Vic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaVic
Bandera de Vic Escut de Vic
Escut de Vic
Vic (Barcelona). Plaza Mayor.jpg
Localització
Localització de Vic.png
 41° 55′ 49″ N, 2° 15′ 16″ E / 41.930379°N,2.254575°E / 41.930379; 2.254575
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaOsona
Capital de
Població
Total 45.040 (2018)
• Densitat 1.471,9 hab/km²
Llar 614 (1553)
Gentilici Vigatà, vigatana
Geografia
Superfície 30,6 km²
Altitud 498 m
Limita amb
Història i celebracions
Patrocini Miquel dels Sants
Organització política
• Alcaldessa Anna Erra i Solà
Identificador descriptiu
Codi postal 08500
Fus horari
Altres
Agermanament amb
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Vic és la capital de la comarca d'Osona, al nord-est de Catalunya. La seva situació geogràfica, a 70 quilòmetres de Barcelona i a 65 de Girona, n'ha fet una de les capitals de la Catalunya interior. La seva població és de 48.827 habitants (2019)[1]

Toponímia[modifica]

El nom d'aquest municipi es va escriure durant segles amb la forma Vich, segons la grafia tradicional. D'ençà de la primeria dels anys 80, la forma oficial és "Vic", en aplicació de les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. La grafia amb "h" final es manté en el cognom Vich,[2] i també és la que té la població homònima d'Arpitània.

Història[modifica]

Vegeu també: Nucli antic de Vic
Temple romà de Vic

El nom original llatí de la població fou Ausa, com ho testimonien les monedes romanes i ibèriques que s'han conservat. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC.[3] A l'època visigòtica fou anomenada Ausona.

Durant els segles VIII i IX, Vic formà part de les marques que separaven les forces franques de les islàmiques. La ciutat fou destruïda el 788 durant una incursió musulmana. Posteriorment, només un dels barris (Vicus, barri en llatí) seria reconstruït, amb el nom de Vicus Ausonensis. D'ací en derivaria el nom de Vic quan Guifré el Pilós repoblà la part alta de la ciutat el 878 i va cedir el control de la part baixa al bisbe perquè s'hi fes la seu. A partir d'aquell moment, la ciutat seria governada conjuntament pel comte de Barcelona i el bisbe de Vic.

En el concili de Toluges del 1027, l'abat Oliba, bisbe de Vic, pactà amb els nobles i bisbes presents l'acord de Pau i Treva, que establia unes dates anuals en què la guerra era prohibida.

Durant el segle XVIII, la ciutat fou el primer focus de la rebel·lió contra la política centralista del rei Felip V, i va sorgir un grup molt actiu d'austriacistes, coneguts com els vigatans. Fins i tot es va arribar a despenjar el retrat del rei al consistori municipal. Aquest conflicte va desembocar en la Guerra de Successió Espanyola, que acabaria comportant que Catalunya perdés les seves llibertats.[4] Al llarg de la guerra, però, per evitar problemes, canviarien de bàndol depenent de l'exèrcit que apareixia a la rodalia de la ciutat,[5] que finalment va ser presa el 30 d'agost de 1713, després que el diputat militar Antoni de Berenguer i de Novell l'abandonà quan el general Feliciano de Bracamonte s'hi acostava amb tropes borbòniques.[6][7] La ciutat de Vic, com tota la comarca d'Osona, especialment el Lluçanès i comarques veïnes, fou escenari preponderant i nucli de les carlinades a Catalunya, essent presa en diverses ocasions tant pel bàndol carlí com l'isabelí, n'és notòria la presa de Vic durant el transcurs de la Tercera Guerra Carlina pel comandant general carlí de Catalunya, el famós Comte d'Avinyó Rafael Tristany i Parera i els seus homes, l'any 1874, abans de jurar els furs a Olot quan es restablí oficialment la Diputació General de Catalunya l'1 d'octubre d'aquell mateix any, derogada de nou un cop els carlins perden la guerra.

A primers del segle XX, Vic tenia 9.500 habitants.

Durant la Guerra Civil Vic va disposar d'un aeròdrom que fins al maig de 1938 va allotjar la 2a esquadrilla de bombarders Polikàrpov R-Z Natatxes. Per altra banda, la guerra també va afectar la indústria vigatana, que es va reconvertir cap a la fi de l'any 1937 quan diversos tallers van començar a muntar i reparar caces Polikàrpov I-15. Aquesta infraestructura va atreure l'atenció feixista, que acabaria bombardejant la ciutat tres cops i un altre els afores. Els bombardejos de Vic es van cobrar desenes víctimes civils, ja que la ciutat no tenia defenses antiaèries, només sirenes d'alarma i refugis antiaeris. La ciutat cauria a mans franquistes durant l'ofensiva contra Catalunya el vespre del dia 1 de febrer, després de durs enfrontaments amb les tropes republicanes.[8][9]

El 29 de maig de 1991 ETA va fer explotar un cotxe bomba a la caserna de la guàrdia civil que va matar deu persones i ferir-ne 44. Durant els Jocs Olímpics del 1992, Vic acollí les competicions d'hoquei sobre patins.

Història eclesiàstica[modifica]

Homenatge a la Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic

El bisbat de Vic és sufragani de l'arquebisbat de Tarragona.

La introducció del cristianisme a la zona fou, de ben segur, molt primerenca, com ho proven els diversos màrtirs d'Ausa esmentats en l'època de l'emperador Deci, i el seu bisbe és un dels primers citats. De cap, tanmateix, se'n sap el nom fins al 516, quan Cinidius apareix com un dels assistents al concili provincial de Tarragona i Girona. Aquilinus (589-99) fou present al tercer concili de Toledo; Esteve, al quart i a un que tingué lloc a Ègara; Dominus, al sisè; Guericus, al vuitè, i Wisefredus envià el seu vicari al tretzè i assistí en persona al quinzè i al setzè. Aquest bisbe fou el darrer abans de la invasió musulmana.

La reconquesta de Vic començà en el temps de Lluís I el Pietós, que confià el govern de la ciutat al comte Borrell. Dels afers eclesiàstics, en tenia cura l'arquebisbat de Narbona. El 826, la ciutat caigué novament en mans dels moros, fins que la recuperà Guifré el Pelós, comte de Barcelona. Aquest aconseguí que l'arquebisbe de Narbona consagrés Gotmar com a bisbe de Vic.

El bisbe Ató (960-72) és digne de menció com a gran promotor d'estudis. Molts estudiosos aprofitaren els avantatges oferts per les seva reforma, entre els quals destaca el monjo Gerbert d'Aurillac, que més endavant seria el Papa Silvestre II.

Segurament, el bisbe més famós de Vic fou l'Abat Oliba, fill del comte de Besalú, que amb l'ajut d'Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, construí i decorà ricament la catedral. La dedicació tingué lloc el 31 d'agost de 1038. En l'època del seu successor, Guillem de Balsareny, hom trobà a Vic les relíquies dels sants patrons Llucià i Marcià. Berenguer Sunifred de Lluçà reformà el capítol catedralici, en va expulsar els membres laxos i va restablir l'observança regular.

Més recentment, Josep Morgades i Gili mereix una atenció especial, perquè restaurà el monestir de Ripoll, en ruïnes per l'abandonament i el pillatge, i en consagrà novament l'església l'1 de juliol del 1893. També fundà el Museu Episcopal de Vic, on aplegà i conservà molts tresors medievals que s'havien guardat a les esglésies de la diòcesi. El succeí Josep Torras i Bages, bisbe i escriptor, i màxim representant del catalanisme conservador i catòlic.

D'entre els molts religiosos fills de la diòcesi destaca Sant Antoni Maria Claret.

Geografia i ubicació[modifica]

Vic, ubicada al centre de la plana

Vic és al nord-est de Catalunya. És la capital de la comarca d'Osona i està situada al centre de la plana de Vic. És a uns 70 quilòmetres al nord de Barcelona i a uns 65 quilòmetres de distància de Girona. Pel que fa a l'altitud gran part de la ciutat està a prop dels 500 metres sobre el nivell del mar. Vic té bones comunicacions amb la resta de Catalunya gràcies a la construcció de l'eix transversal (C-25) i l'autovia C-17. A més passa per la ciutat la línia de ferrocarril de Rodalies Barcelona - Puigcerdà (R3).

Clima[modifica]

La Plana de Vic és famosa per la boira a l'hivern, fenomen afavorit per la inversió tèrmica que pot arribar a temperatures fredes extremes al voltant de -10ºC. El clima seria continental amb influència mediterrània i humit, a mig camí entre el clima mediterrani i el de l'Europa continental. Les temperatures són extremes a l'hivern i a l'estiu, amb forta oscil·lació tèrmica.

La ciutat de Vic, febrer de 2018

Destaquen per exemple temperatures registrades de -20ºc l'any 1985 o els -17ºc el 25 de desembre del 2001, en canvi alguns estius les temperatures han fregat els 40ºc. La precipitació és abundant sobretot durant la primavera, tardor, i durant els estius gràcies a les intenses tempestes de tarda, la humitat és sempre elevada i durant els hiverns es poden formar denses boires i alguns dies nevar. Això es fa palès a la vegetació on hi predomina el roure martinenc al fons de la plana. Segons la classificació climàtica de Köppen, el clima de Vic seria oceànic (Cfb) per raó dels seus hiverns freds i estius plujosos amb abundants tempestes, però vorejant el clima Cfa (juliol, 21.9 ºC) que l'acostarien als climes submediterranis de l'est de França, nord d'Itàlia, Balcans i nord d'Anatòlia.

Dades climàtiques a Vic (1950-2015) 500m
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima mitjana °C (°F) 7.8
(46) 		9.6
(49.3) 		14.3
(57.7) 		17.1
(62.8) 		21.0
(69.8) 		25.5
(77.9) 		28.8
(83.8) 		28.2
(82.8) 		24.1
(75.4) 		18.5
(65.3) 		12.8
(55) 		8.7
(47.7) 		17.6
(63.7)
Mínima mitjana °C (°F) −2.5
(27.5) 		−1.3
(29.7) 		2.1
(35.8) 		4.4
(39.9) 		7.6
(45.7) 		11.1
(52) 		14.9
(58.8) 		14.5
(58.1) 		11.8
(53.2) 		7.1
(44.8) 		1.5
(34.7) 		−1.6
(29.1) 		5.5
(41.9)
Precipitació mitjana mm (polzades) 37.6
(1.48) 		35.3
(1.39) 		49.5
(1.949) 		61.7
(2.429) 		86.8
(3.417) 		73.9
(2.909) 		54.7
(2.154) 		92.2
(3.63) 		82.4
(3.244) 		73.6
(2.898) 		63.5
(2.5) 		48.1
(1.894) 		759.3
(29.894)
Mitjana de dies de neu 2 2 0.5 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.5 1 3
Mitjana de dies de gelada 20 16 10 2 0,5 0.0 0.0 0.0 0.0 1 8 18 70
Font: Servei Meteorològic de Catalunya[10]

Educació[11][modifica]

Centres públics[modifica]

  • Escola bressol Serra de Sanferm
  • Escola bressol Caputxins
  • Escola bressol Horta Vermella
  • Escola La Sínia (educació infantil i primària)
  • Escola Vic-Centre (educació infantil i primària)
  • Escola Andersen (educació infantil i primària)
  • Escola Doctor Joaquim Salarich (educació infantil i primària)
  • Escola Guillem de Mont-rodon - Sant Miquel (educació infantil i primària)
  • Escola Sentfores (educació infantil i primària)
  • Institut Jaume Callís (educació secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior)
  • Institut La Plana (educació secundària obligatòria i batxillerat)
  • Institut de Vic (educació secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior)
  • Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior)

Centres concertats[modifica]

  • Centre Pedagogia Terapèutica Estel (educació especial)
  • Col·legi Santa Caterina de Siena (educació infantil i primària)
  • Col·legi Escorial (educació infantil i primària, educació secundària obligatòria i batxillerat)
  • Col·legi Pare Coll (educació infantil i primària i educació secundària obligatòria)
  • Col·legi Sagrat Cor (educació infantil i primària i educació secundària obligatòria)
  • Col·legi Sant Miquel dels Sants (educació infantil i primària, educació secundària obligatòria i batxillerat)

Centres privats[modifica]

  • Centre de Perruqueria i Estètica Escola Taller (cicles formatius de grau mitjà i superior)
  • Centre d'Estudis el Seminari (cicles formatius de grau mitjà i superior)
  • Llar d'infants Sentfores
  • Llar d'infants Cucut
  • Llar d'infants El Meu Jardí
  • Llar d'infants L'Esquitx
  • Llar d'infants Vedruna

Altres Centres[modifica]

Vista exterior de la Universitat de Vic
  • Universitat de Vic, Universitat Central de Catalunya. (estudis universitaris)
  • La Farinera, Centre d'Arts Visuals de Vic
  • Aula de Formació Continuada
  • Escola de Música i Conservatori de Vic (estudis musicals)
  • Centre de Formació d'Adults Miquel Martí Pol
  • Centre de Formació d'Adults de Vic
  • Centre de Normalització Lingüística d'Osona
  • Institut del Teatre Centre d'Osona
  • Escola d'Educadors d'Osona
  • Escola Oficial d'Idiomes d'Osona

També hi ha centres que ofereixen Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).

Esports[modifica]

Gastronomia[modifica]

Article principal: Cuina d'Osona

La ciutat és famosa pels embotits, entre els quals sobresurt la llonganissa de Vic, si bé el més conegut és una de les seves variants comercials, el fuet. Cal destacar que el porc esdevé l'aliment bàsic de la gastronomia vigatana i osonenca sobretot gràcies a les característiques ambientals de la zona, que fan dels productes sortints com la llonganissa o la botifarra únics i característics.

Turisme, cultura i monuments[modifica]

La plaça Major amb un escenari del Mercat de Música Viva.

És una ciutat que paga la pena visitar, perquè té un dels conjunts medievals més suggestius de Catalunya, que fou votat com una de les set meravelles de Catalunya el 2007.[12] El centre del nucli antic és la plaça del Mercadal o plaça Major, en què destaquen diversos edificis modernistes, arcades i torres. El Museu Episcopal de Vic acull una de les millors col·leccions d'Art Medieval català i està declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Dos dels monuments més importants són:

Es discuteix quina va ser la primera església catedralícia de Vic, si Sant Pere Apòstol o bé Santa Maria la Rodona. Durant segles, els bisbes celebraren la primera Missa de Nadal a Santa Maria, i la tercera, a Sant Pere. L'església de Santa Maria, molt antiga, fou reconstruïda des dels fonaments pel canonge Guillem Bonfil el 1140 i va ser consagrada al cap de quaranta anys pel bisbe Pere de Redorta. Hom l'aterrà el 1787 per fer espai per a la nova catedral.

La catedral original, de nau única, parets gruixudes i poques finestres, fou substituïda per la que edificà l'Abat Oliba. Dos-cents anys més tard, Ramon d'Anglesola ja publicava una carta pastoral exhortant els fidels a contribuir a la reparació de l'edifici. El 1401, el bisbe Diego de Heredia hi afegí un transsepte, i el 1585 s'obrí la porta de Sant Joan. Amb el temps, però, una reconstrucció completa fou cada vegada més necessària, i cap a finals del segle XVII es va enderrocar la catedral per fer-ne una de nova planta. La primera pedra del nou temple es posà el 24 de setembre de 1781, i es consagrà el 15 de setembre del 1803. És un edifici de disseny clàssic, una combinació dels estils dòric i toscà, amb una façana de pedra blanca enriquida amb una bonica balustrada. Té tres entrades, corresponents a les tres naus, i estàtues colossals dels seus sis patrons. L'interior és corinti. De la catedral medieval, només se'n va conservar l'altar d'alabastre, d'estil gòtic, donatiu de principis del segle XV de Bernard Despujol, i el campanar i la cripta, romànics. D'entre les capelles laterals destaca la de Sant Bernat Calbó (bisbe de Vic entre 1233 i 1243), que participà amb Jaume el Conqueridor en la conquesta de València. El claustre, de dos pisos i d'estil gòtic, és de gran bellesa. També es pot admirar la porta gòtica que mena a la sala capitular.

El seminari conciliar fou començat el 1635 per Gaspar Gil i fou acabat, per ordre del Sant Pare Benet XIV, pel bisbe Manuel Muñoz Guil el 1748. El seminari modern se situa a l'antiga escola dels jesuïtes. Alguns dels preveres que s'hi han format han tingut molta anomenada, com el filòsof Jaume Balmes i el poeta Jacint Verdaguer, autor de L'Atlàntida. El palau episcopal fou destruït en la guerra dels Segadors i no es va refer completament fins a l'època del bisbe Francesc de Veyán y Mola, a començaments del segle XIX. El seminari acull també el Museu Arqueològic de Vic.

Museus[modifica]

Façana del MEV (Museu Episcopal de Vic)

El Museu Episcopal de Vic (MEV) és un museu d'art medieval especialitzat en art litúrgic, pintura i escultura del període gòtic i romànic català, situat al costat de la Catedral de Vic, a la comarca d'Osona.[14] Està declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya. El Museu Episcopal de Vic el va inaugurar el bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català i durant més de cent anys ha continuat amb la seva missió de conservar, estudiar, exhibir i difondre els seus fons de valor excepcional que des de l’any 2002 estan ubicats en un nou edifici fet a mida de les col·leccions.[15] 

Tradicions[modifica]

Vic està en ple renaixement geganter. Des del 2010 fins al 2013, la ciutat ha inaugurat dos gegants (Llucià i Mercè) i dos gegantons (Muley-Abbas i Ermessenda); aquests últims van vestits com hi anaven abans els actuals gegants centenaris de Vic, els Comtes d'Osona, però en versió per a canalla.

Festa de Sant Miquel dels Sants[modifica]

Els Comtes d'Osona ballant pel seguici de Sant Miquel dels Sants.

El dia 5 de juliol se celebra Sant Miquel dels Sants (Festa Major) que s'ha convertit en un interès nacional. L'any 2016 Vic va esdevenir capital de la Cultura Catalana i Vic demostra a Catalunya que la seva cultura popular ha ressuscitat. Centenars de persones hi assisteixen i cada any més. Durant els dies de Sant Miquel dels Sants, se celebra la multitudinària Crida de Festa Major on els tres caps de Llúpia cada un representats per un color (verd, negre, vermell) juntament amb centenars de persones recorren la ciutat en cercavila i es troben tots tres a la Plaça de la Catedral on s'hi respira un ambient molt sentimental i de Festa Major. El dia de Lluïment s'esdevé el dia 5 de juliol on amb l'olor de l'espigol pel Carrer Sant Miquel. L'Àliga, Gegants Comtes, els Gegants Pubills, els Gegantons, Cotonines, Bou i Mulassa i juntament amb els grallers, la Banda Municipal de la Ciutat de Vic, i la Cobla.

Economia[modifica]

Estació de Vic .

Durant segles, l'activitat industrial i comercial principal de la ciutat ha estat la indústria tèxtil, avui gairebé desapareguda. Les explotacions ramaderes i les indústries transformadores del sector primari conviuen amb un teixit industrial molt diversificat, i amb un sector comercial i de serveis en creixement. La millor mostra d'aquesta economia viva és el Mercat del Ram, la fira més tradicional i important de la ciutat. És, així mateix, ciutat universitària, amb estudiants d'arreu d'Osona i de les comarques interiors de Catalunya, sense oblidar un bon nombre d'habitants de l'àrea de Barcelona que hi acudeixen amb tren. El centre històric és ple de bars, restaurants, associacions, tallers i oficines, que testimonien la vitalitat econòmica de Vic.

Des del 1989 s'hi organitza anualment el Mercat de Música Viva de Vic, una de les fires musicals més importants. La ciutat és famosa per les seves botifarres i altres derivats del porc, especialment el fuet, una botifarra curada prima. La fabricació de botifarres curades i embotits és hereva de la llarga tradició de la plana de Vic en la indústria porcina.

Finalment, des del 1996 se celebra de forma anual i a principis de desembre el Mercat Medieval de Vic. La fira, que es concentra al centre històric de la capital osonenca, pretén recrear l'època medieval amb uns expositors que proposen una oferta àmplia i variada, des de joieria, passant per formatgeria, xocolateria, entre d'altres. Cal destacar, d'una banda, les botigues de menjar locals que aprofiten per oferir els productes de la terra (embotits, sobretot), i per l'altra, la representació de l'Assalt de l'Altarriba, una obra teatral que s'interpreta a diferents punts (exclusius) del centre històric que es basa en uns fets del segle XV de la mateixa ciutat. Activitats infantils, música, balls, espectacles, la recreació d'oficis medievals i l'exhibició d'aus rapinyaires fan d'un mercat medieval autèntic que acull, de mitjana, entre 200.000 i 300.000 visitants en només quatre dies.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
592 545 614 4.911 9.193 14.343 13.087 12.113 12.105 12.720

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
13.992 15.005 15.516 16.975 20.303 25.906 30.057 29.078 28.971 30.037

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
30.397 30.739 31.533 33.935 36.571 38.747 38.964 40.422 41.191 41.956

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
43.287 45.040 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1932 incorpora el municipi de Sentfores.[16]

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Ramón Montaña Salvans CIU 19/04/1979 --
1983 - 1987 Ramón Montaña Salvans CIU 28/05/1983 --
1987 - 1991 Pere Girbau Bover CIU 30/06/1987 --
1991 - 1995 Pere Girbau Bover CIU 15/06/1991 --
1995 - 1999 Jacint Codina Pujols CIU 17/06/1995 --
1999 - 2003 Jacint Codina Pujols CIU 03/07/1999 --
2003 - 2007 Jacint Codina Pujols CIU 14/06/2003 --
2007 - 2011 Josep Maria Vila d'Abadal Serra CIU 16/06/2007 --
2011 - 2015 Josep Maria Vila d'Abadal Serra CIU 11/06/2011 --
2015 - 2019 Anna Erra i Solà CIU 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Política[modifica]

Resultats electorals - Vic, 2015 [17]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Convergència Democràtica Anna Erra i Solà 5.264 9 35,41%

ERC-SOMVic-AM

Joan Ballana Gonzalez 3.088 5 20,77%
Capgirem Vic-CUP-PA Joan Coma Roura 2.517 4 16,93%
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Benjamí Dòniga Fraile 1.003 1 6,75%
Plataforma Vigatana Josep Anglada i Rius 836 1 5,62%
Vic per a Tots-ICV-EUiA-Gent del Cercle de Vic Arnau Martí Danés 752 1 5,06%
En blanc 695
Nuls 270 1,77%
Total 15.277 21
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Convergència i Unió Anna Erra Solà 5264 9 35.41
ERC-SOM Joan Ballana Gonzalez 3088 5 20.77
Capgirem Vic Joan Coma Roura 2517 4 16.93
PSC Benjamí Dòniga Fraile 1003 1 6.75
PLVI Josep Anglada Rius 836 1 5.62
VICxTOTS Arnau Martí Danés 752 1 5.06
PPC Emma Salarich Matavacas 470 0 3.16
SI Iban Lapeira Pratdesaba 276 0 1.86
VV Lluís Casellas Castells 274 0 1.84
PxC Joan Carles Fuentes Linares 106 0 0.71
SOMCAT Esther Gallego Moreno 56 0 0.38

Declaració d'independència[modifica]

Estelada d'espelmes a la plaça Major de Vic

El 17 de setembre del 2012, Vic es va proclamar Territori Català Lliure i va ser el tercer municipi d'Osona a declarar-s'hi després de Sant Pere de Torelló i Calldetenes.[18]

Vigatans il·lustres i fills il·lustres [19][modifica]

Categoria principal: Vigatans

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Idescat. El municipi en xifres. Vic». [Consulta: 7 maig 2019].
  2. ↑ «Cerca per cognom: «VICH»». Idescat. [Consulta: 2 juliol 2013].
  3. ↑ Farell i Garrigós, David; Lladó i Tubau, Francesc «La via romana de Parpers». Fonts, abril 2000, pàg. 17-18.
  4. ↑ Coll, Maria «L'aposta catalana». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.24-27. ISSN: 1695-2014.
  5. ↑ Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
  6. ↑ Passola, Josep M. Els orígens de la banca pública: les taules de canvi municipals. AUSA, 1999, p. 111. 
  7. ↑ Passola, Josep M. «La moneda medieval de vic i els orígens de la Banca. El primer banc públic d'Europa». Ausa, XV, 1993, pàg. 193-198.
  8. ↑ Gesalí, David; Íñiguez, David. La guerra aèria a Catalunya (1936-1939) (llibre) (en català). 1a ed.. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2012, p. 575. ISBN 978-84-232-0775-6. 
  9. ↑ Villarroya, Joan. Acaba la guerra, comença l'exili, abril del 2014, p. 104 (75 anys, diari d'una ocupació). DL GI 541-2014. 
  10. ↑ «Servei Meteorològic de Catalunya». [Consulta: 17 febrer 2017].
  11. ↑ [1]
  12. ↑ ccc.cat
  13. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 131-132. ISBN 84-393-5437-1. 
  14. ↑ A guide to the museums of Catalonia. Departament de Cultura, 2001-01-01. ISBN 8439354371. 
  15. ↑ «http://www.museuepiscopalvic.com/ca/menu/museu» (en ca). [Consulta: 22 març 2017].
  16. ↑ «Vic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. ↑ «Resultats Eleccions Municipals 2011». Osona.com. Nació Digital [Consulta: 19 agost 2016].
  18. ↑ «Vic, "territori català lliure"». El 9 Nou, 17-09-2012 [Consulta: 19 agost 2016].
  19. ↑ Salarich i Torrents, Miquel S.; Ylla-Català i Genís, Miquel S. Vigatans il·lustres. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983. ISBN 84-398-0654-X. 

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquidites
 Viquidites
Wikinews-logo.svg
 Viquinotícies

Entreu aquí al Portal d'Osona

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vic&oldid=21926787»