Savoia, França: Matthieu Ricard, doctor en genètica cel·lular, monjo budista tibetà, autor, traductor i fotògraf.
- 20 de febrer, Moscou, URSS: Vladímir Martínov, compositor rus de música d'orquestra, de cambra i coral.
- 26 de febrer, Damanhur (Egipte): Ahmed Hassan Zewail, químic nord-americà d'origen egipci, Premi Nobel de Química de l'any 1999.
- 12 de març, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Liza May Minnelli, actriu i cantant estatunidenca.[8]
- 16 de març, Regne Unit: Mary Kaldor, acadèmica britànica, catedràtica i economista.[9]
- 17 de març, Munic, RFA : Georges Jean Franz Köhler, biòleg alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1984.
- 29 de març, Detroit, Michigan (EUA): Robert James Shiller, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2013.
- 3 d'abril,
- 21 d'abril, París (França): Patrick Rambaud, escriptor francès, Premi Goncourt 1997.[12]
- 22 d'abril, San Miguel de Tucumán: Olga Paterlini, arquitecta argentina, professora universitària, gestora i investigadora.[13]
- 13 de juny, Raton, Nou Mèxic (EUA): Paul L. Modrich, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 2015.
- 14 de junyː
- Nova York, (EUA): Donald Trump, president estatunidenc.
- Kabul, Afganistanː Ahmad Zahir, cantant. Va revolucionar la música afganesa barrejant la guitarra elèctrica i la bateria amb els instruments tradicionals.
- 15 de juny, Alexandria, Egipte: Demis Rusos, cantant i baixista grec (m. 2015).
- 18 de juny, Santo Amaro, Brasil: Maria Bethânia, una de les més consagrades intèrprets de la música popular brasilera.[14]
- 2 de juliol, Nova York (EUA): Richard Axel, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2004.
- 6 de juliol:
- New Haven, Connecticut, EUA: George W. Bush, 43è president dels Estats Units.
- Melbourne, Victòria (Austràlia): Peter Singer, filòsof utilitarista australià.
- Nova York, EUA: Sylvester Stallone, actor de cinema|actor estatunidenc.
- 7 d'agost, Roanoke, Virginia (EUA): John C. Mather, astrofísic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2006.
- 29 d'agost, Pàduaː Lucia Valentini Terrani, mezzosoprano italiana que s'especialitzà en els papers de Rossini (m. 1998).[15]
- 1 de setembre, Douglas (illa de Man), Regne Unit: Barry Gibb, cantant, compositor i productor musical anglès, membre dels Bee Gees.
- 5 de setembre, Stone Town, Zanzíbar: Freddie Mercury, cantant i compositor britànic, component de Queen (m. 1991).
- 8 de setembre, Savur, Mardin (Turquia): Aziz Sancar, bioquímic i biòleg turc, Premi Nobel de Química de l'any 2015.
- 4 d'octubre, Nova York, Estats Units: Susan Sarandon, actriu i productora.
- 20 d'octubre, Mürzzuschlag, Âustria: Elfriede Jelinek, escriptora i dramaturga austríaca, Premi Nobel de Literatura de 2004.
- 29 d'octubre, Budapest: Ihász Gábor, cantant i compositor hongarès
- 6 de novembre, Lima: Luis Bedoya de Vivanco, advocat i polític peruà.
- 8 de novembre, Varsseveld, Països Baixos: Guus Hiddink, jugador i entrenador de futbol neerlandès.
- 29 de novembre, San Antonio de los Baños, Cuba: Silvio Rodríguez, cantant i compositor de cançons cubà.
- 14 de desembre, Londres, (Regne Unit): Jane Birkin, model, cantant, actriu i directora de cinema.
- 18 de desembre, Cincinnati, Ohio, EUA: Steven Spielberg, director, guionista i productor de cinema estatunidenc.
- 23 de desembre, Bratislava, Eslovàquia: Edita Gruberová, cantant d'òpera eslovaca.
- Paul Torday, escriptor britànic, autor de la sàtira política La pesca del salmó al Iemen.
- El Caire: Radwa Ashur, escriptora
- Eupen: Freddy Derwahl, escriptor, poeta i periodista catòlica.
Necrològiques[modifica el codi]
- Països Catalans
- 28 de gener - Barcelona: Lluïsa Denís i Reverter, autora teatral, compositora i pintora catalana (n. 1862).[16]
- 21 de març - Sabadell: Josep Masllovet i Sanmiquel, músic i compositor català.
- 17 d'abril - València: Gustau Pascual Falcó, músic i compositor valencià, autor del pasdoble Paquito el Chocolatero (n. 1909).
- 5 d'octubre - Altea, Marina Baixa: Francesc Martínez i Martínez, historiador valencià (n. 1866).
- Resta del món
- 23 de març - París (França): Francisco Largo Caballero sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyoli de la Unió General de Treballadors. (n. 1869).[17]
- 21 d'abril - Sussex, Anglaterra: John Maynard Keynes, economista britànic (n. 1883).[17]
- 22 de maig - Belfast, Irlanda: George Best, futbolista nord-irlandès (m. 2005).
- 4 de juny: Keishiro Matsui, polític i diplomàtic japonès.
- 6 de juny - Agnetendorf, Alemanya: Gerhart Hauptmann, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura de l'any 1912 (n. 1862).
- 27 de juliol - Neuilly-sur-Seine, França: Gertrude Stein, escriptora estatunidenca.[18]
- 13 d'agost - Londres: H. G. Wells, escriptor anglès.
- 14 de novembre - Alta Gracia, Argentina: Manuel de Falla, compositor espanyol.[19]
- 13 de desembre- Alacant, Espanya: María Espinosa de los Monteros, activista, feminista i política.
Referències[modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1946 |
- ↑ Colomer, Josep Maria. Els Estudiants de Barcelona sota el franquisme. Curial, 1978, p. 66.
- ↑ «ESBART DANSAIRE ROSA D'ABRIL DE CASTELLTERÇOL | [ AGRUPAMENT D'ESBARTS DANSAIRES ]». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «ESBART FOLKLÒRIC D'HORTA | [ AGRUPAMENT D'ESBARTS DANSAIRES ]». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Esbart Montserratí Martinenc | Cultura Popular». [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ ONU. «UN General Assembly Resolution 39(I) on the Spanish Question» (en anglès). Equipo Nizkor, Derechos Human Rights, 12-12-1946. [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine : teoría y géneos cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Montserrat Roig i Fransitorra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ Schechter, Scott. «Liza Minnelli». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ «Kaldor, Mary» (en anglès). Library of Congress. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Hann Suchocka. Prime Minister of Poland» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 30-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Marisa Paredes, la niña pobre que soñó con ser actriz y fue musa de Almodóvar». La Vanguardia, 01-02-2018.
- ↑ «Patrick Rambaud, ecrivain français». Le Figaro. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Ojeda, Gueni. «Olga Paterlini. 1946» (en castellà). Un dia, una arquitecta, 31-07-2015. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Maria Bethânia celebra 50 años de carrera musical con “Abraçar e Agradecer”» (en castellà). QMayor Magazine, 08-10-2017. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Valentini Terrani, Lucia». Treccani.it. Treccani. [Consulta: 9 novembre 2015].
- ↑ «Lluïsa Denís i Reverter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ 17,0 17,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Gertrude Stein». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «Manuel de Falla». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
